"Nosaltres estem per
a consolar als nostres fills, si un fracàs els entristeix. Estem per a
donar-los coratge, si un fracàs els ha mortificat. Estem per a baixar-los els
fums, si un èxit les hi ha pujats. Estem per a reduir l’escola als seus humils
i estrets límits; res que pugui hipotecar el seu futur, una simple oferta
d’instruments, entre els quals és possible triar-ne un del que tal vegada, el
dia de demà, puguin valer-se’n”
“El que hem d’apreciar realment en l’educació
és que als nostres fills no els falti mai l’amor a la vida”
“Nosaltres hem de
ser importants pels nostres fills, però no massa. Hem d’agradar-los un poc,
però no massa (...). Hem de tenir amb ells una relació d’amistat, però no hem
de ser massa amics seus, de manera que no les resulti difícil tenir vertaders
amics, als qui puguin contar coses de les que amb nosaltres no en parlen. (...)
Hem de ser per ells un simple punt de partida, oferir-los el trampolí des del
que podran fer el salt.”
 |
| Font: Google |
Des del moment en què
tens fills, neix la necessitat de sentir que el que fas és possibilitar la seva
seguretat, el seu benestar. Vivim en un
món que canvia ràpidament, que ens fa patir per la nostra seguretat econòmica i
professional i que, quan pensem en els fills, ens fa desitjar una fórmula que
ens asseguri la seva felicitat i el seu èxit.
Però aquesta fórmula no
existeix. No existeixen remeis màgics
que ens facin pensar en la manera d’assegurar-los una vida plena. No tenim
aquest poder. Els pares i les mares ens veiem en la necessitat d’acceptar que
el que ens ha servit a nosaltres tal vegada no farà servei als nostres fills. Al
final, els experts ens deixen una sèrie de consells que van en la direcció de
dir-nos que hem de lluitar per fer
possible que els futurs homes i dones siguin persones responsables, que
sàpiguen regular les seves emocions i que tinguin prou criteri per a viure la
vida en funció dels seus valors i no del que la societat de consum marca com a
estàndard.
En aquest camí per a crear persones amb flexibilitat emocional (o agilitat emocional, vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html),
ens trobem amb una sèrie de consells pràctics (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2015/03/les-5-actituds-que-fan-possible-lexit-i.html
):
1.- Veure els errors com a part de l’aprenentatge,
com una eina que ens permet aprendre millor. Hem de generar una mentalitat
de creixement, una mentalitat que cregui en la possibilitat de seguir
aprenent.
2.- Aprendre a pensar en les solucions en
lloc de quedar-se enganxats als problemes. Acceptar els problemes, saber quan
tenim l’opció de solucionar-los o deixar-los de banda en cas de que no tinguem
el control sobre la situació.
3.- Aprendre a agrair. L’agraïment és el
resultat de la visió global de la situació, és el resultat d’acceptar que
formem part d’una gran xarxa i de quin és el nostre lloc en ella.
4.- Aprendre a mirar les coses amb perspectiva.
Els mals no duren cent anys. Les coses passen. N’hi ha que perden la seva
importància. Altres esdevenen lliçons.
5.- Aprendre d’altres persones. Tots els
grans pensadors, tots els grans innovadors han reconegut que creixien sobre les
espatlles de gegants. Hem d’aprendre a gaudir de les aportacions dels altres.
Per a treballar aquests
punts, com a pares, hem d’aprendre a fer
el que fan els bons jardiners: acceptar la terra de la que partim, estudiar
les herbes que s’hi fan, ajudar a la planta que cuidem a mostrar tot el seu
potencial. En primer lloc, ens trobarem amb dues forces biològiques que actuen sobre les persones (vegeu també https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/05/educar-el-talent-per-tal-de-viure-be.html)
:
·
Un
sistema de motivació/emoció, que ens empeny cap a l’acció o
cap a l’evitació del que ens anem trobant. Cada persona el té calibrat de
manera diferent: hi ha persones més actives,
altres amb més bon humor, altres més passadores de pena...
·
Un
sistema de control/planificació que actua de manera
més lenta, però que es pot entrenar per tal de modular les accions del primer.
Aquest sistema, gràcies a la pràctica, ens permetrà passar del que ens fa ganes
fer a poder fer el que creiem que és important fer.
Aquest segon sistema,
el de control/planificació, necessita entrenament. Per a posar-lo en
marxa necessitem activar-lo, necessitem
tenir experiències i responsabilitats. Per fer això podem treballar (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/11/el-mite-de-lautocontrol.html
):
1.
Rutines
i hàbits (Quan s’han
de fer les coses? Cóm? Quina seqüència s’ha de seguir?)
2.
Reflexionar
sobre els propis objectius i els valors que volem presents a
la nostra vida.
3.
Trobar
maneres de fer el que s’ha de fer. Provar de fer-se la
vida més agradable.
Tanmateix, res del que
fem funcionarà si no recordem sempre que cada
persona (i els nins són persones) té les seves particularitats. El sistema
de motivació/emoció de cada persona és el resultat de combinacions
úniques que hem de tenir en compte. De fet, els estudis indiquen que els pares només podem influir en un 5% sobre la
personalitat dels nostres fills. Els pares, així, hem d’acceptar que, per
una banda la nostra responsabilitat és donar protecció, estimació i calories
(vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/06/la-influencia-dels-pares-en-la.html
) i, per l’altra, la nostra capacitat d’influir
vindrà de la nostra habilitat per a proporcionar experiències d’èxit i de
fracàs als nostres fills i de que aquests sàpiguen aprofitar-les (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/07/que-passa-amb-els-adolescents.html
).
Determinades persones
amb trets de personalitat com “la cerca
de sensacions”, “la impulsivitat”,
“la sensibilitat a l’ansietat” i “la indefensió/desesperança”,
necessitaran una ajuda especial per tal de poder incidir més en la capacitat
reguladora del sistema de control/planificació (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/10/personalitat-i-processos-daddiccio.html).
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada