Benestar emocional

  “La penetració d’aquell òvul en particular per part d’aquell espermatozoide en particular, amb la implicació que els meus pares es coneguessin i, encara abans, dels seus propis naixements i dels naixements de tots els seus avantpassats, no tenia cap oportunitat entre cent milions de que anés endavant (...) I va ser l’atzar, un atzar imprevisible segons l’estat actual de la ciència, el que va fer que naixés dona. A partir d’aquí, tinc la impressió de que podrien haver sorgit milers de futurs diferents de cada petit moviment del meu passat: podria haver-me posat malalta i haver interromput els meus estudis; podria no haver conegut a Sartre; podria haver passat qualsevol cosa” Simone de Beauvoir               L’altra dia parlàvem de la sort amb en Guillem. Hi ha persones amb sort, veritablement. Hi ha, també, persones dissortades, com les que vam veure passar mentre fèiem un gelat a plaça. Persones que quan eren criatures formar...

Per a na Júlia, la meva filla petita...         Estimada Júlia, M’agradaria, avui que en fas 24, poder-te donar alguna cosa que t’acompanyés en aquest camí que és la vida; però l’únic que puc fer és recordar-te que ja ho tens, que ja estàs tornant gran i recollint aquelles eines, aquelles vivències, aquelles relacions que faran que el fil de l’existència pugui desfer els nusos que a vegades es generen... M’agradaria poder-te comunicar, i que per un foradet poguessis sentir, l’alegria oxitocínica que vam sentir després del teu naixement, el teu pare i jo, admirant la teva perfecció de bebè, sense saber qui eres, però segurs de que ens ho mostraries a mesura que et deixéssim espai per créixer... M’agradaria veure’t la cara, en el moment en que llegissis això, amb aquesta expressivitat que tens, mostrant la teva il·lusió (m’escriuràs una cosa mamà?), el teu agraïment, la teva perplexitat davant el que la “loca” de la teva mare arriba a dir... M’agrad...