Descobreix la teva filosofia emocional

Arribes a la felicitat de les connexions profundes quan pots sentir calma gràcies a poder ser transparent amb algú. I ser transparent vol dir poder sentir el que sents i poder saber el que saps.

“Les emocions no emergeixen d’una part del cervell, ni d’una determinada activitat dels nostres músculs facials, ni d’unes concretes sensacions corporals. Cada emoció que diem sentir és el resultat d’experimentar una simulació del nostre cervell, feta gràcies a les nostres experiències prèvies en situacions semblants i amb sensacions corporals semblants. De la mateixa manera que construïm conceptes com “poma” o “brillantor”, també ho fem amb altres com “tristesa” o “alegria”.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/10/les-emocions-son-una-cosa-molt-personal.html

“Les famílies amb una filosofia emocional directiva responen de manera positiva als intents de connexió emocional dels seus membres, ajuden a identificar les emocions als altres i expressen la seva empatia. Al contrari que les liberals, les directives ensenyen a expressar els seus sentiments de manera adequada i eficient. Fixen límits a la conducta (“Pots dir que estàs enfadat i fer potadetes, però no tirar cosses”). Intenten que els fills es centrin en la resolució de conflictes i de problemes. I entenen que les emocions són informació sobre com ens afecten les situacions.” https://benestaremocional.blogspot.com/2019/07/la-necessitat-dels-altres-per-construir.html

La salut de les nostres relacions ve donada per la qualitat de les interaccions que tenim amb els altres. Una de les coses que ens condiciona més són les respostes davant les emocions negatives. Sobretot en les relacions íntimes, en les que mostrem les nostres pors, les nostres vulnerabilitats i esperem que els altres ens mostrin que, a pesar de tot, ens estimen i estan amb nosaltres (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/09/tenim-una-bona-relacio.html ).

La filosofia emocional de la nostra família (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2019/07/la-necessitat-dels-altres-per-construir.html ) marcarà molt la nostra resposta davant les emocions negatives. Si volem saber quina era ho podem fer responent a un dels qüestionaris elaborats per John Gottman al seu llibre “Guía del amor y de la amistad”. Aquí en teniu una adaptació:

1.     Diem als nostres pares que estem enfadats perquè el nostre germà petit sempre tria el lloc per anar en cotxe.

a.- “És igual. Només és un moment. Anem molt a prop”

b.- “Ja sé que estàs cansat de que sempre triï ell. Vols que juguem a “veig veig” perquè el temps passi més aviat?”

c.- “Crec que ets massa gelós. A la teva edat jo també estava gelós del meu germà petit”

d.- “No te vull sentir més. El teu germà és petit i hauries d’entendre que li va millor aquesta cadireta”

2.     El nostre tio ha tingut un accident de trànsit i és a l’hospital, de manera que no podem anar a una festa amb els amics. Estem tan enfadats que ens fa ganes rompre alguna cosa.

a.- “Només és una festa. A vegades no podem fer el que ens fa ganes”.

b.- “És normal que estiguis enfadat. Després podràs parlar amb un dels teus amics i quedareu per un altre dia”.

c.- “Quina llàstima! Sé que te feia molta il·lusió anar a aquesta festa”.

d.- “De veres que m’agradaria que te n’adonessis del que estàs dient. Què pensaria el teu tio si sabés que per tu una festa és més important que ell?”

3.     Els nostres cosins, més petits que nosaltres, han vingut de visita i estan desordenant totes les nostres joguines; això ens fa enfadar i ens queixem als pares.

a.- “Són petits. Ja ho ordenaràs tot quan se’n vagin”

b.- “És normal que estiguis enfadat. Ja sé que t’agrada tenir les coses ordenades. Ja t’ajudaré després a tornar-ho endreçar tot. Per què no proves de jugar amb ells? Segur que t’ho passes bé”

c.- “Tens raó! Aquestes criatures poden fer un desastre en un segon, a què sí?”

d.- “Crec que hauries d’aprendre a ser més generós. Tens coses que ells no tenen. Si no pots jugar amb ells, cerca’t una altra cosa per fer”

4.     Els nostres companys ens demanen uns retoladors a la classe de plàstica i quan les tornen estan gairebé sense tinta.

a.- “N’hi ha més a la capsa! Pintes amb els altres i ja està!”

b.- “Ha de molestar molt, Per què no les dius que ens duguin de nous a la pròxima classe i així les podreu compartir?”

c.- “És increïble! Per què no compren els seus propis retoladors?”

d.- “Això és culpa teva perquè deixes que agafin els teus nous retoladors. Aquestes coses valen diners”

5.     El nostre millor amic s’ha mudat a un altre poble i va a un col·legi nou. Ens cridem per telèfon i ens veiem de tan en tan, però no és el mateix. Ja han passat unes quantes setmanes i encara estem tristos.

a.- “La gent va i ve. T’hauràs d’acostumar a que passin aquestes coses”

b.- “Record que em va passar una cosa semblant quan tenia la teva edat. La meva amiga es deia Àngela. La veritat és que és molt dur. En podem parlar tranquil·lament. A veure si pensem en alguna manera per tal que no et sentis tan malament”

c.- “Sí. En la vida la gent va i ve d’aquesta manera. Pot ser dur, molt dur”

d.- “I que tenen de dolent els amics que hi ha per aquí? No són prou bons?”

