““Què vols ser en aquesta vida?”, em va demanar en Guillem un dia caminant. “Vull que la gent que estim es senti estimada i, mentre pugui, ajudar a viure millor a qui em vulgui donar el privilegi d’acompanyar-lo”.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2021/03/500.html
“Agraïda de respirar, de que el cos em permeti seguir aquí, que el cervell em permeti seguir aprenent coses i intentar lligar-les amb el que passa cada dia davant meu.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/11/200000.html
“Els pensaments són com llavors lleugeres i volàtils que es van perdent en cercles i espirals, despertant emocions, vivències i records, fins que fan nusos que necessiten esponjar. I aquest és un dels espais on l’ordre intenta imposar-se, pensant en el sentit que pot tenir el que ens regalen els investigadors a l’hora d’aplicar-ho a la nostra vida.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2023/01/600.html
M’agradaria poder fer sentir, ni que fos per un moment, l’alegria d’aprendre que hi ha al darrera de cada entrada que he escrit.
M’agradaria ser capaç de transmetre la joia de la curiositat.
M’agradaria que quedés clara la importància de conèixer el que fa possible que siguem el que som per tal de poder gestionar el que volem ser.
En definitiva, moltes gràcies.
Moltes gràcies per ser-hi.
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/01/250000.html
Aquesta setmana s’han superat les 300.000 visualitzacions de les entrades d’aquest blog.
Gràcies.
Segueixo aquí, intentant transmetre el que aprenc, el que desperta la meva curiositat, el que em descol·loca, el que em preocupa…
Escriure m’ajuda a pensar, a aclarir conceptes, a conèixer què hi ha al darrere de sensacions que, a vegades, no acabo d’entendre…
Escriure m’obliga a fer intel·ligible el que em passa pel cap, el que llegeixo, el que intento integrar del que vaig descobrint…
M’agradaria pensar que el que escric pot tenir alguna utilitat…
M’agradaria pensar que no només m’ajuda a mi a l’hora d’entendre una mica més la naturalesa humana…
He de confessar, però, que la fascinació per les persones em guanya i que escric, moltes vegades, per mirar d’aclarir part del misteri que acompanya el fet de ser humans…
Gràcies a totes les persones que m’han fet comentaris sobre les entrades d’aquest blog.
Gràcies a totes les lectures que em permeten seguir el rastre del coneixement sobre el cervell, les relacions, la comunicació, l’aprenentatge, la vida…
Gràcies a totes les vegades que el meu estimat Guillem m’ha perseguit per ajudar-me a corregir les errades dels textos…
Gràcies.
Durant aquests anys, el blog m’ha acompanyat, com un amic fidel, travessant moments difícils. M’ha permès expressar la meva tristesa, el meu desconcert, la meva por…
Durant aquests anys, el blog m’ha permès jugar amb les paraules de l’alegria, de la celebració, de l’amor…
Durant aquests anys, el blog m’ha exigit documentar les idees que em venien al cap, que m’engrescaven, obligant-me a trobar formes d’expressar coneixements que circulen per diferents camps de la psicologia…
Gràcies a la gent que investiga, que escriu, que va a contracorrent per entendre una mica més la ment humana…
Gràcies al privilegi de poder, amb un clic, arribar a mons que, quan vaig començar aquest camí, semblaven inabastables…
Gràcies.
Espero poder seguir aquest camí de recerca, d’autodescobriment, d’expressió…
Espero poder continuar agraint tot el que fa possible que pugui teclejar les meves entrades i que aquestes agafin prou forma per arribar a l’altra banda, a les persones que les llegeixen…
Espero poder donar paraules al que ens passa als humans, ajudar a entendre que no estem sols i que, si ens hi esforcem, podem comunicar-nos i connectar…
Moltes gràcies…
Seguim en contacte…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada