Benestar emocional

El nostre cos s’ha de pensar com un verb , no com un nom, en el sentit que canvia constantment en funció del context. El nostre cos s’adapta a les circumstàncies . En el cas de l’amor, entès en el sentit de Barbara Fredrickson com a “ ressonància positiva ” ( vegeu l’entrada del 22 de desembre de 2013 ), això encara és més cert: l’amor té a veure amb accions, amb el fer, amb la connexió . Fredrickson , per tal de fer-nos entendre com actua el cos en el cas de l’amor, es basa en la teoria del neurocientífic Stephen Porges sobre “ el sistema de vinculació social ”, sobre com el nostre cos i el nostre cervell possibiliten les connexions amb els altres . Fredrickson proposa com a protagonistes a tres elements corporals diferents: el nostre cervell, l’hormona oxitocina i el nostre desè  nervi cranial, el nervi vago . El cervell és el primer protagonista perquè, en cada moment en el que experimentem la “ ressonància positiva ”, el nostre cervell es sincronitza amb e...

Ja hem parlat en altres ocasions dels beneficis del Mindfulness ( vegeu, per exemple, les entrades del 18, 24 i 31 de març de 2012 ). Tanmateix, Daniel Goleman , en el seu llibre “ Focus. Desarrollar la atención para alcanzar la excelencia ”, ens recorda que no només hem de pensar en la pròpia millora de l’atenció, sinó que recorda que, gràcies al control d’aquesta, podem fer una bona gestió cognitiva i emocional . Goleman cita els treballs de Richard Davidson , un conegut d’aquest blog ( vegeu les entrades del 7 i 16 de juny de 2012 ), per tal de sintetitzar dues gran avantatges de la pràctica del Mindfulness : per una banda, estimula la xarxa atencional que es situa en la regió frontotemporal del cervell i que ens permet dirigir la nostra atenció al que en aquell moment considerem important. Aquesta xarxa ens permet desconnectar d’una cosa i enfocar allò que ens interessa, mantenint-nos-hi centrats . L’altre avantatge derivat de la pràctica del Mindfulness té a veure...

"All you need is love..." El nou llibre de Barbara L. Fredrikson es titula “ Love 2.0. How Our Supreme Emotion Affects Everything We Feel, Think, Do, and Become ”. Ja coneixem l’autora pels comentaris sobre l’anterior llibre “ Positivity ” ( vegeu les entrades del 18, 24 i 31 de desembre de 2011 ) i per la seva teoria sobre les emocions positives i el seu impacte sobre l’atenció, els processos cognitius i la creativitat. Gràcies a l’impacte de la positivitat, la nostra visió s’amplia i esdevenim més flexibles, més connectats als altres, més creatius i savis . En el nou llibre es dedica a analitzar l’amor i ens recomana canviar la nostra visió sobre aquesta emoció. Defineix amor com a " ressonància positiva ": l’amor és el resultat de moments compartits de calidesa i connexió amb una altra persona . L’amor ens permet “veure” realment a l’altra persona, de manera global, amb cura, interès i compassió. Segons Fredrikson , l’amor és l’emoció...

La segona activitat per a la felicitat en el llibre de Sonja Lyubomirsky , “ La ciencia de la felicidad ”, és cultivar l’optimisme . Aquesta estratègia té molt en comú amb la gratitud , ja que es tracta de fer un esforç per tal de  trobar la part positiva de les coses, encara que l’actitud optimista també suposa anticipar un futur ple d’oportunitats . Per altra banda, s’ha de tenir en compte que Lyubomirsky , de la mateixa manera que Elaine Fox ( vegeu l’entrada del 16 de novembre de 2013 ), entén que l’optimisme fa més referència a la forma i a les accions necessàries per aconseguir els nostres objectius que als pensaments positius . Una de les activitats provades en el laboratori per tal d’arribar a l’optimisme consisteix en dedicar uns 20 minuts, durant quatre dies seguits, a escriure sobre el millor futur possible . Això suposa fer una anàlisi dels objectius més importants i profunds, al mateix temps que se suposa que s’hi arriba. Les persones que feien aquest exe...