Passa al contingut principal

La importància del tacte i de les abraçades



El tacte és el primer dels nostres sentits que es desenvolupa i ens proporciona una de les formes fonamentals que tenim d’entrar en contacte amb el món. La pell i els seus receptors constitueixen el més antic i el més extens dels nostres òrgans. Hem de pensar que un home adult té uns 18.000 centímetres quadrats de pell, el que constitueix entre un 16 i un 18% del seu pes corporal (busqueu a scholar google l’article de revisió d’Alberto Gallace i Charles Spence, The science of interpersonal touch: An overview).

El tacte està governat per una sèrie de receptors que poden distingir múltiples variacions dels estímuls provinents de l’exterior. Poden discriminar matisos sobre la rapidesa, la intensitat, la temperatura, el dolor... Alguns receptors només reaccionen quan reben una carícia, altres només quan l’estímul és dolorós. N’hi ha que responen amb sensacions de picor. Com assenyala Maria Konikova en un article recent (vegeu http://www.newyorker.com/science/maria-konnikova/power-touch?intcid=mod-most-popular) citant a David Linden, un estudiós del tema, el tacte és “la sensació elèctrica de l’amor romàntic, la inquietant sensació de que ens observen, l’alleujament del dolor desprès de la pràctica del mindfulness o el contacte essencial que els nounats necessiten per a sobreviure”. Totes aquestes sensacions, escriu, “flueixen de la naturalesa evolucionada de la nostra pell, dels nostres nervis i del nostre cervell”.

El tacte constitueix un important canal de comunicació, a través del qual ens arriben missatges positius i negatius dels altres i el contacte interpersonal sembla que ens influeix considerablement, encara que no en siguem conscients (per exemple, els estudis demostren que si una altra persona provoca entrar en contacte amb la nostra mà és més probable que avaluem un lloc com a més positiu). Utilitzem el tacte per tal de compartir els nostres sentiments amb altres persones i per destacar el significat d’altres formes de comunicació verbal i no verbal. Cap altre sentit ens afecta tant com el tacte.

En el regne animal, el tacte s’utilitza per a consolar, per a establir dominància i per establir vincles. I, entre les anomenades “espècies socials”, encara sembla ser més important. Les conseqüències del contacte són consoladores i es poden traduir en una resposta d’estrès menor davant situacions problemàtiques i amb una resposta de benestar fisiològic molt marcada quan la interacció es dóna en una situació tranquil·la (vegeu també l’article http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4309179/).

Un article recent destacava que les persones que s’abraçaven més durant un determinat període de temps, responien millor a la infecció deliberada d’un virus d’un constipat. És a dir, aquells que havien donat i rebut més abraçades, s’havien infectat menys o, en cas d’infecció, mostraven menys simptomatologia (vegeu http://pss.sagepub.com/content/26/2/135). El fet de sentir-se part d’una xarxa social protegia contra el risc d’infecció. L’efecte protector de les abraçades explicava un 32% del l’efecte del suport social que cada persona deia tenir.

Com s’explica en un altre article (vegeu http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4309179/), els vincles socials tenen conseqüències sobre tots els aspectes de la conducta i tenen tota una maquinària evolutiva que les explica. La percepció de la distància  psicològica real o potencial de les persones importants per a la nostra vida és alarmant, estressant i dolorosa (ho podeu confirmar amb l’entrada sobre la solitud http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/11/consells-per-superar-la-soledat.html).

El contacte interpersonal proporciona la més emocional de les nostres experiències tàctils. De totes maneres, avui en dia, en moltes ocasions es desaconsella tenir contacte físic amb altres persones en situacions quotidianes, degut al perill de malinterpretació. De fet, alguns autors, entre ells l’experta Tiffany Field (autora de més de 100 articles d’investigació sobre els efectes beneficiosos del contacte físic sobre la salut i el benestar), han arribat a afirmar que moltes persones en la nostra societat es pot considerar que pateixen d’una manca d’estimulació tàctil.

Ens abracem prou?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,