“Passem massa temps pensant que no tenim el poder de canviar el món. No recordem que el poder de canviar la vida d’algú està sempre en les nostres mans. El canvi no pertany a cap grup concret; ens pertany a tots. No has d’esperar a que algú et digui que estàs en això. Comença. Comença per fer el que puguis amb el que tens, des d’on siguis i a la teva manera.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/02/com-canviar-el-mon-carta-un-nado.html
Els petits de la nostra família fan anys. Bé, no exactament anys en plural, perquè na Marina, la caganius dels Femenias avui en fa un, el primer, l’encetada de les xifres i dels aniversaris anuals. En Francesc, per la banda dels Vicens, en farà 21 dimarts i avui ho celebrarà amb les seves padrines, la seva mare i la seva germana. Na Marina, afortunadament, també ho pot celebrar amb els seus padrins materns, una bona representació de l’extensíssima família que tindrà sempre a Mallorca.
La vida és estranya, a moments plena de tristor pels que no hi són i d’altres plena de l’alegria de poder compartir el moment, ara i aquí, amb rialles i bon humor. Enyorem na Marina, petitona, a les terres de Bèlgica... Ella tota feliç, amb els seus pares embadalits davant cada cosa que fa, amb la gràcia que té quan mira cap a la càmera i ens somriu, amb els seus recorreguts per la casa, incansable, experimentant amb tot el que troba, amb els pares seguint-la, parlant-li...
I penso amb el pare d’en Francesc, amb el meu germà Pere, amb la gràcia que li faria tot plegat. Estaria molt content de veure la filleta de na Xesca, de la nina petita amb la que va jugar a l’Escoleta. Estaria molt content de veure com en Francesc es va fent gran i que fa el que ell volia que fes, seguir amb els estudis, mirant de ser responsable de les seves coses, mirant de tirar endavant de manera autònoma...
Enyorem en Francesc, allà a les terres de Lleida, que a la taula dels diumenges ens sorprenia amb les seves observacions, ens desesperava amb les seves disputes amb la seva cosina Júlia i ens divertia amb els seus comentaris sobre el que li anava passant. Enyorem, de fet, les reunions familiars, amb més de 6 persones, aquelles en les que emplenàvem dues taules i arribàvem a sumar fins a 16 persones...
Un dia farem, una altra vegada, una festa de les d’abans. I bufarem espelmes i cantarem cançons i estirarem les orelles a en Francesc i ens passarem na Marina els uns als altres i tindrem allò que donàvem per suposat: ambient de família nombrosa.
Mentrestant, avui aquí donarem les gràcies per la sort de poder felicitar als dos petits, amb en Francesc assaborint les últimes vegades que pot considerar-se el caganius dels Vicens, ara que na Petra està a punt de dur al món una criatura que compartirà el privilegi de formar part dels més petits de la família, juntament amb la criatura d’en Joan i na Joana (i que tal vegada ens duguin els Reis d’Orient!).
I esperarem que vingui Nadal i, encara que no puguem exercir de família gran, podrem veure’ns en directe per felicitar a na Marina i a en Francesc.
Molts d’anys, Marina!
Molts d’anys, Francesc!
Una abraçada virtual de tots els que vos estimem...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada