“La gent és bona gent. Rarament veig dolentia en les persones; més aviat el que veig són capes de sofriment. Crec que la gent pot fer tant coses terribles com meravelloses quan s’enfronta a la vertadera comprensió de la seva impotència, la seva vulnerabilitat, la seva falta de control i crec que Susie [la seva dona] i jo som sumament conscients de la naturalesa precària no només de les nostres vides, sinó de totes les vides -la seva raresa, la seva preciositat- i de que tot pot desaparèixer en un instant. Sabent això, la gratitud se’ns mostra com un acte senzill i essencial i Arhtur [el seu fill mort]ens va ensenyar això: la necessària i urgent necessitat d’estimar la vida i els uns als altres, a pesar de la crueltat casual del món. L’amor, aquest acte tan crucial que van en contra de la intuïció, és responsabilitat de cada un de nosaltres”
Nick Cave “Fe, esperanza y carnicería”
“Construir una felicitat autèntica significa lluitar pel dret a prendre les nostres pròpies decisions sobre les nostres vides, alhora que nodrim relacions respectuoses amb les altres persones i el món. Com les pedres que es recolzen entre elles en un arc, la humanitat és sana quan els individus floreixen junts. (Audre) Lorde va observar que: "Les úniques persones realment felices que he conegut mai són aquelles que treballen contra aquestes morts [sense sentit] amb tota l'energia de la vida, reconeixent la profunda i fonamental infelicitat de la qual estem envoltats, mentre, al mateix temps, lluiten per no quedar superades per ella". Ser humà és estar constantment en tensió entre intentar controlar el món que ens envolta i evitar ser aixafat per ell. Cap de nosaltres som déus.”
"La felicitat és un efecte secundari de participar plenament en la vida, exercir la nostra llibertat i assumir la responsabilitat de donar forma al món en què vivim. L'autèntica felicitat està íntimament lligada a la llibertat dels altres: quan prenem consciència de la nostra llibertat i veiem a altres persones fent el mateix, creem alegria”.
Skye Cleary
Tens una identitat adulta?
O creus que encara estàs en una etapa on et “falta madurar”?
Quins són els criteris que poden decidir com contestar aquestes preguntes?
Els editors de www.theschooloflife.com consideren que la psicoteràpia ens assenyala el camí. Dotze elements poden ajudar a definir el que seria una identitat adulta (vet aquí la meva versió):
1.- Entendre algunes de les maneres com la nostra infància ha modelat qui som. En aquest moment, hem deixat d’estar confosos davant preguntes com “Com creus que la relació amb la teva mare ha influenciat com veus les dones?”. O: “Com creus que el teu pare va influir sobre el que penses que un home hauria de ser?”.
2.- Acceptar que som complicats. Deixar de dir que el passat no importa, que podem canviar el que volguem simplement pel fet de voler-ho, que tot depèn de la força de voluntat… Acceptar que haurem d’aprendre més sobre com funciona la ment per tal d’aconseguir els canvis que volem.
3.- Adonar-nos-en de com és de fàcil mentir-nos a nosaltres mateixos. Aprendre a acceptar la nostra parcialitat a l’hora de veure la realitat. Descobrir com determinades emocions que creiem primàries, és a dir, relacionades amb el que ens està passant, són, de fet, secundàries: manifestem tristesa davant alguna cosa que, en el fons, ens fa ràbia; ansietat quan ens importa el que vivim; orgull quan, en realitat, ens sentim vulnerables… Arribar a veure com ens evadim de nosaltres mateixos.
4.- Aprendre a expressar de manera més precisa el que sentim, el que pensem, el que volem. Renunciar a “no t’ho hauria d’haver de dir, tu ho hauries de veure”. Fer-nos entendre. Enfadar-nos menys.
5.- Veure que quan estem cansats, vivim les situacions de manera diferent. Destriar entre intenció i impacte. Quan alguna cosa ens fa sentir malament, no suposar, de manera automàtica, mala intenció.
6.- Perdonar-nos a nosaltres mateixos per ser com som, per ser estranys. Saber que tots tenim pensaments peculiars que entren a la nostra consciència, que estem immersos en fantasies i somnis i que el nostre ànim puja i baixa sense que acabem de descobrir del tot per què. No ens comdemnem per això. No ens censurem. Entenem que hi ha una gran diferència entre pensar i fer. Entenem que els pensaments només són pensaments.
7.- Permetre’ns estar enfadats amb els nostres pares, però sense quedar-nos estancats en una posició de ràbia. Ser capaços de veure que, encara que hagin passat determinades coses que ens han ferit, la gent fa el que pot i com pot.
8.- Acceptar que a vegades sentim el que passa com més negatiu del que és en realitat. Adonar-nos-en de com la nostra història tenyeix el que anem experimentant. Veure que, en moltes ocasions, catastrofitzem.
9.- Considerar que molts dels nostres estats d’ànim venen del nostre cos. Cuidar més el nostre son. Anar a dormir més d’hora. Entendre que, a partir d’una determinada hora, no estem en condicions per encetar determinades converses.
10.- Aprendre que no fa falta dir tot el que ens passa pel cap. Veure la volatilitat dels nostres sentiments i dels nostres pensaments. Considerar la necessitat de deixar un espai entre el que sentim i el que díem. Anar pas a pas.
11.- Tenir paciència i ser capaços d’animar als que estan més confosos. Saber veure el millor de les persones. Entendre que, al darrera del seu mal humor, tal vegada hi ha coses que no saben expressar. Deixar de jutjar. Avorrir-nos davant les xafarderies o determinades confrontacions.
12.- Ser conscients de que els progressos són temporals. Saber que progressem a poc a poc. Esperar i acceptar els mals moments. Agrair la calma, cada vegada que la sentim.
Acompleixes els criteris?
Què necessites cultivar un poc més?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada