La segona setmana
“Ser un ésser humà és com anar en un caiac individual, en un riu que condueix cap a una mort invevitable. Existir suposa admetre estar en “un temps i en un lloc que no hem triat, amb una personalitat que no hem decidit tenir i amb un temps que discorre, minut a minut, t’agradi o no”.
No anem en un iot. No tenim el control del timó.
Però, si acceptem que anem en el caiac, podem anar fent una cosa cada dia.
Una cosa que volem fer.
Practicant fer el que volem fer, una vegada i una altra.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/03/meditacions-per-mortales-primera-setmana.html
“És com conduit un cotxe a la nit. No veuràs més enfora que el que il·luminen els fars, però pots fer tot el camí així”
E.L. Doctorow
(explicant com es pot escriure una novel·la, però aplicable a com podem anar prenent decisions a la vida)
La segona setmana de les reflexions que ens proposa Oliver Burkeman a “Meditations for Mortals” es centra en entrar en acció.
Les decisions, afirma l’autor, no depenen del nostre grau de coneixement de les coses, sinó de les nostres accions. Hem d’actuar.
Dia 8. Caçant decisions.
Sobre triar un camí pel bosc.
Una vegada que hem deixat de somniar que agafem el timó d’un súper-iot i acceptem que anem en caiac podem començar a triar el que considerem significatius i enriquidor.
Segons Bukerman, hi ha dues regles en la caça de decisions:
- Una decisió no compta fins que no passem a l’acció.
- Una decisió pot ser la passa més petita possible.
Seguir endavant és haver de triar i seguir triant.
No triar és triar esperar a que passi alguna cosa.
Dia 9. Acaba les coses.
Sobre la màgia d’acabar.
Acabar coses no et farà sentir esgotat. Al contrari, et sentiràs amb més energia.
Si anem afrontant cada passa d’una tasca, veurem com l’actitud canvia. La primera visió és borrosa, marcada per les expectatives; l’última, va dels detalls concrets, de com hem de fer les coses (i del que hem de renunciar per tal de concretar).
Les metes significatives solen ser “dures, poc glamuroses i gens sexis”, diu Jude King.
Per acabar les coses hem de desfer-les en passes petites, que es puguin fer d’una tacada (minuts, una hora o, com a màxim, dues hores). Així, podrem arribar a la sensació d’anar fent tasques abordables que s’acaben i ens donen energia per tal de continuar.
Dia 10. Cerca la tasca de la vida.
Sobre el que la realitat vol.
“Què ens demana la vida?”
“Una tasca de vida és alguna cosa que la vida et demana fer.”
Com identificar-ho? Segons Burkeman, hi ha dos indicadors:
- Una tasca de vida suposa un cert nivell de dificultat i esforç. Si l’acceptes, t’obrirà noves perspectives.
- És una cosa que pots fer, que quadrà amb les teves habilitats, recursos i trets de personalitat, en el lloc on et trobes ara.
No et deixis portar pel que volen els altres.
No t’obsessionis en fer coses extraordinàries.
Accepta el repte que la realitat t’està posant al davant.
Mira de respondre, en cada cruïlla de la teva vida, a la pregunta “Quina és la tasca de la vida ara i aquí?” (Què hi puc aprendre, què puc aportar-hi?).
Dia 11. Simplement, afronta-ho.
Sobre fer amistat amb les pròpies pors.
Moltes vegades, per tal d’evitar les nostres pors, el pic d’ansietat d’acceptar-les, acabem vivint en un toll de misèria.
Paul Loomans parla de fer-te amic de les “teves rates”, de tenir-hi una relació, acceptar-les com a part de la teva realitat. Quan ho fas, “es converteixen en ovelles que de forma pacient esperen el teu torn”.
Si fas amistat amb les teves pròpies pors, guanyaràs espai mental per tal de fer el que t’importa. Fes-ho escalonadament, fent sempre passes petites.
Dia 12. Regles útils a la vida.
Sobre fer coses gairebé diàriament.
Si vols fer bé una cosa, l’has de practicar molt.
Una regla útil seria fer les coses gairebé de forma diària. Admet errors, admet les circumstàncies de la vida, però recorda tornar a practicar.
Una bona regla ha d’equilibrar la necessitat de la pràctica amb la llibertat individual i les necessitats que vagin sorgint. Una bona regla ha de fer servei a la vida.
Dia 13. Tres hores.
Sobre trobar ordre en el caos.
Només arribem a un estat de concentració profunda durant unes tres o quatre hores (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2025/02/pensar-be-en-un-mon-superficial-ii.html).
És important planificar aquest temps de processament profund. Segons Burkeman, la regla de les 3 o 4 hores té dues parts:
- Aplicar-se a fer-les diàriament, sense interrupcions.
- No preocupar-se per l’ordre de les altres hores i pel caos de la vida.
La regla de les tres hores ens fa conscient de les nostres limitacions, ens ajuda a ser més eficients i ens ensenya la importància del descans, a pesar de la incomoditat de saber que la feina no està acabada.
Dia 14. Desenvolupa el gust pels problemes.
Sobre no arribar mai a la fase en la que no hi ha complicacions.
El meu pare deia que els problemes vindran, que són inevitables, l’únic que pots fer és intentar fer-hi un paper digne.
En aquest sentit, la seva visió era un poc com la de l’humor jueu, que ens presenta els problemes com l’acudit còsmic que és la vida. O, com la d’una clienta meva, que defineix la vida com un joc del karma, que va presentant problemes de manera recurrent fins que arribes a una solució de compromís.
Els problemes no s’acabaran.
Com escriu Burkeman, “”Problema” és, simplement, la paraula que apliquem a qualsevol situació en la que hem d’afrontar els límits de la nostra capacitat de controlar com es van presentant les coses”.
Els problemes, curiosament, ens ajuden a viure millor. Intentant superar les nostres limitacions, arribem a una vida més significativa.
No podem aspirar a una vida fora problemes, però sí a una vida “amb uns problemes més interessants i absorbents”.
No és que la feina ens doni problemes; els problemes són la feina. La nostra contribució és intentar resoldre’ls.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada