"La nostra societat, explica hooks, no té clar quina és la manera d’ensenyar a estimar. En general, tractem l’amor com a substantiu, com a nom, quan, segons aquesta autora, hauríem de tenir en compte que es tracta d’un verb, carregat d’accions i de responsabilitats. Com podríem aconseguir articular els seus elements per tal que la seva presència es pogués sentir arreu de la nostra cultura?"
http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/07/la-veritat-sobre-lamor.html
Defineix que significa “t’estim”.
Els homes diuen “t’estimo” més aviat que les dones. Quan comencen a veure’s amb algú, tarden uns 88 dies de mitjana a declarar el seu amor. I quatre de cada deu es declaren el primer mes. Les dones estan més temps, 134 dies. Dues de cada deu ho fan durant el primer mes.
Què significa “t’estim”? Suposa algun tipus de compromís?
Com explica Jay Shetty al seu llibre “8 reglas del amor”, “Tu pots sentir que coneixes algú perquè has Passat Temps amb ell i t’agrada com és, però pot ser no coneixes els seus somnis, els seus valors, les seves prioritats, les coses que vertaderament l’importen. Penses que coneixes el seu cor, però només coneixes la seva ment. L’amor necessita temps”
En qualsevol altra àrea de la nostra vida no ens arrisquem a manifestar una cosa tan important amb tan poca informació. Ni quan decidim on vivim o la feina què fem o el cotxe que hem de conduir.
Per altra banda, la persona que rep el teu “t’estim” no ho entendrà en funció del teu codi, sinó que l’interpretarà d’acord amb el seu. Per tant, abans de dir-ho hauríem de preguntar-nos: Com sabrem que sentim amor? Com sabrem que estimem algú? Com sabrem que l’altra persona ens estima? (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2023/06/com-saber-si-estas-amb-la-persona.html)
Shetty defineix quatre fases en el que anomenem amor. Atracció, somnis, conflicte i creixement i, finalment, confiança.
L’atracció és el Dragon Kan de l’amor, la fase dopaminèrgica (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/enamorament-dopamina-i-desig.html). L’atracció es diferencia del desig pel fet que es sent per una persona concreta. A la dopamina s’hi afegeix l’excitació de l’adrenalina i el benestar i l’esperança que ens dona la serotonina. Sentim intriga i interès. Pensem en la persona contínuament. Hem de recordar, però, que és una fase de l’amor. Hi ha persones que creuen que l’amor és això. I, quan s’acaba la fase, consideren que s’acaba l’amor. I comencen una altra vegada amb una altra persona.
Passar a una altra fase suposa entrar en el que anomenaríem una connexió profunda, teixida gràcies a converses profundes, que generen un benestar lligat a la possibilitat de construir un vincle real (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/11/parlem-amb-profunditat.html). El secret és acceptar la vulnerabilitat i arribar a desvetllar el que són els nostres valors i les nostres metes. Això és un regal que ens donem uns als altres i és la font de les connexions profundes.
Per saber si podem passa de l’atracció a la propera fase, Shetty proposa la “Regla de les tres cites”. A cada cita li correspon un objectiu: explorar si ens agradem a nivell de personalitat, si som capaços de respectar els valors de l’altra persona i si ens agradaria acompanyar a l’altra persona en el seu camí de vida.
En la primera cita, en la que explorem la personalitat, veurem com el passat a condicionat a la persona que ens atrau. Les preguntes a fer-te en aquesta cita són: Vos ho passau bé? Disfrutau de la companyia de l’altra persona? Quines coses vos fan sentir còmodes i quines vos incomoden?. A més, pots fer aquestes a la teva cita (encara que abans has d’haver-les contestat tu mateix): Explica’m una de les coses que t’agrada més fer; Tens un lloc preferit? Hi ha algun llibre o alguna pel·lícula o sèrie que hagis llegit o vist més d’una vegada? En què penses més últimament? Sobre quin tema t’agradaria aprendre més coses? Quin és el millor plat que has menjat mai?
En la segona cita, que pot donar-se després d’unes quantes “primeres cites”, hem de descobrir els valors de l’altra persona i desvetllar-li els nostres. L’objectiu és compartir detalls i històries significatives de la seva vida (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com/2015/01/proximitat-emocional-i-enamorament.html). Si l’altra persona dubta, pots contestar tu primer. Les preguntes a fer podrien ser: Quina és la persona més fascinant que has conegut mai? Quina és la cosa més extravagant que has fet o que t’agradaria fer? Hi ha hagut alguna cosa que hagi fet canviar completament la teva vida? Què faries si guanyessis la loteria? Quina és la cosa més espontània que has fet mai? Quina és la cosa més difícil amb la que has hagut de lidiar en el Passat? Què és el que et fa sentir orgullosa? Què faries si no haguessis de fer feina mai més?
En la tercera cita ja et sents còmode per compartir coses sobre un potencial futur. Les preguntes a respondre són del tipus: Quin és el teu somni -una Feina, un viatge, un objectiu? Què t’agradaria que canviés de la teva vida? T’agradaria conèixer algú en especial? Hi ha alguna experiència que hagi canviat radicalment la teva vida? Qui diries que ha estat el teu gran mestre o mentor?
Amb aquestes cites podem veure com l’atracció pot transformar-se en la segona fase, la dels somnis. En aquesta fase s’ha d’anar en compte amb les falses expectatives. Els nostres somnis i les nostres expectatives poden ser un entrebanc si no anem amb compte i escoltem amb atenció. L’altra persona no pot omplir els nostres buits, ni llegir-nos el pensament, ni estar sempre d’acord amb nosaltres. La clau, com diuen els experts en relacions, no són les similituds ni els acords; la clau és com gestionem els desacords i els conflictes. I per això, són importants els ritmes i les rutines. Establir espais per cada un de nosaltres, definir límits, aclarir expectatives són tasques que s’han de fer durant aquesta segona fase per tal de seguir coneixent a l’altra persona. Shetty recomana només veure’s una vegada cada setmana durant el primer mes de relació. A més, s’ha de tenir clar que s’ha de mantenir un equilibri entre el temps que passem amb la persona, amb els amics i sols. Posa com a exemple passar una nit sols, tres nits junts, una nit amb amics comuns i una altra amb sols amb els amics de cada un.
La tercera fase, conflicte i creixement, és la que es caracteritza per la confrontació de les diferències i els desacords i en la que es decideix quina pot ser la solució o com podem viure amb les nostres diferències. Com diu Shetty, “Dues persones diferents que venen de cases diferents amb les seves pròpies creences, valors, expectatives i somnis -no hi ha manera que la cosa flueixi Sense problemes. Amor significa que valores prou a l’altra persona com per voler confrontar les àrees difícils”. És impossible que no et molesti alguna cosa. Si no hi ha cap discussió vol dir que estem evitant qüestions espinoses. Necessitem equivocar-nos, rectificar, identificar el que hem de canviar I treballar en fer-ho millor junts. Si no es fan els canvis necessaris, la relació no funcionarà.
La quarta fase és la de la confiança. En aquesta fase estem creixent contínuament. La relació evoluciona gràcies a les accions, als pensaments compartits i a les paraules apreses. La confiança comença per un mateix. Suposa ser honest amb un mateix. Suposa ser coherent. La confiança es més fàcil quan la persona està disponible, ens fa sentir segurs, pren decisions saludables i pensem que regeix la seva vida amb valors que respectem (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html per valorar aquesta fase).
L’amor va passant una vegada i una altra per aquestes quatre fases i ens porta al que serà una connexió segura i profunda. Mai hem de deixar de parlar junts, de somniar junts, de compartir coses noves. Es tracta d’aprendre i ensenyar en un cicle virtuós continu.
Com explica Arthur Brooks, la millor manera d’invertir els teus recursos per tal d’optimitzar el teu benestar és compartir coses noves amb les persones que estimes.
Bona reflexió…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada