Noces de na Laura i en Vicenç...

 

A na Laura i a en Vicenç

A tots els que hi són

A tots els que no hi són

 

 

 

 

 

 

 

Bon dia!

 

Estem celebrant aquí les noces de na Laura i d’en Vicenç. I ara me toca a mi, la darrera i la més vella dels que han parlat aquí...

però, no vos preocupeu, procuraré que duri poc…

 

En primer lloc gràcies per convidar-me.

Bé, en nom de tots, suposo, gràcies per convidar-nos.

 

Hem vingut a celebrar les noces de na Laura i en Vicenç i, en aquesta ocasió estem usant tots els matisos que té la paraula celebrar:

Celebrar, perquè estem seguint un ritual de casament i ho fem de manera solemne.

Celebrar, perquè estem fent una festa, amb un dinar i ball i música…

Celebrar, perquè estem alegres davant tot això: davant el ritual, la festa, la música.

I, finalment, celebrar perquè els que hem parlat, hem lloat les persones que ens han convidat, les seves virtuts, el que els fa especials…

 

Tots aneu molt guapos, en Tià Reixac ho ha fet molt bé i els que han parlat abans, s’ho han currat molt…

 

Gràcies a tots.

 

Estic molt contenta de ser aquí i sé que la meva veu, si hagués anat tot d’una altra manera, no s’hauria sentit ni poc, ni molt, ni gens… A la família teníem un narrador d’històries oficial i aquest era el meu germà Pere.

 

En Pere no hi és. I he estat donant voltes al que hauria dit:

 

Quina rondalla ens contaria?

La d’una heroïna que ha de superar dificultats en el seu camí i que coneix un heroi amb el que comparteix penes i alegries?

 

Quina cançó o poema recitaria?

Un poema sobre la vida o una cançó, d’aquestes que escoltava darrerament de Xarango, en pla,

“Compta amb mi en els dies de lluita

Si l'esperança et descuida

Als mals passos hi haurà uns braços

Compta amb mi”

O

“Que trobeu tot allò que busqueu

Que vos sigui lleu la direcció

I vinguin plens de melodies els nous dies

Que sigueu forts. Que tot vos vagi bé. Que tot vos vagi bé”

 

Amb quina benedicció acabaria?

Sortiu a disfrutar!,

com si fos el míster d’un partit que només podeu jugar un equip de dos?

 

Diuen que el dol pot ser corrosiu quan la persona que mor ha creat una relació difícil amb la persona que queda. En aquest cas, en Pere, després de ser un pare amorós i una gran font de suport incondicional, ens va regalar un dol ple de tristesa, però també ple d’agraïment i d’amor, com el que ell sentia per la vida que havia tingut.

 

Per la meva banda, com a suplent, m’agradaria que féssim el que sempre ens va dir que féssim: celebrar tot el que s’hagi de celebrar, fer tota la festa que puguem fer, viure intensament, riure sense mesura i donar abraçades a tort i a dret durant tot el dia (homenatge  al meu altre germà, en Kiko).

 

Com a persona que cada dia acompanya a persones i a les seves relacions, m’agradaria desitjar-vos, Laura i Vicenç,

 

Que visqueu un vida junts amb sentit, entrega i passió,

Que recordeu la potència de les coses petites, dels petits gestos amables,

Que poseu el cor i el cap en aprendre de cada vegada més, ni que sigui un moment, a veure el món a través de la mirada de l’altra,

Que tingueu converses en les que hi càpiguen els acords, els desacords, la tristesa, l’alegria i tots els sentiments que aprengueu a comunicar,

Que tingueu un camí ben llarg, ple d’aventures i ple de coneixences.

 

Moltes gràcies!