“No hi ha res més essencial en la nostra vida que respirar i tanmateix, el 90% de les persones respiren de manera incorrecta”
“[Els investigadors de l’Estudi Framingham] van arribar a la conclusió de que el millor indicador de l’esperança de vida no era la genètica, ni la dieta o la quantitat d’exercici físic diari, com molts sospitaven. Era la capacitat pulmonar”
“Cada dia uns tretze quilos i mig d’aire entren i surten del nostre cos, en comparació a menys de dos quilos de menjar i els dos quilos i pico de líquids que també hi entren”
“Aquesta és la respiració perfecta: inhalar durant uns 5,5 segons i exhalar durant uns 5,5 segons. Això suposa que es facin unes 5,5 respiracions per minut i un total d’uns 5,5 litres d’aire”
James Nestor, “Respira”
He de confessar un dels meus secrets antiestrès:
si alguna vegada em desperto a la nit i em venen certes coses al cap, em poso a comptar respiracions. No és un sistema massa complicat, si el practiques de manera constant. Darrerament, uso sempre dues modalitats:
La tècnica 3-6,
entrar aire pel nas comptant fins a 3 i treure’l, també pel nas, comptant fins a 6.
La tècnica 4-7-8,
entrar aire pel nas comptant fins a 4, fer una pausa amb els pulmons plens comptant fins a 7 i treure l’aire pel nas comptant fins a 8.
La gràcia d’aquestes tècniques és que poden practicar-se en qualsevol moment, asseguren que dediques la teva atenció a la respiració com si estassis meditant, fan que no tinguis espai mental per dedicar-lo als pensaments negatius i activen el brancal parasimpàtic del teu sistema nerviós, entrant en un estat de calma i reparació.
Aconseguir tenir el teu espai mental lliure de pensaments intrusius és una de les coses que poden ajudar-te més quan les coses venen mal dades. Durant aquests anys, amb les coses que ens han anat passant a nivell familiar, he tingut moltes vegades la sensació que si, deixava que el meu cap anés sol a la seva bolla, acabaria engolida per la foscor dels meus propis pensaments. I, gràcies al que sabia sobre com generar espai mental, he après a respirar sempre que les coses semblava que es complicaven.
En el seu llibre “Respira”, James Nestor fa un recorregut pel que sabem de la respiració, després d’investigar sobre els darrers estudis que tracten el tema. El 90% de nosaltres respira malament. No ens adonem fins que realment ens causa problemes. I, fins i tot llavors, no acabem de ser conscients de la seva importància.
Respirar d’una manera determinada, explica Nestor, podria millorar la nostra salut, podria fer augmentar la nostra capacitat pulmonar, podria activar el brancal parasimpàtic, podria millorar la nostra resposta immunològica i, també, que tinguéssim una vida més llarga i més sana.
Emma Seppäla, a http://www.emmaseppala.com/benefits-breathing-scientific-benefits-breathing-infographic/, explica que els estudis sobre les pràctiques centrades en la respiració indiquen que aquestes tenen un efecte sobre el malestar relacionat amb la depressió i l’ansietat, milloren els ritmes de son, augmenten l’optimisme i el benestar, enforteixen les nostres habilitats per a regular les nostres emocions, promouen la recuperació dels traumes i redueixen la impulsivitat i els cravings associats amb les addiccions.
El secret de la respiració com a eina calmant i de salut, si ens hi fixem en les tècniques 3-6 i 4-7-8, el trobarem en dues coses: respirar sempre pel nas i respirar allargant l’expiració. El nas ha de ser el lloc d’entrada i sortida de l’aire. Si respirem pel nas, l’aire es filtra, s’encalenteix i es fa més humit; a més, les vies respiratòries s’eixamplen i es facilita la respiració, possibilitant que l’esforç total sigui menor i, per tant, l’eficiència major. Només pel fet de respirar pel nas, explica Nestor, es pot arribar a incrementar el monòxid de nitrogen per sis, de manera que passem a absorbir un 18% més d’oxigen que si respiréssim per la boca.
Allargar l’expiració, per altra banda, és la clau d’una bona respiració. I al darrera d’això hi ha un múscul molt important: el diafragma. El diafragma, situat a baix dels pulmons, s’eleva per tal d’expulsar l’aire i després baixa per tal que pugui entrar-ne als pulmons una altra vegada. Els problemes respiratoris venen associats amb una expiració deficient i un diafragma amb poca mobilitat.
Només afegir un altre secret per tal de tenir una bona respiració i, per tant, una millor salut física i mental: hem d’aprendre a fer tandes de respiració lenta. Si entreu a Google i busqueu visualitzar un exercici de respiració, trobareu una animació que fa que entrem l’aire i l’expulsem a un mateix ritme de 5,5 segons (tal i com explica James Nestor a les cites del principi). Aquest és el ritme, curiosament, de certes pregaries cristianes i de molts de mantres cantats...
Bona pràctica!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada