Benestar emocional

“Estem fets de pols d’estrelles, amb elements que formen part de l’univers, que el constitueixen.  Estem fets de xarxes cel·lulars que col·laboren per tal de processar estímuls, que intenten donar sentit al món i treure’n el que necessitem per mantenir-nos vius. És un ordre meravellós, però fràgil, que pot destarotar-se a qualsevol moment. Som aquí, vius, presents, en camí de trobar-nos a nosaltres mateixos.” https://benestaremocional.blogspot.com/2024/10/estimat-pau-32-anyets.html   “ Sempre he pensat que els fills no són nostres. Són ells mateixos. I van cap al món. Això vol dir que sempre estan de pas, evolucionant, i tu, pobrissona, vas fent el que pots amb el que saps…” https://benestaremocional.blogspot.com/2025/10/molts-danys-pau.html   Estimat Pau, Ara que estàs a punt d’entrar en el territori desconegut de la paternitat, descobriràs la màgia que envolta la reproducció humana: ens enamorem incondicionalment de les nostres criatures. Bé, realment no és màgia. És ox...

“ Estimada Laura, Avui que en fas trenta-un, et desitjo que la teva vida segueixi plena de R eptes, Llibres, Entrenaments, Dinars de feina, Trobades amb amigues, Partides de pàdel, Cursos d’actualització, Viatges, Sopars a la Plaça I de totes les coses que fan que sentis que la teva vida està plena de vida…” https://benestaremocional.blogspot.com/2025/10/molts-danys-laura-avui-en-fas-31.html   Estimada Laura, Ara que en fas 32, vull donar-te les gràcies per tots els moments compartits, per les converses profundes dels sopars dels dijous, per les discussions que ens fan replantejar la nostra perspectiva de les coses, per les vegades que has confiat en mi, per les històries que anam seguint juntes… Tenc molta sort de tenir-te a la meva vida i esper que sàpigues com n’estic, d’agraïda. Estimada Laura, Ara ja fa més de 10 anys que ens trobam gairebé cada setmana i que hem anat construint una complicitat feta de confiança i de respecte. Ara ja fa més de 10 anys que saps que som aquí, al...

“Enmig de la fosca sempre hi ha alguna llum i quan creus que no podràs, l’energia retorna i la força empeny endavant... Els humans som supervivents. De les nostres pròpies batalles. De les nostres pròpies limitacions. El dolor és alguna cosa viva que només et mata quan no l’acceptes, quan hi vols lluitar. El dolor passa, igual que qualsevol altra cosa. La pena, no, la pena és una cosa mutant, que passa del buit més ferotge als records més dolços.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/08/7-coses-que-he-apres-des-que-no-hi-ets.html A na Tonyi, per totes les vegades que va permetre'm no ser normal Una desgràcia es converteix en una cosa pitjor quan no saps encarar-la de manera estoica. Aquesta era la teoria de la meva padrina Paula. Bé, les seves paraules eren, més aviat: «No ploreu, que ningú no n’ha de fer res, de les nostres penes». Així, a casa, quan les coses venien mal dades, vivíem molts moments d’una serenor zombi. I això va marcar moltes de les meves transicions vitals...