6.     Ens han dit que un amic de l’escola fa una festa i que ha convidat a gairebé tothom excepte a nosaltres. No ho entenem i ens sentim molt tristos.

a.- “La gent és així, fa aquestes coses”

b.- “Estic segur que et sents ferit. Tal vegada s’ha despistat. Per què no convides a alguns dels teus amics a ca nostra un d’aquests dies? Després de sopar farem les invitacions”

c.- “Aquestes coses fan molt de mal! A veure si la pròxima vegada tens més sort...”

d.- “No en vull ni sentir-ne a parlar. Fas sempre moltes coses amb molts amics. Me pas la vida acompanyant-te a llocs amb els teus amics. Semblo un taxi!”

7.     S’ha mort el teu ca. Estàs trist.

a.- “Comprarem un altre ca”

b.- “A mi també m’ha sabut molt de greu. M’he passat el dia pensant en les coses divertides que feia. Tal vegada podríem fer un àlbum amb les fotos que tenim amb ell”

c.- “Em sap molt de greu. Era un bon ca”

d.- “Me sap greu dir-te això d’aquesta manera, però només era un ca. No te servirà de res anar tot el dia com un zombie”

8.     Ens hem esforçat molt perquè ens acceptessin al grup que fa la revista anual de l’escola. Vam escriure un relat, ens van fer una entrevista i pensàvem que tot ens havia sortit molt bé. Tanmateix, no ens han admès i, el que és pitjor, alguns dels nostres amics sí que han pogut entrar.

a.- “Ja hi haurà altres coses que puguis fer!”

b.- “Quina llàstima! T’has esforçat molt. Conta’m què va passar exactament”

c.- “No ho entenc. Jo trobo que ho vas fer molt bé”

d.- “T’agafaràs les coses així cada vegada que una cosa no et vagi bé?”

9.     Ens fa molta por l’obscuritat.

a.- “Fes-me cas. No hi ha cap motiu per tenir por”

b.- “Record que jo també tenia por de la fosca. Tens una sensació estranya quan no veus el que hi ha. Queda una estona amb nosaltres i demà comprarem unes lamparetes pel teu quarto”

c.- “Oh, ho també tenia por!”

d.- “No siguis criatura!”

10. Tenim otitis i anem al metge que sempre ens ha posat les vacunes. Ens posem tensos perquè creiem que ens tornarà a punxar i ens posem a plorar.

a.- “Plorar no serveix per res. Som la teva mare [el teu pare] i aniràs al metge sí o sí!”

b.- “Ja sé que el metge et fa un poc de por, però si hi anem farà que et curis. Per què no em contes què és el que et fa por?”

c.- “Encara odio les injeccions!”

d.- “A veure si madures!”

11.  Cada any anem de vacances a fora i agafem un avió, però hem vist a les notícies que hi va haver un accident el mes passat i, des de llavors, en fa por pujar a un avió.

a.- “No hi ha cap motiu per estar nerviós”

b.- “Pensar que un avió es pot estavellar és horrible, però la veritat és que no passa gairebé mai. No permetria que pugessis a un avió si no fos segur. No creus que seria una bona idea pensar en coses per a poder jugar durant el vol?”

c.- “Sí, ja ho entenc. Tot el que puja pot caure i això fa por”

d.- “Mira que ets aprensiu! És molt més segur que anar en cotxe...! Sempre penses el pitjor!”

12.  Han d’operar a la nostra mare/padrina, tenim por que vagi malament i es mori.

a.- “No és res important. En un parell de dies tornarà a casa com a nova”

b.- “Ai, fa por entrar en un quiròfan...Però aquesta és una operació senzilla i el cirurgià és molt bo. Podem escriure unes targetes per desitjar-li una recuperació ràpida!”

c.- “Fan por les operacions, a què sí?”

d.- “Has de ser més valent. Ella espera que actuïs com si fossis gran”

13. Tenim deu anys i ens enamorem per primera vegada d’algú de la nostra classe.

a.- “En això que et passa li dèiem “amor de bebès”. No te preocupis, t’espassarà”

b.- “Oh, sí...! Sé de que parles...Conta’m-ho tot!”

c.- “Oh, sí...! Sé com és això!”

d.- “Però quina tonteria! Només tens deu anys!”

Ara apunta cada una de les respostes. Has de tenir en compte que:

·        Les respostes “a” indiquen una filosofia de rebuig de l’emoció. En aquest cas, en la nostra família ens feien sentir que les emocions negatives eren absurdes o que no tenien importància.

·        Les respostes “b” indiquen una filosofia de direcció de l’emoció. En aquest cas, en la nostra família es considerava que les emocions negatives ens donaven informació valuosa sobre la nostra valoració de les situacions i s’havien d’escoltar i gestionar.

·        Les respostes “c” indiquen una filosofia liberal de l’emoció. En aquest cas, en la nostra família es considerava que totes les emocions eren informació, però que no feia falta gestionar-les.

·        Les respostes “d” indiquen una filosofia desaprovadora de l’emoció, En aquest cas, en la nostra família es mostraven hostils davant les emocions negatives, es considerava que les emocions només eren un obstacle i per tant s’havien d’eliminar.

Ara, si tens fills, pensa en quines respostes dones tu, com a pare/mare. Segueixes la mateixa filosofia emocional de la teva família? És el que vols fer o ho fas per inèrcia? Què hauries de fer per canviar-la?

Bona reflexió!