“Nadal ens obliga a posar a prova la nostra paciència i la nostra destresa amb les relacions. Se’ns fa més patent el que hem perdut, les persones que ja no hi són, les petites traïcions, les grans penes, els malentesos que s’enquisten entre familiars, les dificultats de comunicació amb els que hem de compartir taula, les ganes d’evitar certes situacions...
I, també, les alegries dels més petits davant el que els és nou, la il·lusió dels joves que comencen a tastar el sortir, la tendresa dels grans que ho poden gaudir...”
https://benestaremocional.blogspot.com/2022/12/una-vegada-mes-bon-nadal.html
Des d’una gran il·lusió passant per una aprensió infinita... I, al mig, una indiferència estudiada...
Tot això surt a la feina quan parlem de Nadal.
Nadal té moltes capes.
La capa que celebra el solstici d’hivern, el final de la fosca, la tornada de la llum...
La capa carregada de rituals religiosos, de quan les creences en uns determinats principis regien les festes i les celebracions. De quan la comunitat a la que pertanyies es reunia per recordar que no estàvem sols... Encara que això suposés pagar el preu de la pressió de ser com “havíem de ser”...
La capa familiar, de festes en les que es tirava la casa per la finestra per menjar realment de “diumenge”... On veies a la família extensa reunida, amb tota la pesca: padrins, tiets, cosins... Tot per partida doble.
La capa dels regals. Que venien pels Reis, primer. I, després, amb el Pare Noel...
Cada Nadal es configura de manera diferent per a cada persona, en funció del que suposen les diferents capes a la seva vida.
Hi ha Nadals foscos, en els que no sembla que es pugui celebrar que ja comença a haver-hi més llum, més dia...
Hi ha Nadals solitaris, en els que no sembla haver-hi cap tipus de comunitat en la que celebrar el fet de pertànyer, el fet de compartir...
Hi ha Nadals orfes, en els que la família sembla haver-se fos...
Hi ha Nadals caòtics, en els que no s’acaba de veure-hi la xarxa, la que faria possible viure taulades en las que sorgissin records, cançons i rialles...
Hi ha Nadals sense regals, sense cap il·lusió extra per dir o que et diguin “m’importes”...
I, també, hi ha Nadals plens de reminiscències, plens de moments en els que les nadales tornen amb les veus dels que ja no hi són...
I sents una alegria tenyida de tristesa i de nostàlgia...
Tanmateix, la vida fa el seu camí, i sigui quin sigui el Nadal que t’ha tocat, al final, està fet de les mateixes hores que qualsevol altra moment de l’any...
Un moment darrera un altre darrera un altre darrera un altre...
Tot passa...
Si el teu Nadal està ple de llum, estigues present perquè passarà aviat. Respira’l. Obre els ulls i omple’t d’aquesta llum que et dona el fet de compartir la vida amb les persones amb les que ho celebres.
Si el teu Nadal t’amara de fosca, estigues tranquil, perquè també passarà. Respira. Mou-te. Parla amb algú.
I, si pots, abraça a algú.
bON nADAL...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada