La ciència i l’art de crear connexions sexuals duradores.

“El primer factor és la curiositat. Les parelles necessiten sentir curiositat per l’altra persona, per com creixen i canvien amb el pas del temps. Cada persona ha d’anar construint un mapa sobre el món interior de l’altra. Això suposa no només fer preguntes, sinó fer les que siguin adequades.

El segon factor és l’afecte profund i l’admiració. Aquests elements són el resultat d’estar pendents de les coses bones que fa l’altra persona, de trobar el que admirem i expressar-ho. De mostrar afecte. D’expressar amor.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2024/04/7-dies-7-practiques-tota-una-vida.html 

““Quan discutim, hauríem d’intentar crear una cosa millor”. Podem aprendre a combinar amabilitat i gentilesa encara que manifestem desacord. Podem aprendre a estar més aprop gràcies a les discussions, ja que aquestes solen començar pel fet de ser diferents i per l’intent, de cada un de nosaltres, de mirar de fer canviar l’altra persona per tal que vegi les coses com les veiem nosaltres.”

https://benestaremocional.blogspot.com/2025/06/discuteix-be-estimar-millor-i-connecta.html 

La ciència i l’art de crear connexions sexuals duradores.

Aquest és el subtítol del llibre de l’educadora sexual Emily Nagoski, “Come Together”.

Nagoski va començar la seva feina de divulgació amb “Com as You Are”, dedicat a explorar la sexualitat femenina. Com a resultat de la seva investigació, va adonar-se’n de la importància de l’estrès, de la seva interacció amb el sexe i de la relació de la calma amb el plaer.

Això la va portar a una altra investigació que va acabar en un llibre escrit amb la col·laboració de la seva germana sobre el cicle de l’estrès, “Burnout”.

Sexe. Estrès. Plaer. Relacions.

Aquest és el camp de coneixement que intenta explorar en aquest últim llibre.

Com podem tenir relacions personals i sexuals satisfactòries i duradores?

1.- El plaer és la mesura del benestar sexual.

No l’orgasme. No el desig. No la quantitat de relacions per mes. El plaer. Si frueixes del sexe que practiques.

2.- El plaer és el resultat de tenir determinades sensacions en determinats contextos.

Una determinada sensació en un context estressant pot ser desagradable, mentre que la mateixa sensació en un context de confiança i seguretat pot ser molt plaent. El context pot ser tant extern (la qualitat de la teva relació, la teva cultura, el que anomena “imperatius sexuals” i el “miratge del gènere”) com intern (l’estat del teu cos i el teu plànol emocional, juntament amb els espais que ocupen la teva ment pensant i la capacitat d'observar des d’una certa distància).

3.- Les parelles que tenen una bona conexió sexual al llarg del temps saben co-crear un context que fa que el plaer sigui més fàcilment accessible.

El context que generen aquestes parelles funciona com un projecte comú, el que es diu “una tercera cosa” (a part del que cada persona aporta o demanda). Això permet no caure en la trampa de la vergonya, en la que es considera que un dels elements de la parella és el que genera les “dificultats” (queixes com “ella no té desig espontani”, “ell només vol el que vol”). 

En el cas de les bones relacions de parella, el problema sempre està relacionat amb el context, que es pot ajustar de manera conjunta.

4.- El teu plànol emocional inclou espais favorables al plaer -DESIG, EXPLORACIÓ, JOC i CURA- i espais adversos al contextos que permeten el plaer -POR, RÀBIA i PÀNIC/DOL.

Cada persona ha de conèixer el seu espai emocional per tal de veure com, en certes situacions, és més difícil entrar en un estat de plaer sexual. D’aquesta manera, serà més fàcil saber quins contextos són propicis per compartir plaer.

5.- Certes mentalitats positives davant el sexe poden permetre fer més fàcil cultivar els contextos per compartir experiències de plaer.

En primer lloc, la confiança (saber que és veritat) i la joia (estimar aquesta veritat) són la clau per crear una vida sexual apropiada per tu i per la teva relació. En segon lloc, els canvis que es donen en la pròpia sexualitat (canvis en l’estrès patit, canvis en l’estat del propi cos, canvis produits per l’edat, per les hormones…), s’han de concebre com a cicles, com a ones que van indicant la necessitat de canviar el context que permeti el plaer.

L’objectiu és viure la sexualitat i la connexió eròtica amb amabilitat i compassió.

6.- Les eines fundacionals d’una gran relació són la confiança -que està feta de ser accessible emocionalment, de respondre a nivell emocional i d’estar implicat emocionalment- i l’admiració.

Reconèixer els trets admirables de la parella ajuda a travessar els moments difícils que passa tota relació.

7.- A més dels elements indicats que es relacionen amb la ciència del canvi conductual, la curiositat practicada amb calma i calidesa és l’eina més important per solucionar problemes relacionals (inclosos el que fan referència al sexe).

Només la curiositat calma i càlida pot ajudar en els moments complicats. Es tracta de poder incloure a l’altra persona en el projecte de construir els contextos que permetin crear situacions de plaer compartit, a pesar dels canvis corporals de l’edat i dels problemes que anem acumulant durant la vida en comú.

8.- Els anomenats “imperatius sexuals” volen que sentis un impuls urgent per tal de canviar la teva sexualitat individual i la teva connexió sexual per tal d’acomodar-la a “com haurien de ser”, segons els cànons socials vigents.

Ves en compte. Cap dificultat sexual no té perquè danyar una relació de parella que funciona bé.

9.- “El miratge del gènere”, el que dicta com s’ha de comportar un determinat gènere (els homes han de ser dominants, guanyadors, impassibles, iniciadors de les interaccions, per exemple), és la barrera més insidiosa que ens separa del nostre potencial eròtic.

10.- Quan col·laborem per tal de crear un context que fa que el plaer apareixi fàcilment, no només considerant les circumstàncies externes (com els “imperatius sexuals” i “el miratge del gènere”), sinó també navegant els nostres propis “plànols emocionals”, arribem al que Nagoski anomena “el truc màgic”, un estat d’èxtasi que ens connecta amb el significat extens de viure una vida humana.

Bona reflexió!