Els 13 regals de Maria Popova

“Construeix moments de calma en la teva vida. Medita. Ves a passejar. Ves en bicicleta. Hi ha una llavor creativa en el fet de badar i inclús en l’avorriment. Les millors idees ens venen quan ens aturem d’intentar coaccionar les muses i deixem que els fragments de l’experiència trobin el moment per tal de combinar-se de formes noves. Sense aquest estadi essencial de processament inconscient es romp el flux del procés creatiu. És molt important dormir. A part de ser l’afrodisíac creatiu més important, el dormir també afecta cada moment de vigília, dicta el nostre ritme social i, inclús, mediatitza els nostres estats d’ànim. Tenim tendència a pensar en dormir poc com en un mèrit. Però això és una falta de respecte cap a les nostres necessitats i prioritats.” Consell 4 de Maria Popova

Ara ja fa 13 anys que la gran Maria Popova escriu el seu blog sobre llibres, contes, trobades de poesia... Amb ella he pogut, com diu ella en una de les coses que celebra haver après, “magnificar el meu esperit”. Vaig escriure sobre el que havia après els seus primers 7 anys (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2014/07/els-7-regals-de-maria-popova.html ). Ara m’agradaria afegir-hi les altres 6 coses que vol aconsellar després d’haver passar aquests darrers anys explorant pel món dels sentiments i de les idees (és una recreació i adaptació personal. Si voleu llegir les originals mireu a https://www.brainpickings.org/2019/10/23/13-learnings-13-years/ ).

1. Enriqueix-te amb els mons dels altres, fes el que Patti Smith defineix com trobar coses que “magnifiquin el teu esperit”, manera de referir-se a ser capaç de meravellar-se davant la bellesa de les creacions humanes, de sentir-nos part del que podem anomenar cultura i que ens fa sentir part d’una espècie que, encara que és capaç del pitjor, també té la capacitat de crear universos en els que podem habitar. Demana’t quines són aquelles persones, aquells llibres, aquelles idees que obrin la teva ment a nous espais compartits. Usa’ls no com a medicina pel teu esperit, sinó també com a vacuna que et permeti estar protegit contra la misèria de l’ànima.
2. No tinguis por de que et diguin que ets un idealista. Encara que el mercat ens porti a consumir i a crear determinats productes, mira de trobar la teva veu, mira de ser fidel als teus valors, no deixis que la superficialitat guanyi la partida. No et rendeixis a la pressió social. Sigues conscient, seguint als estoics, de que encara que no podem canviar el que no depèn de nosaltres, seguim tenint el nostre espai, la nostra cambra privada, en la què podem decidir enfortir el nostre caràcter dedicant la nostra energia al que decidim que és important.
3. No es tracta de resistir al cinisme, s’hi ha de lluitar en contra. En un món ple de retòrica fan falta mirades de distància, practicar el dubte i el pensament crític. El cinisme, amb l’acceptació de la desfeta, de la incapacitat de canvi, és una trampa que ens bloqueja deixant passar les coses i el temps. El cinisme, el “tots són iguals”, és fàcil però destructiu. L’esperança és un estat de creació, d’acció i viu de la capacitat d’agafar perspectiva per trobar nous camins. Es tracta de no deixar de creure mai en “els àngels que portem dintre”, en paraules de Steven Pinker (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html  ).
4. Qüestiona els teus mapes i els teus models de l’univers, tant els del teu mon interior com els de l’exterior. Recorda que un mapa és una representació, no és la realitat. No deixis de contrastar el que et penses que saps amb les dades que el món et va proporcionant. Obre els ulls, obre’t a la realitat. No deixis d’explorar els límits.
5. Hi ha infinitat de vides interessants. Hi ha infinitat de mons interiors que ens permeten aprendre més i meravellar-nos davant la capacitat de creació de l’esperit humà. No perdis mai la capacitat de mirar amb ulls de nen, com si fos la primera vegada, amb atenció plena.
6. Recorda que en qualsevol vincle profund i significatiu no has de deixar mai de perdonar, perdonar, perdonar. Com diu Maria Popova:

“Les relacions més especials són com a bots salvavides, però també són submarins que s’enfonsen cap a l’obscuritat i als llocs més inquietants, a les ferides oblidades de la nostra ànima on hi ha les nostres vergonyes més profundes, les nostres febleses i les nostres vulnerabilitats, on som menys del que voldríem ser. El perdó és l’alquímia que transforma la vergonya en l’honor i el privilegi de ser convidat a entrar en les zones obscures d’una altra persona i presenciar-les amb la llum de l’amor que redimeix, amb la simpatia, amb la capacitat d’entendre sense jutjar. El perdó és l’instrument que ens torna fer anar cap amunt i que porta al submarí a flotar una altra vegada cap a la superfície, cap a la llum, de manera que pot tornar a ser un bot salvavides una altra vegada”.

Moltes felicitats, Maria Popova per aquests 13 anys!

Moltes gràcies!

I bona reflexió!