Salta al contingut principal

Entrades

Molts d'anys, Laura!!! Avui en fas 31...

“Moltes gràcies per tots els moments compartits, per la confiança, per les converses interessants sobre la vida, sobre les persones que coneixes, sobre l’aprenentatge continu que fas i que sents que estàs obligada a fer…” https://benestaremocional.blogspot.com/2023/10/molts-danys-laura.html   Estimada Laura, El teu pare volia que fossis feliç. I, ara, en aquest moment de la teva vida, cada vegada que quedem, em contes que estàs contenta. Contenta de la vida que fas. Contenta de la feina. Contenta de la teva relació amb en Vicenç. Contenta de les teves amigues. Contenta dels teus viatges. Agraïda pels sopars, Per les trobades, Per les celebracions… Il·lusionada per les lectures, Pels cursos, Pel gimnàs… Estimada Laura, El teu pare volia que fossis feliç. I, ara, en aquest moment de la teva vida, em resulta fàcil recordar les moltes vegades que el vaig veure content. Content de parlar del que li agradava. I parlar més. I parlar una altra vegada… Content de veure com aconseguia un obj...

Quan el teu refugi és, al mateix temps, la tempesta que has d'encarar...

“El nostre camí vindrà marcat per saber reconèixer què hem rebut, fins a quin punt ens condiciona i què volem fer, com volem que siguin les nostres relacions, quin tipus de persona volem ser.” https://benestaremocional.blogspot.com/2023/09/la-segona-regla-de-lamor-aprende.html   “ La majoria de gent que lidia amb una pèrdua complicada sent una gran pressió de “contar la història”, de trobar algú disposat a escoltar el que altres no poden escoltar i a unir-se amb ell per donar sentit a la mort, sense evitar-la amb el silenci o sense oferir consells banals o superficials davant les qüestions que planteja ”, ens diu un dels experts mundials en el dol, Robert A. Neimeyer ( vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2012/10/els-reptes-que-ens-plantegen-les-perdues.html ). Arundhati Roy , en el seu llibre “ Mi refugio y mi tormenta ”, parteix de la mort de la seva mare per contar aquesta història, la de la seva relació. Una pèrdua complicada , diria Neimeyer . El meu refugi i la meva...

Compte amb el teu monòleg interior...

“Creus que el teu monòleg interior ets tu? No. És una màquina de propaganda dirigida per un comité de ferides de la infància i d’expectatives culturals. I aquesta veu segueix xerrant amb el fervor d’un teòric de la conspiració a una reunió catastral municipal. Però quina és la veritat? Tu pots canviar el joc. Pots triar un paper diferent en la història [de la teva vida]” Eric Barker   “La nostra veu interior -el nostre JO, el nostre Portaveu, la nostra Ment, el nostre Dictador- parla tot el temps. És la dipositària de les nostres pors. Funciona com un mecanisme que es dedica a garantir que tot està controlat, que tot és com sempre. No li agraden els canvis. Intenta ser coherent amb una història que ve de molt enrere i que ens diu qui som i què volem.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/04/les-nostres-3-veus-i-els-seus-missatges.html   Al final de l’adolescència es consolida la nostra veu interior. La veu del Jo.  Steven Hayes (vegeu https://benestaremocional.blo...