Benestar emocional

  “La història de la humanitat està plena de contribucions perdudes d’artistes i pensadors originals degut a que els seus contemporanis no van saber veure la seva genialitat” “l’èxit és un fenomen col·lectiu més que individual” Albert-László Barabási         Ser el millor no garanteix l’èxit. Albert-László Barabási no era el millor alumne de Bucarest, confessa ell mateix, però després d’anar a viure i estudiar a la Universitat de Budapest es va trobar amb l’oportunitat d’iniciar un camí d’èxit a Boston. Barabási va néixer a una Romania comunista completament aïllada de la resta de món. De procedència hongaresa, l’any 1989 va haver d’exiliar-se a Hongria amb la seva família, després de que el seu pare fos degradat de la seva feina en una de les purgues en contra de les minories. Això va ser una sort per a Albert-László : va passar a estudiar Física a la Universitat d’Hongria, on un professor retornat dels Estats Units li va proporcionar els co...

“Passem massa temps pensant que no tenim el poder de canviar el món. No recordem que el poder de canviar la vida d’algú està sempre en les nostres mans. El canvi no pertany a cap grup concret; ens pertany a tots. No has d’esperar a que algú et digui que estàs en això. Comença. Comença per fer el que puguis amb el que tens, des d’on siguis i a la teva manera.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/com-canviar-el-mon-carta-un-nado.html         Els petits de la nostra família fan anys. Bé, no exactament anys en plural, perquè na Marina, la caganius dels Femenias avui en fa un, el primer, l’encetada de les xifres i dels aniversaris anuals. En Francesc, per la banda dels Vicens, en farà 21 dimarts i avui ho celebrarà amb les seves padrines, la seva mare i la seva germana. Na Marina, afortunadament, també ho pot celebrar amb els seus padrins materns, una bona representació de l’extensíssima família que tindrà sempre a Mallorca. La vida és estranya, a ...

    “Estimat Pere, aquesta pandèmia m’ha fet pensar molt en tu, en com parlàvem de l'angoixa i de les pors. En les nostres converses sempre vam dir tot el que havíem de dir, sense filtre. Aquesta va ser una de les condicions que em vas posar quan van diagnosticar-te la malaltia i vas demanar-me de parlar cada setmana. I ho vam complir. Fins al final. Era l’únic camí per tal de poder viure com volies, plenament fins a la mort, acceptant les pors i el dolor, però sense deixar que es desbordessin del lloc que tenien assignat. Era l’única manera de construir una història funcional: “Això és el que passa, així és com vivia jo, això és el que la meva mort significa per mi i això altre el que la vida encara em podrà donar” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html         Estimat Pere, Estem aquí, sobrevivint com es pot a un virus que no es deixa domar ni contenir. I, més que mai, recordant que no tornarem a se...