Passa al contingut principal

La segona regla de l'amor: aprende a estimar-te a tu mateix...

“Només si aprenem a estimar-nos a nosaltres mateixos, desenvoluparem compassió, empatia i paciència. Que és el que necessitem per tal d’estimar bé als altres.”

“Quan veiem l’amor com una combinació de confiança, compromís, cura, respecte, coneixement i responsabilitat, podem treballar per tal de desenvolupar aquestes qualitats o, si aquestes ja formen part del que som, podem aprendre a estendre-les més enllà de nosaltres mateixos” bell hooks “all about love”













No et deixis dur pels altres, desperta la teva ment, acumula la teva pròpia experiència i decideix Per tu mateix el teu camí”.


Amb aquesta cita del Atharva Veda comença la segona regla de l’amor, segons Jay Shetty (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/09/els-problemes-de-lamor-i-les-seves.html). I el que ens recorda és que tots som el fruit de les nostres circumstàncies i aquestes acaben per ser la font que usem quan volem prendre decisions. Així, el nostre passat esdevé la font del nostre futur, a no ser que dediquem energia a despertar la nostra ment.


Si vols saber com et tractarà una persona, demana-li com parla a ca seva, amb la gent que ha conviscut i fes que, també, conti la seva història amorosa. En la majoria de casos, aquesta persona acabarà per fer el mateix que ha fet sempre”. 


He citat aquesta frase moltes vegades. Ja no recordo on la vaig sentir per primera vegada. Però és un clàssic dels problemes relacionals el fet que els humans tenim tendència a normalitzar la manera en què hem viscut les nostres relacions. Això coincideix amb la teoria del vincle (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2015/08/la-calidesa-en-les-relacions-i-els-tres.html).


De petit, els altres trien per tu. Aquestes tries esdevenen impressions. D’adult, uses aquestes impressions per fer les teves pròpies eleccions”.  En el cas de l’amor, els esquemes que formem durant la nostra adolescència conformen què pensem de l’amor, de com ha de ser, de com ens ha de fer sentir. I, si no reflexionem sobre aquests esquemes, cerquem sempre el mateix, tenim sempre els mateixos problemes, cerquem sempre la mateixa història (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html).


Les influències més poderoses sobre la nostra idea de l’amor venen dels nostres cuidadors, de com l’han escenificat, de l’amor que hem rebut o no hem rebut d’ells, de les pel·lícules que hem vist, de la música que hem sentit i de les primeres relacions amoroses que hem tingut. Inconscientment, explica Shetty, intentem repetir o reparar les nostres experiències passades. Imitant o rebutjant.


Els pares i els nostres altres cuidadors són una de les més grans influències en el terreny de les relacions. L’amor es definirà pel que ens facin sentir. Les criatures poden normalitzar un amor ansiós, controlador, humiliant, agressiu o protector, honest, respectuós, càlid. I si no en són conscients, poden acabar cercant el que han trobat “normal”, seguint la tendència de la que han format part. Esperant que els altres omplin els buits emocionals que han quedat o donant per suposat que els altres ens donaran el mateix que els nostres pares ens han donat.


Els pares fan el que poden. I ens donen regals i ens deixen forats. Ens deixen records bons i dolents. Ens condicionen amb les seves expectatives. Actuen com a models de les nostres vides. Ens donen suport emocional de la manera que poden. El nostre camí vindrà marcat per saber reconèixer què hem rebut, fins a quin punt ens condiciona i què volem fer, com volem que siguin les nostres relacions, quin tipus de persona volem ser.


Els mitjans de comunicació, les pel·lícules, les series, les cançons marquen la idea de com hauria de ser l’amor romàntic, del que ens hauria de fer sentir, de com hauria d’actuar l’altra persona, del que s’hauria de compartir. Aquest ideal romàntic basa tota la seva força en la fase d’atracció, en el “Dragon Khan” de les hormones (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2021/12/enamorament-dopamina-i-desig.html). La fase en la que es treballa la intimitat, la confiança, el compromís, no sol entrar a escena. I, així, anem directes cap al fracàs, cercant mantenir unes sensacions que són insostenibles en el temps I que mai ens donaran la connexió emocional profunda que ens agradaria.


Els primers amors són les altres grans influències en aquesta història. Com diu Shetty, quan estem sortint de l’adolescència “pensem amb els nostres sentiments”. A vegades, els joves (i els no tan joves) mantenen una relació completament insatisfactòria, plena de malestar i de retrets, perquè estan convençuts que els dona el més important: estimar. Això pot venir amb la fórmula “Jo sé que aquesta relació és un desastre, que l’altra persona i jo no estem trobant una manera de connectar, però l’estim i no puc deixar-la”.


Els joves, explica Shetty, es queden enganxats amb determinades persones. Ell n’identifica cinc: el rebel (que ens atrau per anar a la seva, però del que esperem lleialtat i responsabilitat), el bandarra (que ens atrau per la seva inaccessibilitat emocional, però del que esperem canvis i compromís una vegada que se n’adoni del seu amor per nosaltres), el projecte (que ens atrau per la seva vulnerabilitat i la seva necessitat d’ajuda, però del que no sabem el que esperar i que ens deixa buits quan no podem seguir ajudant-lo), el sexi (que ens atrau pel seu atractiu, però del que esperem una connexió profunda que no acaba de passar) i el que té estatus (que ens atrau pel que ens pot donar, però del que esperem una intimitat que no arriba).


Si no volem anar repetint la mateixa història, hem d’aprendre a reflexionar sobre les nostres relacions passades. Com va començar la història? Com estavem en aquell moment? Què vam prioritzar? Què estavem cercant? Com va acabar? Què podem aprendre del que va passar? Què podem fer perquè sigui diferent la propera vegada? Podem prioritzar la connexió en lloc de centrar la nostra atenció en l’atractiu o en deixar d’estar sols?


Un altre punt que destaca Shetty és el de que al final atraiem el que usem per impressionar als altres; és a dir, si considerem que és l’atractiu el que ens farà trobar parella, i dediquem molt temps al nostre aspecte físic, atraurem persones que consideren que l’atractiu és el més important d’una parella. Si és l’estatus, i remarquem contínuament el que tenim, atraurem a persones que consideren que l’estatus és el més important d’una parella. “Quan ens presentem a nosaltres mateixos, senyalem quina dinàmica volem, com esperem que ens tractin I què pensem que ens mereixem (…) estem dient: aquesta és la versió de mi que vull que trobis atractiva


La primera regla de l’amor suposava cultivar la capacitat de fer coses sol per tal de conèixer-nos millor (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2023/09/aprendre-estar-sols-per-tal-daprendre.html). En aquesta segona intentem rompre cicles negatius, no repetir les històries que no han funcionat. Per això hem de saber el que ens agrada de nosaltres: l’amabilitat, la calidesa, la persistència, el compromís, l’honestedat, la creativitat, la gratitud, la flexibilitat, la disposició a complir amb la nostra paraula? I hem de mirar d’aclarir què és el que les persones amb les que hem tingut una relació veien i apreciaven en nosaltres. “El que volem [en el fons], diu Shetty, és que les persones ens estimin pel que nosaltres estimem de nosaltres mateixos”. Pel que som i pel que podem arribar a ser.


El camí cap a l’amor passa per omplir els nostres propis buits, sense esperar que siguin els altres els que ho facin. Si esperem dels altres que ens donin el que volem o ens curin el que ens ha fet mal, repetirem el cicle. Les relacions no poden funcionar si esperem que siguin les respostes al que els nostres pares no varen fer o la cura a les nostres inseguretats. No podem esperar a que els altres Ens facin sentir bé. Hem d’aprendre a fer-nos sentir bé a nosaltres mateixos. Hem de donar-nos l’amor, el respecte i la cura que necessitem.  


I Shetty ens demana que contestem a la pregunta: “Quines coses pots fer per sentir-te apreciat? Quines coses pots fer per sentir-te especial? Quines coses pots fer per sentir respecte per tu mateix? 


Bona pràctica…

-- 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Kiko, avui en faig 60...

  “Quan vas néixer, jo era una nina petita superada pel caos de tenir una mare que havia tingut tres fills en tres anys... I no volia més caos. Jo creia que el que necessitava era ordre, tranquil·litat; però ara, en privat, he de dir que la vida em va donar una cosa que jo no sabia que seria part de la meva marca personal: haver de lidiar amb un germà petit ple d’ocurrències forassenyades i absurdes que es van convertir en dinàmiques que, en moltes ocasions, m’han salvat la vida, com a mínim l’emocional...” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/08/avui-en-faig-58-estimat-kiko.html   “Diuen que som les nostres històries, les que contem als altres i, sobretot, les que ens contem a nosaltres mateixos. I, en aquestes, històries, mentre jo sigui jo, mentre les meves neurones encara connectin (sí, en tinc més d’una, senyor!), sempre hi tindràs un paper important. La teva mort, però sobretot la teva vida, es colaran per les anècdotes de la meva infància, pel relat del que ens d