La fórmula de l'èxit (i II)

 

“El talent és una cosa força recurrent. No escasseja la intel·ligència, sinó la constància.” Doris Lessing

 

 

 

 

 

Com vèiem a l’entrada anterior, en el seu llibre “The Formula”, Albert-László Barabási ens enumera cinc Lleis de l’Èxit:

1.     Primera Llei de l’Èxit: si vols tenir èxit, només pots centrar la teva atenció en el teu rendiment si aquest té una mesura objectiva, en cas contrari el teu èxit dependrà de tenir visibilitat en la comunitat que l’avalua.

2.     Segona Llei de l’Èxit: la destresa en una àrea, sigui el tast de vins o tocar el violí no és el factor decisiu a l’hora de triomfar. Però, una vegada que has guanyat, el teu èxit es perpetua.

3.     Tercera Llei de l’Èxit: Una vegada que has tingut èxit, si trobes unes condicions adequades i tens una xarxa influent, et garanteixes el fet de seguir estant per sobre dels altres.

4.     Quarta Llei de l’Èxit: encara que l’èxit d’un equip és el resultat de la diversitat i l’equilibri dels seus components, al final només una de les persones rep el crèdit dels resultats de la feina del grup.

5.     Cinquena Llei de l’Èxit: l’èxit no depèn de l’edat sinó de la productivitat.

 

En les dues primeres parlàvem de la necessitat d’entrar en les xarxes influents de l’art si volem tenir l’oportunitat de tenir èxit i, també, de com coses com les etiquetes d’un vi o la teva expressivitat a l’hora de tocar un instrument poden fer que guanyis un concurs.

 

La Tercera Llei de l’Èxit ens indica que l’èxit futur és el resultat de l’èxit anterior multiplicat per l’adaptació a les condicions del sistema. Una vegada que has tingut èxit, si trobes unes condicions adequades i tens una xarxa influent, et garanteixes el fet de seguir estant per sobre dels altres.

Com més tens més guanyes. Com més et miren més et miraran. Això s’anomena tècnicament vinculació preferencial. Això explica l’èxit de Google, d’Amazon, de Facebook... I dels anomenats influencers. I, també, curiosament, dels bons lectors: una criatura que no està acostumada des de petita als llibres, desenvoluparà menys estratègies per descodificar-los. A l’institut, els lectors menys motivats llegeixen unes 100.000 paraules durant l’any. Els lectors estàndard, un milió. Els bons lectors, sobre uns 10 milions. És a dir, el coneixement alimenta el coneixement, les destreses alimenten les destreses, l’expertesa alimenta l’expertesa. I cada una d’aquestes coses pot conduir a l’èxit que, per la seva banda, s’alimenta a ell mateix.

Els premis el que fan és alimentar la possibilitat de guanyar més premis. És una qüestió de visibilitat, de que, en el fons, l’èxit present determina el teu èxit futur. En el cas de les xarxes socials i els seus likes o les revisions en planes web i la possibilitat de que cridin a l’èxit d’un producte, el fet de tenir “m’agrada” crida més “m’agrada” i el fet d’una bona revisió crida més bones revisions. D’això se’n diu vinculació preferencial i ajuda a explicar que la vida no sigui justa.

Un altre exemple d’aquest fenomen ve de l’experiment fet a San Francisco amb nins de primer a sisè grau en una escola d’una barriada de classe mitjana/baixa. Se’ls va dir als mestres que hi havia uns quants alumnes de cada classe i nivell que puntuaven en el rang del 20% superior i, per tant, que s’esperava d’ells un creixement intel·lectual molt bo. A finals d’any se’ls feia una prova i els que s’havien considerat com a part d’aquest 20% mostraven un rendiment espectacular. La història, però, era que no s’havia fet cap prova per decidir quins eren aquests alumnes del 20% millor; ho havien fet a sorteig. L’explicació del que va passar és el resultat del que s’anomena “la profecia autocomplida”: els mestres esperaven resultats brillants de certs estudiants i encoratjaven que fossin brillants. Com a resultat final, els nins produïen brillantor.

 

La Quarta Llei de l’Èxit explica que encara que l’èxit d’un equip és el resultat de la diversitat i l’equilibri dels seus components, al final només una de les persones rep el crèdit dels resultats de la feina del grup.

 

Així, els estudiosos dels musicals de Broadway poden afirmar que l’èxit en aquest cas depèn de sis col·laboradors claus: un compositor, un lletrista, un llibretista, un coreògraf, un director i un productor. Només un 23% de les produccions tindran beneficis. I, perquè això passi hi ha d’haver una mescla de convenció i d’innovació. I això suposa que hi ha d’haver diversitat entre els membres del grup, no poden ser tots molt amics, hi ha d’haver nouvinguts, però n’hi ha d’haver alguns amb una connexió estreta.

En cada grup de feina es veu com un líder va emergint. I com més gran és el grup, més domina el líder el resultat de l’equip. La diversitat dels membres genera la possibilitat de l’èxit, però per aconseguir-lo es necessita un líder. Triar els millors d’un camp determinat i ajuntar-los per tal d’arribar a l’excel·lència no funciona, tal i com s’ha pogut constatar moltes vegades en el camp dels esports, amb el conegut efecte “massa-talent”, on es veu que la presència de massa dives danya la cooperació i el rendiment.

La intel·ligència individual no sembla importar massa a l’hora de predir l’èxit d’un equip. El bon rendiment d’un equip ve marcat per una sèrie de coses que formen part del que podria considerar-se “intel·ligència col·lectiva”:

1.     la capacitat de llegir les emocions dels altres;

2.     la capacitat de promoure la participació de tots els membres i

3.     la presència de dones en l’equip (!).

La intel·ligència col·lectiva depèn, afirma Barabási, de que els integrants de l’equip, treballant amb el líder, discuteixin i escoltin diferents punts de vista, permetent que emergeixen diferents visions del problema.

Un altre dels punts a tenir en compte a l’hora de fer feina en equip, i que en aquests moments té molta importància degut al ressorgiment del teletreball, és que la comunicació cara a cara és molt important de cara a generar fluïdesa comunicativa i noves maneres de veure un problema. Els estudis indiquen que, encara que treballar a distància és molt eficient, s’ha de compaginar amb la comunicació a l’antiga, ja que permet alimentar l’harmonia entre els integrants de l’equip, ajuda a la gent a clarificar els dubtes i crea espais nous per tal que floreixi la creativitat.

Al final, però, encara que el treball d’un equip és el resultat de la dinàmica creada entre els diferents membres d’aquest, el mèrit sol atribuir-se al que es considera el líder. Així, en el camp de la investigació o de la creació, la percepció de la trajectòria del que es considera el líder és el que dóna el mèrit del resultat, encara que la feina l’hagin feta els integrants del grup, sense que el líder hi hagi intervingut massa. El consell que dóna Barabási als seus estudiants és que treballin inicialment amb un nom punter en el camp on vulguin destacar, però que se’n deslliguin el més aviat possible. Només així poden arribar a tenir el crèdit dels seus propis resultats.

La percepció de l’autoria de l’èxit té, a més, un altre problema: té el problema del racisme i del sexisme. Si formes part d’una minoria o ets dona, aconsella Barabási, les dades assenyalen que has de fer el possible per treballar sola i anar canviant de col·laboradors. Només així rebràs el crèdit que mereixes. Si col·labores amb altres investigadors principals, per exemple, l’home blanc de torn se’n portarà els mèrits de les troballes. Així de clar parlen les dades.

 

L’última i Cinquena Llei de l’Èxit explica que l’èxit no depèn de l’edat sinó de la productivitat. La creativitat, encara que s’hagi dit el contrari en moltes ocasions, NO té edat.

El problema és que s’ha confós amb la productivitat, ja que, en general, la gent sol ser més productiva durant els primers 20 anys de la seva carrera professional. La innovació no té límit d’edat si la persona en qüestió segueix insistint amb el seu treball i el mostra al món. L’èxit depèn de la persistència.

Per altra banda, en el món dels descobriments, del tipus que siguin, hi ha un altre factor, a part de la persistència: l’habilitat de convertir una idea en un projecte concret o en un producte concret. Així, Barabási proposa una fórmula de l’èxit: 

 

E (èxit)= H (habilitat) i (idees).

 

En altres paraules, l’èxit és el resultat de l’habilitat d’execució d’un innovador pel valor de la idea i. En moltes ocasions, hi ha grans idees que tenen una pobra execució i, per tant, no arriben a l’èxit. Altres vegades, una persona creativa amb una gran habilitat té idees mediocres que resulten en un èxit també mediocre.

El que implica tot això és que la nostra habilitat per trobar sortida a les nostres idees no empitjora amb l’edat. El que li passa a la majoria de gent, és que no produeix prou idees bones a mesura que torna gran, simplement perquè la seva persistència es relaxa. Barabási ens diu: cerca l’àrea on la teva H sigui gran i no deixis de persistir i l’èxit vindrà a qualsevol moment. A més, si vas eixamplant i diversificant la teva xarxa de col·laboradors, els teus projectes es renovaran contínuament.

 

Conèixer les Lleis de l’Èxit ens permetrà decidir si centrar la nostra atenció en millorar el nostre rendiment o en obrir noves xarxes de connexió. A més, ens recordarà la importància de persistir, de col·laborar, de connectar amb altres persones i de trobar el nostre espai de creixement.

Bona reflexió!