El nostre cos s’ha de pensar com un verb , no com un nom, en el sentit que canvia constantment en funció del context. El nostre cos s’adapta a les circumstàncies . En el cas de l’amor, entès en el sentit de Barbara Fredrickson com a “ ressonància positiva ” ( vegeu l’entrada del 22 de desembre de 2013 ), això encara és més cert: l’amor té a veure amb accions, amb el fer, amb la connexió . Fredrickson , per tal de fer-nos entendre com actua el cos en el cas de l’amor, es basa en la teoria del neurocientífic Stephen Porges sobre “ el sistema de vinculació social ”, sobre com el nostre cos i el nostre cervell possibiliten les connexions amb els altres . Fredrickson proposa com a protagonistes a tres elements corporals diferents: el nostre cervell, l’hormona oxitocina i el nostre desè nervi cranial, el nervi vago . El cervell és el primer protagonista perquè, en cada moment en el que experimentem la “ ressonància positiva ”, el nostre cervell es sincronitza amb e...
Articles i eines pel benestar emocional. Estratègies pel canvi. Gestió emocional. Cervell, ment i relacions.