Educar per un món que encara no existeix (III)

“Pel fet de ser tan diferents, em va dur molt temps descobrir què tenia a veure el meu fill amb mi. Encara estic cercant la resposta. M’havia esforçat tant i durant tant d’anys per aconseguir fer alguna cosa amb la meva vida que em va agafar a contrapeu quan totes les peces realment valuoses em van caure del cel, sense haver-ho merescut. Solia resar per tal de fer-me més forta; ara reso per tal de fer-me més agraïda”

“Però l’arbre té moltes altres necessitats: ha de reposar les fulles velles, elaborar remeis per a les infeccions, produir flors i llavors...tot amb les mateixes matèries primeres, que mai li sobren, i només es pot estendre o endinsar a cercar-les dintre d’uns límits. Arribarà un moment en què necessiti més nutrients per a mantenir unes branques i unes arrels que no arriben a créixer per a absorbir més nutrients” “com ja va dir Marge Piercy- la vida i l’amor són com la mantega i no es conserven bé: s’han de fer de nou cada dia” Hope Jahren “La memoria secreta de las hojas”

Font:Google

Després de marcar la importància de la comunicació per tal d’aconseguir canalitzar de forma adequada els conflictes que surten cada dia en l’educació de la família, ens queda assenyalar dos dels elements més importants que podem aportar com a pares: la creació de rutines i fer de coach per tal d’aconseguir que els fills aprenguin a resoldre els problemes que van sorgint a la vida.

Les rutines són la gran solució a una gran quantitat de conflictes. Una rutina és “una manera de fer”, un hàbit que s’ha generat per tal de solucionar problemes d’intendència familiar: les menjades, l’anar a dormir, l’aixecar-se el matí, les sortides, l’ús de les pantalles, les sortides, les normes socials, les compres...

Les rutines, explicava Salvador Cardús, es formen gràcies a l’amor i a la consistència (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/la-importancia-de-les-rutines.html). La creació de rutines és una de les grans aportacions dels pares a la vida dels nins. I acompleixen una funció molt important en el camí d’aprendre a gestionar els estats d’ànim (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/12/gestionar-els-estats-danim-la.html).

Aconseguir que els nostres fills siguin autònoms i competents a l’hora de resoldre els problemes de la vida és l’altra de les grans aportacions que podem fer. Sabem que la sobreprotecció és un dels grans perills en l’educació dels fills. Per tal d’evitar-la hem d’adoptar el paper de coach quan sorgeixin problemes. Això suposa seguir una sèrie de pautes:

1.     Escoltar amb atenció. Evitar el protagonisme.

2.     Seguir un esquema que permeti a l’altra persona poder pensar per tal de trobar la seva pròpia solució. Es pot aplicar el sistema GROW (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/03/com-liderar-una-familia-o-un-equip.html ): “Goal” Ajudar a definir objectius (Què vols?); “Reality” Explicitar els obstacles de la realitat (Què et pots trobar?); “Options” Valorar les opcions disponibles (Què pots fer?); “Way Forward” Donar la primera passa (Què has de fer primer?).

3.     Reforçar les aportacions fetes abans de formular suggeriments. “El que m’agrada del que proposes és...”, “Sí, això que dius està molt bé, i també podries...” “Què hauria de passar per tal de que això funcionés?”

4.     Sempre que s’hagin d’imposar canvis o sancions s’ha de fer amb honestedat i respecte. Les persones acceptem les coses que considerem justes, encara que no hi acabem d’estar d’acord. Això vol dir que no podem actuar en calent.

Finalment, en aquest repàs del paper que podem fer els pares en l’educació dels nostres fills ens queda una sèrie de recordatoris importants (adaptats de https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/01/amb-esperancai-ii.html):

·        Quan, enmig d’un desacord, es porten inadequadament hem de mirar de recordar que no són dolents, només estan cansats o estressats o enfadats o despistats. En molts moments, tots som com a grans bebès descontrolats. Recordem que, en la majoria de problemes que patirem en la vida, hi actuaran les quatre “i”: ignorància, incompetència, inconsciència i inèrcia (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/07/les-grans-arrels-del-mal-ignorancia.html)

·         La conducta dels nostres fills sempre estarà més influenciada pels seus iguals que pel que diem nosaltres. Hem de recordar la teoria dels 5 ximpanzés: quan arriba un nou ximpanzé a un zoo i es vol saber quina personalitat tindrà, basta observar durant un temps amb quins altres 5 ximpanzés passa la majoria del seu temps. Alerta, doncs, amb els nostres 5 ximpanzés i amb els dels nostres fills!

·        Tenir una comunicació autèntica vol dir no jutjar. Entendre suposarà escoltar i no fer judicis morals sobre el caràcter del nostre fill. Sempre hi haurà coses que ens trauran de lloc, però que si tenim en compte el context passen a tenir el seu sentit.

·        Només un bon coixí emocional pot amortir els xocs dels conflictes. Hem de compartir moments, fomentar l’humor, generar esperit de família... Podem generar una espècie de “gerra de moments especials” amb els records familiars.

Bona reflexió!