“saber escoltar ens posa en camí del que es consideren els components de la saviesa, tal i com ens ho conta Caspar Henderson a “El mapa de las maravillas”. La saviesa, ens diu, és difícil de definir, però un estudi intercultural en va identificar sis components:
un coneixement pragmàtic de la vida,
la regulació de les pròpies emocions,
un comportament prosocial,
conèixer els nostres punts dèbils i les nostres fortaleses,
la capacitat de prendre decisions i
l’acceptació de la incertesa.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/03/lart-descoltar-i.html
“Calla, prepara’t i actua!”
Aquest és el mantra que fa servir el psicòleg James Hollis i que recorda cada vegada que va a la feina i cada vegada que es genera un conflicte.
“Calla” és el recordatori de que hi ha molts problemes al món i que els meus són petits, en comparació. És una crida a no queixar-se. És una variant de donar les gràcies per tot el que tenim, inclús acceptant que els problemes que ens venen són relativament abordables.
En segon lloc, “prepara’t” assenyala la necessitat de fer els deures, d’acceptar el repte que ens posa la vida, a partir de la idea que tal vegada no sigui fàcil, però que necessitem estar atents i preparats. Finalment, “actua” posa sobre la taula la necessitat de fer el que puguem, el millor possible, implicant-nos plenament. A vegades, explica Hollis, l’únic que podem fer és seguir el dictat de Samuel Beckett quan diu “Falla, falla més, falla millor”. A vegades només podem fallar millor. I, gràcies a això, a acceptar els reptes de la vida, aconseguim aprendre un poc més de què va la cosa...
En el meu cas, “calla” significa una altra cosa. I he de dir que jo m’ho dic a mi mateixa i, en moltes ocasions, ho dic en el context d’una consulta. “Calla” no tan sols suposa deixar de queixar-se, ser conscients de que la vida està feta de problemes i que només aprenem gràcies a ells. “Calla” és una crida a estar present, a mirar el que passa, amb els ulls oberts, intentant entendre què ha portat a l’altra persona a fer el que fa, a pensar el que pensa...
“Calla” obre la porta a moltes preguntes: Quin sentit té per l’altra persona el que diu? Des d’on parla? D’on ve això? Quin poder té sobre la situació? Quin és el seu estat emocional de fons? Què podem fer per treure ferro a l’assumpte i saber més coses del que “realment” està passant?
“Calla” obre la ment a posar distància i a mirar les coses com si les estés filmant un dron. I ens permet ser més conscients del que passa, moment a moment, sense que les nostres emocions ens tanquin dins de la nostra pròpia visió.
“Prepara’t” ens recorda que tenim molt a aprendre. És el moment en el que intentem cercar eines que ens ajudin a veure què podem fer, com ho podem fer. Gràcies a l’etapa anterior, la de “calla”, hem reunit informació útil sobre el que ens està passant, sobre quin és el marge d’actuació que tenim realment. Aquest imperatiu ens indica que podem començar a formular unes altres preguntes: Havia passat abans? Forma part d’un patró? És alguna cosa que tingui que veure amb les meves pors, les meves limitacions, les meves suposicions, els meus prejudicis? O part del que està en marxa té a veure amb aspectes generacionals, sobre com pensem què haurien de ser les coses, què és el “normal”, quines informacions ens bombardegen?
“Actua” implica donar la millor resposta possible. Què podem fer per tal de millorar la situació, la interacció, el conflicte? O, com a mínim, no empitjorar-lo? Quines eines ens serien útils? Què podem aprendre de les que fan servir els altres? A qui podem demanar ajuda perquè ens faci veure les coses d’una manera més operativa? Necessitem més informació? Necessitem que la persona o persones implicades ens contin una altra vegada la “seva història”?
Al final, aquestes paraules sembla que reprodueixen la filosofia de l’Activació Conductual (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/09/oberts-lexperiencia-conscients-del-que.html): oberts, conscients i actius davant la vida. I, en aquest sentit, l’Activació Conductual, i el seu màxim exponent (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2017/02/agilitat-emocional.html), tenen una altra cosa en comú amb James Hollis: la importància dels valors, de com aquests aconsegueixen definir com podem crear una vida amb sentit. On hi ha els altres. On fem coses pels altres i, de retruc, ens sentim millor nosaltres mateixos. On queda sempre molt per aprendre i, per tant, per equivocar-nos.
On podem demanar-nos: què he après de tot això?
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada