“Els estudis conflueixen a indicar que les
persones esdevenim membres actius i valuosos d’una societat quan tenim
l’oportunitat de viure en ambients que nodreixen les nostres habilitats
socials, els nostres interessos i els nostres valors.” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/ajudar-les-criatures-convertir-se-en.html
“...si fem que els programes existents siguin
fàcilment assequibles, podem ajudar a milions de famílies d’arreu del món. El
resultat serà que menys famílies patiran ruptures, hi haurà menys nens patint
abusos, menys absentisme escolar i menys crims i abús de substàncies. Moltes més
criatures esdevindran membres amables, creatius i productius de la societat” Anthony Biglan “The Nurture Effect”
En el món de l’educació
s’ha de tenir un principi bàsic, el més contrastat sobre l’aprenentatge: la conducta humana es selecciona a partir
de les seves conseqüències. Així, qualsevol sistema educatiu o de gestió de
persones haurà de tenir en compte la importància de la consistència.
Quins
són els elements dels programes educatius que funcionen?
Si, com a pares volem prevenir problemes futurs hem de tenir en compte un
element fonamental: hem de treballar per
tal d’aconseguir ambients enriquidors, positius i compassius (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/ajudar-les-criatures-convertir-se-en.html).
Hem de recordar, però,
que el conflicte és inevitable.
Diferents persones convivint entre elles, amb diferents necessitats i diferents
personalitats, es troben contínuament amb confrontacions. El problema no són els conflictes sinó com es gestionen i com acaben.
Si partim d’un ambient positiu disposarem d’un coixí que amortirà els xocs del
conflicte.
Els estudis assenyalen
que les famílies que aconsegueixen criar
adults autònoms i feliços presenten una sèrie de característiques (com a mínim 3 de les 4 que s’assenyalen;
vegeu, https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/09/12.html
):
1.
Promouen
i reforcen la conducta prosocial a través d’activitats
físiques, participant en jocs col·lectius, fomentant l’aprenentatge, compartint
experiències...
2.
Aconsegueixen
minimitzar l’hostilitat i la coerció (imposen menys
càstigs, no toleren els insults ni les desqualificacions,...).
3.
Limiten
l’exposició a conductes problemàtiques. Vigilen les
dinàmiques dels grups en els que es mouen els nins i adolescents. Saben que
quan entrem en un grup solem adoptar les pràctiques acceptades pel grup: tabac,
alcohol, activitat sexual, compliment de tasques...
4.
Ajuden
en la tasca d’aprendre a marcar objectius. Apliquen
formes de diàleg que permeti l’autonomia del nin de manera que aquest
enforteixi el sistema de planificació/control. Entenen que aquest és el camí
cap a la flexibilitat psicològica: acceptar les emocions i els sentiments, però
prendre decisions que estiguin d’acord als propis valors.
En
tot això, la importància de la comunicació és considerable. Hem d’aconseguir dotar als nostres fills
amb la capacitat de comunicar-se de manera efectiva, evitant l’hostilitat.
Per això, hem d’adoptar el paper de coach. Hem de recordar la
importància del reforçament positiu,
de saber retirar-nos per tal de no actuar
en calent i marcar l’objectiu de fer de models per a moderar les discussions (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/12/bones-relacions-i-bona-disciplina.html).
Fer
de coach
suposa aprendre a fomentar l’autonomia
per la via de donar eines per a planificar i controlar les pròpies respostes.
Aquesta actitud suposa fer possible que la persona que estem criant tingui
l’opció de tenir bones relacions personals en un futur pròxim (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/11/les-relacions-i-la-importancia-de.html
i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/08/la-comunicacio-en-la-familia-i-ii.html).
En
primer lloc, hem de possibilitar que aprenguin a respectar sempre a l’altra persona. Per això, s’ha d’anar en compte
amb els obstacles a la comunicació
que són fonamentalment de 4 tipus (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/07/practicar-la-comunicacio-emocional.html
):
·
Criticar
a la persona, en lloc de formular una queixa concreta
sobre la conducta en qüestió.
·
Manifestar
menyspreu cap a la persona, insultar o usar el sarcasme.
·
Davant un comentari hostil, contraatacar. Hem de saber que un
contraatac només pot conduir a un “empat tècnic” o a la humiliació.
·
Retirar-se
de manera sistemàtica per tal d’evitar tractar el conflicte.
No fer cas de les queixes. Ignorar el malestar dels altres.
En segon lloc, es
tracta d’aprendre a escoltar bé. Hem
de recordar que, en una bona comunicació, el que esperem és que ens reconeguin
com a interlocutors. Els estudis indiquen que el que ens fa mal no és no posar-nos d’acord; el problema apareix quan
no ens sentim escoltats. Per escoltar bé hem de seguir i fomentar una sèrie
de normes (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/07/escoltar-be.html
i https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/08/aprendre-escoltar-be.html):
·
Fer
preguntes obertes. Recordar
que el protagonista és l’altra persona. Hem de deixar temps i espai, demanar el
que ha passat, com s’ha sentit, què necessiten per a solucionar-ho...
·
No
interrompre. Concentrar
l’atenció a intentar entendre la perspectiva de l’altra persona.
·
No
criticar. No pensar només
en com desmuntar la posició de l’altra.
·
Només
al final, fer suggeriments i sempre a partir del que l’altra
ha dit.
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada