“La perfecció és l’enemiga de l’acció significativa i viscuda amb plenitud”
“Les dues úniques preguntes, a qualsevol moment de la vida, són “Quin és el preu? i “Val la pena pagar-lo o no?”
Oliver Burkeman “Meditations for Mortals”
Una vegada entès que la cerca de la perfecció és enemiga del benestar real, Oliver Burkeman, al seu llibre “Meditations for Mortals”, fa honor al subtítol i ens programa quatre setmanes d’exercicis per tal d’aconseguir acceptar les pròpies limitacions i aconseguir temps pel que realment importa.
Durant la Setmana 1, pivota sobre la nostra mortalitat.
Som éssers fínits.
Cada dia proposa una meditació reflexiva sobre aquest tema.
Dia 1. És pitjor del que penses.
De l’alliberació de la derrota.
El problema és pensar que podem aconseguir tenir el control de la nostra vida. Només quan acceptem que “no tenim sortida”, estem en un joc amb un final que no controlem, podem entendre que la catàstrofe ja ha passat i que només tenim l’opció de mirar de viure el millor possible amb els altres supervivents.
Dia 2. Caiacs i super-iots.
Sobre anar fent.
Ser un ésser humà és com anar en un caiac individual, en un riu que condueix cap a una mort invevitable. Existir suposa admetre estar en “un temps i en un lloc que no hem triat, amb una personalitat que no hem decidit tenir i amb un temps que discorre, minut a minut, t’agradi o no”.
No anem en un iot. No tenim el control del timó.
Però, si acceptem que anem en el caiac, podem anar fent una cosa cada dia.
Una cosa que volem fer.
Practicant fer el que volem fer, una vegada i una altra.
Sense perdre el temps pensant en aconseguir anar en un super-iot.
Dia 3. Només necessites acceptar les conseqüències.
Sobre pagar el preu.
Cada cosa que tries és un pack. I té les seves conseqüències.
Quan diem que “he de fer tal cosa”, només significa que no estem disposats a acceptar les conseqüències de fer qualsevol altra cosa.
“Les dues úniques preguntes, a qualsevol moment de la vida, són “Quin és el preu? i “Val la pena pagar-lo o no?”
Dia 4. En contra del deute de la productivitat.
Sobre el poder de les llistes de “coses fetes”.
Facis el que facis, no caiguis en la trampa de la productivitat. Fer més, no et lliurarà de les sensacions de no ser prou adequat o “vàlid”.
No hem de caure en l’error de pensar que ens hem de guanyar el dret de formar part del món.
Som el món. Els nostres àtoms son part dels àtoms que formen el món.
Porta una llista de les coses que vas fent per, així, poder tenir l’oportunitat d’adonar-te’n de que pots prioritzar una sèrie de coses que consideres significatives.
Dia 5. Massa informació.
Sobre l’art de llegir i no llegir.
El món digital ens ha fet sentir que “no arribem a tot el que hauríem d’arribar”. Dedicar-hi més temps no funciona. Processar més ràpid, tampoc.
Burkeman ens dona tres consells:
1.- Mira la informació com un riu que passa pel teu costat. Accepta que no pots agafar tot el que passa. Tria agafar una cosa o altra quan et vagi bé.
2.- Resisteix l’impuls d’acumular coneixement. Dona’t temps per assimilar el que vas llegint.
3.- Consumir informació és una activitat com qualsevol altra. Hem de mirar que el temps que hi dediquem tingui com a resultat un major significat a la vida.
Dia 6. No pots tenir cura de tot.
Sobre trobar l’equilibri quan el món és un caos.
“L’art de la saviesa és l’art de saber el que has d’obviar”, deia Williams James, el pare de la psicologia moderna.
L’anomenada “economia de l’atenció” intenta mantenir-nos connectats a les xarxes per tal de vendre’ns coses (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2024/12/recuperar-latencio-3-com-la-vam-perdre.html i https://benestaremocional.blogspot.com/2025/02/pensar-be-en-un-mon-superficial-ii.html).
Les “notícies”, per la seva banda, generen la necessitat de “saber”, amb l’efecte secundari de sentir indefensió i paràlisi.
La solució, proposa Burkeman, està en triar conscientment les pròpies batalles per tal de poder actuar sobre el que realment depèn de nosaltres.
Dia 7. Deixa que el futur sigui el futur.
Sobre creuar els ponts quan hi siguis.
Estem confinats al present. No sabem què passarà després. Les preocupacions són “l’activitat d’una ment intentant imaginar cada un dels possibles ponts que ha de creuar en el futur, intentant trobar la forma de creuar-los”.
No podem veure el què passarà, ni com passarà.
Centra’t en fer la cosa que hagis de fer ara, la que creguis més necessària, el millor que puguis.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada