Benestar emocional

    "La positivitat ens obre. La primera veritat profunda sobre les emocions positives és que ens obren el cor i la ment, fent que siguem més receptius i més creatius"             Les eines proposades per Barbara Fredrickson per tal d’incrementar les emocions positives formen part d’un projecte que afirma que les emocions positives generen una espiral ascendent, el que seria un cercle virtuós que ens conduiria a un estat d'obertura a l'experiència i de connexió amb els altres , molt proper al que proposava Solomon en el seu llibre sobre Ètica Emocional (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2011/12/lagraiment-com-pilar-de-la-nostra-vida.html ). Però, a més, Fredrickson ens demostra que no només serem més feliços, si no que el nostre cervell funcionarà molt millor . L’important no és la intensitat de les emocions positives aconseguides, si no que del que es tracta és d’ incrementar la seva freqüència . Fredrickson ens recorda sis f...

Seguint amb les eines proposades per Fredrickson: Eina 7: aprendre quines són les pròpies fortaleses i exercitar-les. Seligman en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” defineix vint-i-quatre fortaleses. Entre elles trobaríem, per exemple, la curiositat, el sentit de l’humor, la intel·ligència social, la integritat, la perseverància, l’autocontrol o l’espiritualitat. Es tractaria de determinar les cinc més característiques de la persona i d’exercitar-les de forma sistemàtica. Un altre exercici que ens ajudaria a millorar el benestar seria redissenyar la feina i la pròpia vida per tal de poder exercitar les nostres fortaleses diàriament.   Finalment, Fredrickson proposa construir una espècie de retrat del nostre “millor jo”, a partir de les tres històries contades per entre 10 i 20 persones significatives. Aquestes persones intentarien descriure com el fet de que formem part del seu cercle ha afegit valor a la seva vida i nosaltres, a partir de tres d’aquests relats, ens...

Fredrickson en el seu llibre “Positivity” arriba al que ella anomena les Eines per a la Positivitat, activitats que podem programar per tal d’augmentar les nostres emocions positives. A partir dels estudis esmentats en el llibre i gràcies a experiments en els que es mesurava la seva efectivitat, Fredrickson ens condueix cap a la possibilitat de millorar el nostre benestar emocional. Les eines proposades són: Eina 1: ser obert . L’obertura al moment present ens permet viure el que està passant “ara i aquí”. Suposa practicar la consciència i l’acceptació del que passa, en la línia de totes aquelles disciplines que ens proposen obrir-nos a les coses “tal com són”. Un dels exemples seria caminar de forma conscient , exercici que s’usa per tal de treballar la consciència plena o mindfulness . Eina 2: crear connexions d’alta qualitat. Les relacions són un pilar del benestar emocional. Tenir bones relacions prediu coses com el nivell de salut física i mental de les persones...

Iniciarem el nostre camí cap al benestar emocional intentant respondre a la segona pregunta: “Com podem incrementar les emocions positives?” Tenim uns quants guies excepcionals, un d’ells el pare de l’anomenada Psicologia Positiva, Martin Seligman; a més, arribarem a la Ciència de la Felicitat gràcies a una estudiosa del benestar, Sonia Ljubomirsky. Però abans de tot, iniciarem aquest camí donant veu a la que es considera la mestra de la positivitat: Barbara Fredrickson. Fredrickson va ser la primera en assenyalar que les emocions positives tenien un efecte especial sobre la nostra forma de pensar: possibilitaven una major flexibilitat i donaven lloc a respostes més creatives davant qualsevol tipus de problema. Després de més de 20 anys fent feina en aquest camp, va identificar les fonts de la positivitat i les va descriure en el seu llibre del 2009:  “Positivity”. Fredrickson, gràcies a una anàlisi exhaustiva de la literatura científica, enumera 11 formes provades d’incre...

Solomon reivindica l’espiritualitat definida com un “reflexiu amor a la vida”. Per a arribar-hi és essencial treballar l’emoció filosòfica de la gratitud. La gratitud no només suposa una visió positiva de la vida, sinó que és una manera de posar la nostra vida en perspectiva. Es tracta d’apreciar l’escenari general i tenir l’oportunitat de representar-hi un paper, per petit que aquest sigui. Davant d’un mal ús de la cultura dels drets que condueix a la frustració i a la ràbia, Solomon veu la ingratitud com un signe, “ un símptoma de falta de caràcter, no una simple absència de generositat, sinó una deplorable incapacitat d’apreciar el que els altres fan per nosaltres. La ingratitud reflecteix la incapacitat d’apreciar a altres persones i, el que és pitjor, el rancor i el ressentiment per la nostra vulnerabilitat i la negativa a admetre el nostre deute amb els altres” (pàg. 365). La gratitud es presenta com una emoció social positiva, fruit de la reflexió i d’una certa distànc...

En el món de l'estudi de les emocions hi podem trobar des de neurocientífics fins a filòsofs, passant pels psicòlegs i altres educadors relacionats amb la salut mental. Les visions oferides, doncs, són diferents, encara que estem arribant a un cert consens sobre què signifiquen evolutivament i com podem arribar a regular les nostres emocions. Entre els autors que provenen del món filosòfic destaquen Solomon i la seva obra "Ética emocional". Solomon presenta les emocions com a estratègies intel·ligents, que ens proporcionen una orientació bàsica en el món i en el nostre tracte recíproc amb els altres. Les emocions intensifiquen la nostra vida, la fan millor, ens ajuden a obtenir de la vida allò que desitgem. Una vida millor es pot aconseguir gràcies a emocions millors. Les emocions poden ser voluntàries en la mesura que podem pensar sobre elles, valorar la seva justificació, reconsiderar les seves estratègies i/o conseqüències, distanciar-nos de elles (encara que...

En el seu llibre “ Descubriendo el poder de la mente. Cómo el cerebro crea nuestro mundo mental ”, Chris Frith ens introdueix a la il·lusió que crea el nostre cervell quan ens fa creure que tenim accés directe al món físic . És a dir, encara que sentim que el que veiem és el que existeix “allà fora”, en realitat no és més que el model que crea el cablejat cerebral de la realitat. Aquest model es va adequant al que anem vivint per tal de fer-lo de cada vegada “més real”.  El cervell és una màquina de predicció ,  i només té en compte aquells estímuls que ens diuen si passarà alguna cosa positiva o negativa en el futur. I associa certes accions amb uns determinats resultats. El que falli aquest mapa no fa més que ser un element de millora: es va fent un bucle “predicció/error/nova predicció/error/nova predicció... “ que ens apropa, cada vegada més, a un model més efectiu de la realitat. Una altra de les il·lusions que el cervell crea és la del JO , de la pròpia ident...

Sobre la felicitat:   L’elefant sobre el que cavalquem es preocupa pel prestigi, no per la felicitat. Així, ens trobem consumint el nostre esforç i els nostres recursos per aconseguir coses que no necessitem, a les que ens adaptarem molt aviat i que ens allunyen de la nostra pròpia felicitat. “Per tal de governar el comportament tenim dos sistemes de motivació oposats; un sistema d’apropament, que dispara emocions positives i que fa que desitgem moure’ns en direcció a unes determinades coses, i un sistema d’allunyament que dispara emocions negatives i fa que desitgem retirar-nos quan es presenten determinades coses o bé evitar-les”. El balanç entre aquests dos sistemes dóna lloc a un estil afectiu d’apropament o d’allunyament, en funció de la “recepta genètica” que ens ha tocat en sort. Un estil afectiu més basat en l’apropament, vindrà acompanyat per emocions positives. Haidt proposa tres mètodes per a aconseguir canviar l’estil afectiu: la meditació, la Teràpia Cognitiva i l...

L’any 2006 va aparèixer el llibre “La hipótesis de la felicidad. La búsqueda de verdades modernas en la sabiduría antigua” de Jonathan Haidt, un professor de la University of Virginia, especialitzat en les emocions morals. El recomano. No només està ben estructurat, sinó que ens condueix a la reflexió per tal de trobar el que tots volem: el benestar emocional. De la seva lectura en vaig treure una sèrie de conclussions que podrien dur el títol de Paradoxes sobre la felicitat i la naturalesa humana . Sobre la naturalesa humana: ·        “Sempre suposem que hi ha una persona en cada cos, un jo, però realment som més aviat un comitè amb membres que han decidit acabar junts una sèrie de tasques, moltes vegades amb unes motivacions del tot diferents”. ·        Els centres del llenguatge de l’hemisferi esquerre del cervell actuen com un mòdul interpretador; generen comentaris continus sobre el que la persona va fe...

La crisi ens remet a la necessitat de tenir en compte el moment de canvi per tal de generar oportunitats de creixement personal. I aquestes oportunitats passen per tenir en compte el benestar emocional de les persones implicades i la possibilitat de generar dinàmiques positives i creatives. Tal com explicava David  Bornstein en el seu llibre “ Cómo cambiar el mundo ”, un dels elements clau de les organitzacions que promouen un canvi social és que es cerquen formes de donar responsabilitat als nins i als joves en la resolució de problemes i en la presa de decisions. Això desperta entusiasme en ells i les ajuda a desenvolupar habilitats i confiança en ells mateixos. Aquest col·lectiu pot transformar la dinàmica de la comunitat: es tracta de crear una massa crítica que possibiliti aquest canvi. Bornstein descriu quatre pràctiques de les organitzacions innovadores: 1.      Institueixen i formalitzen sistemes i orientacions per escoltar als seus usuar...

Les persones estem dominades per la recerca del plaer i l'evitació del dolor. Aquesta és l'herència dels mamífers, com també ho són els dos sistemes vitals bàsics que, de forma automàtica, sustenten aquestes conductes, les organitzen i les canalitzen. Aquests dos sistemes serien: ·        El sistema d’inhibició conductual orientat cap a l’evitació. La seva principal tasca seria protegir l’organisme dels problemes per la via d’inhibir qualsevol conducta que pogués portar a sentir dolor, malestar o qualsevol altra conseqüència indesitjable. Un dels seus components seria el denominat Afecte Negatiu, una dimensió que representaria la tendència a experimentar estats emocionals negatius, com la por, la ràbia, la tristesa, la culpa, el rebuig i la repugnància. ·        El sistema de facilitació conductual orientat cap a l’aproximació. La seva tasca principal seria encaminar l’organisme cap a situacions i experiències que pot...

Segons Barbara Fredrickson , una estudiosa de la positi vitat, les tècniques o teràpies de relaxació són efectives perquè cultiven o posen en marxa l’emoció de satisfacció ( contentment ). Aquesta emoció condueix a canvis cognitius que focalitzen l’atenció de la persona en fruir del moment present i integrar el que s’està experimentant en una sensació positiva del propi lloc en el món . Els exercicis de relaxació provocarien l’aparició d’un o més dels elements claus d’aquest estat emocional i, a través d’aquesta operació, crearien les condicions per experimentar aquesta emoció positiva. Les diferents tècniques de relaxació es basen en centrar-se en les situacions (com els exercicis d’imaginació guiada ), en experimentar determinades configuracions musculars (com en el cas de la relaxació progressiva ) o en arribar a una completa consciència del moment present (com en el cas de la meditació , de l' atenció plena , mindfulness , o de determinades tècniques basades en la re...