Aprendre dels errors

Des de fa mesos ronden pel meu escriptori digital una sèrie d’articles sobre el problema de transvasar informació sobre aprenentatge des del punt de vista neuropsicològic cap al món de l’educació. Aquesta és una empresa fallida: en la majoria de casos, el que arriba als mestres i educadors són idees no contrastades que el que fan és impedir construir un sistema educatiu basat en l’evidència, és a dir, científic. De fet, en un dels articles (vegeu http://www.nature.com/articles/nrn3817.epdf?referrer_access_token=fupNc0wSFV2pt3f4Kf_CxNRgN0jAjWel9jnR3ZoTv0NI2PyV4TV905bV4Ao8Po7CKHWhIbBua24O79Bh5iBv_qU7MLlMZrQanTTsTNZ46Ixftc9T5Al0ITTIqQ5J8QQ_nKRgIXPoxdeoqFz-OkDP9HjkmP2HavmLT_Mbuqt5fKvzjFw16dBKPRREvgEMX7wvHSNrMQHtPdQuVLFKorRFiQ%3D%3D&tracking_referrer=bigthink.com ) es parla del que anomenen “neuromites”, és a dir, conceptes teòricament derivats del coneixement científic i aplicats a les aules, però que realment només són idees falses sobre el funcionament del procés d’aprenentatge, fruit de no haver entès la investigació científica. Entre aquestes idees hi trobaríem:

• la creença que només utilitzem un 10% del cervell (considerada com a certa per un 50% per cent dels mestres),
• la de que un alumne aprèn millor si ho fa mitjançant el seu estil d’aprenentatge preferit (visual, auditiu o per l’ús dels altres sentits) (creença compartida per un 95% del mestres),
• la de que petits blocs d’exercicis de coordinació poden fer millorar la integració dels hemisferis dret i esquerre (considerada certa per un 80%, excepte pels grecs que ho consideren cert un 60%),
• la de que la dominància d’un hemisferi o altre explicaria els diferents estils d’aprenentatge (més analític o més holístic) (certa pel 91% de mestres britànics i pel 71 dels xinesos),
• la de que els nens presten menys atenció després de beure begudes ensucrades o coses dolces (certa per gairebé uns 50% dels mestres),
• beure menys de 6 o 8 tassons d’aigua pot causar que el cervell s’aprimi (mantinguda per un 21% dels mestres britànics) i
• la de que els problemes d’aprenentatge associats amb problemes de desenvolupament no poden millorar a través de l’educació (certa pel 16% dels mestres britànics, per un 33% dels grecs i per un 50% dels xinesos).

Seria ideal que els conceptes que usen els educadors, aplicats al procés d’aprenentatge, es poguessin provar en estudis controlats per tal de poder arribar a millorar l’educació. Per això, és necessària la col·laboració entre diferents investigadors i que la Neurociència arribi als professionals de l’educació. En aquest sentit, en un altre estudi hi trobem (vegeu http://journals.plos.org/plosone/article?id=10.1371/journal.pone.0112393 ) l’intent de provar que una sèrie de pautes educatives poden actuar com a mecanisme de compensació en nens que provenen de llars de nivell socioeconòmic baix i millorar el procés d’aprenentatge.

La investigació en Neurociència ha demostrat que les anomenades funcions executives, definides com a flexibilitat cognitiva, memòria de treball i control inhibitori són educables i prediuen millor l’èxit acadèmic que les mesures tradicionals d’intel·ligència. Aquestes funcions formen part del Sistema d’Autoregulació, és a dir, dels mecanismes que fan possible aturar-nos de fer el que no convé o mantenir-nos centrats en el que ens convé aconseguir. Gràcies al Sistema d’Autoregulació podem activar l’atenció i regular les emocions i les respostes fisiològiques a l'estrès per tal d’aconseguir les metes que ens marquem, també les relacionades amb l’aprenentatge.

L’estudi que es presenta en l’article demostra que els nens provinents d’ambients marcats per la pobresa estan menys preparats per l’escola, tant pel que fa a qüestions acadèmiques com en termes d’habilitats d’autoregulació, però que una intervenció adequada proporciona beneficis que permeten una millora considerable en elements com l’atenció, la regulació emocional i de la resposta fisiològica a l’estrès, a part de millores en el rendiment acadèmic. La intervenció es basa en un programa anomenat “Tools of Mind” (Eines de la Ment).

L’aproximació pedagògica d’aquest programa inclou l’ús de tàctiques específiques per tal de potenciar la memòria i l’aprenentatge, així com de l’organització d’ “Activitat cooperativa compartida” dissenyada per tal de promoure el desenvolupament socioemocional i el cognitiu. El seu objectiu són les funcions executives i per tal de millorar-les intenta que el docent aprengui a organitzar i manejar el procés d’aprenentatge de forma que els nens construeixin les habilitats d’autoregulació a través de les interaccions amb els companys i del seguiment individualitzat per part del professor.

De fet, el professor juntament amb el nen creen un pla d’aprenentatge setmanal individualitzat, que es va seguint i en el que el nen aprèn a reflexionar sobre els encerts i els errors per tal d’arribar a dominar l’habilitat de reflexionar i aprofitar els errors. Els nens aprenen a reflexionar sobre el seu aprenentatge i desenvolupen la sensació de que les habilitats són controlables a través de l’esforç i de que les equivocacions i els errors són un element del propi aprenentatge, més que coses que s’han d’evitar. Aquestes activitats reforcen la intencionalitat i la planificació i són dissenyades específicament per fomentar l’ús d’estratègies metacognitives (en el sentit de reflexionar sobre com aprenem) i de pensament reflexiu.

L’estudi conclou que el programa funciona i que proporciona un sentit de competència i de persistència davant les dificultats que, de retruc, milloren el rendiment escolar.

Pregunta (s): Algú em pot dir si en qualsevol dels ambients escolars en el que s’ha mogut o s’han mogut els seus fills s’ha trobat amb un programa estructurat que vegi les “equivocacions i els errors com un element actiu del procés d’aprendre”? A algú, a part de restar-li punts pels errors, algun educador li ha presentat els errors com a una oportunitat de reflexió sobre el punt de l’aprenentatge en el que es troba? A algú, en algun moment del seu procés educatiu, li han fet un “pla d’aprenentatge setmanal individualitzat” per a poder revisar de forma conjunta i aprofitar per a reflexionar sobre com aprenem?

Reflexió: Alguna cosa no va bé en el món de l’educació?