Les operacions
mentals que fem contínuament es poden considerar de dues formes: les guiades
per les dades i les guiades pels plans d’acció. En moltes de les activitats
cognitives pròpies dels éssers humans podem distingir aquestes dues formes, que
moltes vegades en la literatura es veuen citades com la contraposició top/bottom, és a dir, superior/inferior
(o dalt/baix). Així, en un dels exemples cognitius més citats, la lectura d’aquest
text és possible per la confluència dels processos de baix (bottom) que,
simplificant, ens permeten llegir les lletres de cada paraula i els processos
de dalt (top), on es tindrien en compte les claus contextuals que generen les expectatives
sobre el que estem llegint.
En un article d’aquest
novembre, al diari The Atlantic, firmat per Stephen M. Kosslyn i G. Wayne Miller, dos grans
psicòlegs cognitius, s’explica com el cervell crea la personalitat a partir de
les diferències entre els sistemes implicats en les parts superiors i
inferiors. La gràcia, en aquest cas, és que ens mostren com es poden localitzar
les funcions de cada procés en el cervell. Dels quatre lòbuls en els que es
divideix el còrtex (frontal, parietal, temporal i occipital), els dos primers
tindrien funcions relacionades amb la formulació i execució de plans (és a dir,
efectuarien operacions guiades pels plans d’acció), mentre que els altres dos
acomplirien funcions relacionades amb la recepció, classificació i
interpretació de la informació (és a dir, efectuarien operacions guiades per
les dades). Hem de recordar que els sistemes superior i inferior del cervell
tenen un paper especialitzat, cada un d’ells, en tasques com la memòria, l’atenció,
la presa de decisions, la planificació i les emocions.
Les diferències en la tendència a basar-se més en un o en l’altre
sistema conduirien a quatre modes cognitius bàsics que explicarien la manera que
tenim cada un de nosaltres d’apropar-nos al món i d’interactuar amb els altres.
Aquesta és la Teoria dels Modes Cognitius i definiria cada un d’aquestes quatre
modes com: Mode Autor, Mode Perceptor,
Mode Estimulador i Mode Adaptador.
Aquests modes són dimensionals, és a dir, es defineixen per la major o
menor activació dels sistemes. El sistema inferior del cervell organitza els
senyals procedents dels sentits, mentre que el sistema superior del cervell usa
informació sobre l’ambient i sobre el nostre estat emocional i motivacional per
tal de definir quines són les metes a aconseguir. Encara que els sistemes
actuen conjuntament, la diferent activació de cada un d’ells dóna lloc als
quatre modes cognitius citats.
En el Mode Autor l’activació dels dos sistemes és molt elevada. Quan la
persona pensa en aquest mode sol fer les coses i actuar seguint un pla (usant
el sistema superior) i sol anar registrant les conseqüències de les pròpies
accions (usant el sistema inferior), de manera que els plans es van ajustant
gràcies a la retroalimentació. D’acord
amb aquesta teoria, les persones que solen actuar seguint aquestes pautes es
mostren més confortables en posicions que les permeten planificar, actuar i
veure les conseqüències de les seves accions.
En el Mode Perceptor el sistema inferior està molt activat, mentre que
el sistema superior no hi està gaire. Quan les persones estan en aquest mode,
usen el sistema inferior per intentar donar sentit al que les està passant:
interpreten el que experimenten, el situen en context i intenten entendre les
implicacions dels fets. Tanmateix, no tenen tendència a iniciar plans detallats
o complexos.
En el Mode Estimulador el sistema superior està molt activat, però el
sistema inferior no hi està gaire. D’acord amb la teoria de Kosslyn i Miller,
les persones que estan en aquest mode solen ser creatives i originals, però al
no introduir la retroalimentació del sistema inferior, poden trobar-se que la
seva conducta no és adequada al context.
En el Mode Adaptador ens trobem que els persones no activen massa cap
dels dos sistemes. El resultat és que no solen formular plans ni estan massa
pendents d’interpretar i classificar les dades disponibles. Les dades de les
investigacions semblen assenyalar que poden ser absorbits fàcilment pel que està
passant. Tenen tendència a estar orientats cap a l’acció i a mostrar-se molt
responsius a les situacions immediates.
Cada un de nosaltres tenim un mode dominant, que es converteix en
distintiu de la nostra personalitat i afecta als nostres pensaments, sentiments
i conducta, encara que podem canviar de mode en funció del context. En cas de voler saber quin mode dominant teniu podeu
fer el test dels autors a l’enllaç www.gwaynemiller.com/test.html#.UopCe-L9Wgl.
El benestar emocional passa per a conèixer-nos bé a nosaltres mateixos.
Vet aquí una altra eina.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada