Com reconnectar amb l'altra persona (en quatre passes)

“L’única agenda que funcionarà és la que intenta trobar una solució conjunta.

Hem de preguntar-nos: “Això que estic a punt de dir faltarà al respecte a l’altra persona?”. Si ens adonem que estem en terreny pantanós, Real té un gran consell per a nosaltres: calla.

I respira.

Hem d’activar el prefrontal, l’Adulta Sàvia.
Hem de preguntar: “Com ho podem fer junts?”

I donar informació sobre les nostres pròpies necessitats,
i demanar a l’altra persona com ho podem fer perquè es senti segura i vista.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2026/04/quina-part-de-tu-esta-parlant.html 

“L’amor (…) és la dificilíssima constatació de que algú diferent a un mateix és real”

Iris Murdoch

“La vida és complicada, però esteu junts en això. Experimenteu desincronització, malentesos i mancances en la connexió com a errors en el camp relacional, però no com a ruptures insuperables”.

L’Adulta Sàvia, des del reconeixement de l’altra persona i de la seva visió, assumeix que el cicle de la vida en parella és una seqüència contínua d’harmonia, pèrdua d’harmonia i reparació.

Segons Terrence Real, la reparació —o reconnexió— es produeix gràcies a la sensació de seguretat. I aquesta depèn, en gran mesura, dels límits: de saber que l’altra persona ens respectarà i no ens jutjarà. 

Cal recordar que estimem i que també ens sentim estimats.

Tal com expliquen Carol Travis i Elliot Aronson al seu llibre “Se han cometido errores. Pero no fui yo”, jutjar negativament la parella és sovint resultat del doble raser dels nostres Nins Adaptatius: tendim a justificar els nostres errors per la situació, mentre atribuïm els dels altres a la seva manera de ser.

“Les parelles a les quals els va bé es perdonen mútuament de la mateixa manera que ens perdonem a nosaltres mateixos: interpreten els errors de l’altra persona com a fruit de les circumstàncies, però reconeixen i valoren els gestos atents i afectuosos”, escriuen els autors.

Real ens recorda que hem d’aprendre a donar informació sobre nosaltres, a expressar el que ens preocupa, a articular els nostres desitjos, a fer suggeriments concrets per millorar les coses… Hem d’aprendre a funcionar com un equip.

Les habilitats per millorar l’espai relacional estan relacionades amb fer-se responsables de les pròpies necessitats, en primera persona. No dir “No em fas prou cas”. Dir “Sento que necessito fer més coses junts”.

Les habilitats per millorar l’espai relacional també estan relacionades amb recordar que construïm la nostra pròpia experiència i que anem donant significat al que ens va passant. Hem de saber pensar: “Aquesta és la meva experiència, correcta o incorrecta. Així és com l’he experimentada. I aquesta és la història que em conto a mi mateixa sobre ella.”

Les habilitats de reparació estan relacionades amb fer-se responsables del dolor o del malestar que hem generat en l’altra persona. “Em sap greu haver-te fet sentir malament”. No valen les autojustificacions (“No sabia… No podia… La feina… El trànsit…”).

Les habilitats de reparació també suposen saber demanar canvis i posar límits. S’ha de començar donant fe explícitament de la importància de la relació i de l’altra persona. S’ha de trobar el moment adequat per a totes dues parts. Hem de centrar-nos a activar l’Adulta Sàvia, recordant que estimem l’altra persona.

Després, podem activar la reparació en quatre passes:

“Això és el que he vist que passava.”
“Així és com ho he interpretat.”
“Així és com m’he sentit.”
“Això m’ajudaria a sentir-me millor.”

Una cosa més.

Una vegada dit el que s’ha de dir, no ens hem de quedar esperant els resultats. Això no va de fer canviar l’altra persona. Això va de donar la informació relacional que necessitem donar perquè tot vagi millor.

Qui escolta ho ha de fer de manera empàtica i responsable. Ha de mirar d’admetre el que és cert. Ha de mirar de fer alguna cosa que pugui millorar la situació, el que pugui.

Qui parla ha d’acceptar el que l’altra persona pot donar.

Com explica Real:

“La intimitat és una dansa interminable entre el Jo i el Nosaltres, les necessitats de cada part vital de la relació —anomenades Jo o Tu— i de com les individualitats les filtren a través de les necessitats de la relació mateixa.”

Bona pràctica!