La dura vida de molts adolescents...

“Durant aquesta etapa som més sensibles a les opinions o inclús a la mera presència dels altres. Això comença a veure’s clarament sobre els 11-14 anys, etapa que coincideix amb l’eclosió de problemes de bullying. En aquesta etapa, els adolescents primerencs sobrevaloren la importància de l’avaluació dels altres. Aquest fenomen ha rebut el nom “d’audiència imaginària”, la sensació de sentir-se observats contínuament.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/06/adolescencia-complicada.html

“si les adolescents accepten que l’estrès és inevitable, poden dedicar menys temps a preocupar-se per les seves reaccions i centrar la seva atenció en com poden recuperar-se, en com poden tornar a la calma i sentir-se bé. Aquí és molt important que construeixin una rutina que inclogui les coses que les fan sentir bé: fer esport, escoltar música, compartir una sèrie, quedar amb els amics, anar a passejar...” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/03/estrategies-per-afrontar-lansietat-de.html

 

 

 

 

 

 

Imagina que la por fes que et sentissis contínuament observada, contínuament inferior, contínuament jutjada.. Imagina que anessis cada dia a un lloc on els altres, majoritàriament, també es sentissin així, però que no s’atrevissin a dir-ho i tinguessis molta por de mostrar-te vulnerable, de donar ales perquè es fiquessin amb tu..

Imagina que vas per l’institut, pendent del que diuen de tu, del que pensen de tu, de si et fan cas o no... Imagina que pensessis que això et passa perquè tens el cos que tens, perquè no ets prou atractiva o simpàtica o sociable o intel·ligent i que si això canviés, si ho aconseguissis modificar, tota la teva vida canviaria i series com aquestes persones que admires a Instagram.

Imagina que, per tal de ser més prima, comencessis a menjar poc i que aquesta idea se`t fes irresistible i que, cada vegada que mengessis, els teus pensaments et posessin en guàrdia, et fessin sentir miserable, una perdedora...

Imagina que, per tal de tenir millors notes, deixessis de sortir, d’anar a fer esport, a vegades de dormir i que, cada vegada que en un examen no tinguessis la puntuació esperada t’angoixessis, pensant en el teu fracàs, en la desfeta dels teus somnis...

Imagina que, per tal de no sentir que caus malament, anessis molt en compte de no dir segons quines coses, fins al punt de no parlar massa, de no cridar massa l’atenció...

Imagina que et passés això i seguissis pensant que és el teu problema, que no ets normal, que no pots demanar ajuda... I que ningú t’expliqués que ara, en aquest mateix moment, hi ha milions d’adolescents que es senten així, tal i com et sents tu...

 

I, mentrestant, nosaltres els adults, no t’hem avisada dels perills d’aquesta etapa, de la pressió social que sentiràs sobre teu, només pel fet de posar el peu a l’institut i al món. Ningú t’ha avisada de l’eclosió del teu ego (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html ), de la teva autoconsciència, de la potència de les teves emocions, del malestar causat pels teus canvis corporals, de la insatisfacció creada per la comparació social que vius dia darrera dia observant a la gent que segueixes a instagram o a tik tok...

Una de les seqüeles de l’etapa COVID ha sigut l’augment del malestar adolescent, amb un increment dels trastorns alimentaris. Mai la pressió dels models visuals del cos havia sigut tan gran. La nostra cultura és eminentment individualista i visual. I les adolescents, en especial, pateixen una pressió exagerada per tal de complir amb uns estàndards corporals irreals. Estem vivint enmig de la gran competició, com si el fet de ser “millor” al final fos la manera d’aconseguir la desitjada font de la felicitat. I no, els estudis ens ho diuen ben clar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2018/12/com-el-materialisme-ens-fa-infelicos.html ), el reforçament extern no ens donarà mai allò que volem: la calma de l’autoacceptació i l’alegria de la connexió amb els altres.

El camí cap al benestar emocional està marcat per la flexibilitat emocional i això ve amb l’acceptació de les nostres emocions. I no es pot aconseguir de cap manera si no aprenem a viure bé dins de la nostra pròpia pell. La majoria de dones, i homes, hem de passar dels 30 per adonar-nos-en que el nostre jo dels 14 era fantàstic, en tots els sentits. El nostre cos adolescent era fort i jove, el nostre cervell era una màquina de curiositat i adaptació, el nostre caràcter era el que ens havia tocat i, per tant, era complementari del que tenien altres persones...

 

Imagina que algú li hagués dit al teu jo adolescent que el que li passava era normal, que havia d’aprendre a resistir la pressió social i, simplement, treure partit del que li havia tocat a la loteria genètica de la vida.

Imagina que algú t’hagués dit que hi havia un lloc per a tu en el món social, independentment de com fossis, simplement havies d’aprendre a gestionar les teves emocions per la via d’acceptar-les.

Imagina que algú t’hagués recordat el que eres: una persona amb tot un món de possibilitats, en camí d’habitar un món que estava en procés de creació. Una persona. I punt. I que et mereixies el respecte que es deu a qualsevol persona.

 

Imagina...

O fes-ho pels adolescents d’ara...

Bona reflexió!

 

PS. Recorda que, com diu Lisa Damour, la força més poderosa per ajudar a millorar la vida d’una adolescent és una relació profunda amb al menys un adult que estimi de manera compassiva i incondicional.