“No et deixis portar pel que volen els altres.
No t’obsessionis en fer coses extraordinàries.
Accepta el repte que la realitat t’està posant al davant.
Mira de respondre, en cada cruïlla de la teva vida, a la pregunta “Quina és la tasca de la vida ara i aquí?” (Què hi puc aprendre, què puc aportar-hi?).”
https://benestaremocional.blogspot.com/2025/03/meditacions-per-mortals-segona-setmana.html
Deixar anar.
Aquest és el lema de la tercera setmana “Meditations for Mortals”.
Oliver Burkeman ens proposa deslliurar-nos de les idees que ens fan més complicat el camí de la imperfecció i de l’acceptació per tal de fer el que hem de fer per viure una vida plena.
Dia 15. Què passaria si fos fàcil?
Sobre la falsa fascinació de l’esforç.
Què passaria si, en lloc de donar voltes a com motivar-nos, ens centtréssim en la pregunta de Tim Ferris (vegeu, per exemple, https://benestaremocional.blogspot.com/2020/09/superar-la-por-ser-mes-valents.html) “Quina pinta tindria això si fos fàcil?”.
La resposta ens posaria en camí de posar en marxa les accions necessàries per tal d’abordar el problema.
Sabem el què hem de fer, en moltes ocasions. Els obstacles, quan no comencem una tasca, solen ser el resultat de sentir que no tenim temps o que ens falta voluntat. O, també, amb la visió que s’ha de fer perfecte o amb la sensació de la dificultat del nostre objectiu.
Simplificar la tasca serà la primera passa cap a l’acció.
Dia 16. La regla d’or inversa.
Sobre no ser el teu pitjor enemic.
La filosofia de ser dur amb un mateix Per aconseguir “fer el que s’ha de fer” és, pel cap baix, contraproduent. És més eficient posar-nos-ho fàcil.
Trobar el moment per fer les coses amb gust fa que procrastinem menys i perdem menys el temps.
Es tracta d’aplicar “la regla d’or inversa”: no et tractis mai com no tractaries a un amic.
La idea de que necessitem “canya” està obsoleta. No serveix. Es tracta de ser amable, acceptant la teva humanitat, amb tots els teus estats d’ànim, els teus desitjos i els teus interessos.
Dia 17. No segueixis pel camí de la generositat.
Sobre la inutilitat de “convertir-se en millor persona”.
Intentar “convertir-te en millor persona”, pot tenir l’efecte contrari. Immersos en la idea de millorar, podem trobar-nos perdent la visió del context I no actuar quan és el moment.
La ruminació sobre la nostra imperfecció, només fa que tancar-nos en la pròpia ruminació.
El consell, seguint a Joseph Goldstein, és actuar quan sentim l’impuls de la generositat, aprofitant per actuar amablement i mirar què passa. Normalment, ens sentim millor i això esdevé un reforçador. Ens convertim en una persona que actua generosament, sense haver de pensar en com ser una persona més generosa.
Dia 18. Deixa a cadascú els seus problemes.
Sobre fer els comptes a ca teva.
Les emocions dels altres són seves. Per molt que pensis que pots fer alguna cosa per canviar-les, al final te n’adonaràs que no és així. Cada un viu al seu món. I tu no ets el protagonista.
Cada persona lidia amb la seva motxilla de problemes. Que hi fiquis mà, no les ajudarà. La majoria de vegades, les desestabilitzarà, fent-los perdre l’equilibri i la confiança.
El millor que pots fer pels altres, és solucionar els teus propis problemes.
Dia 19. Una bona estona o una bona història.
Sobre els alts i baixos de la impredictibilitat.
Qualsevol cosa que et passi, al final, la veuràs com una bona estona o una bona història.
“Les ruines”, els desastres que ens passen, formen part de l’imprevisible.
Harmut Rosa explica que la força que guia la modernitat és la d’arribar a tenir el control de la natura i del món. Això té un preu: la destrucció de la natura, l’epidèmia de la solitud i els fills angoixats dels “pares helicòpters”.
El que dóna sentit i profunditat a la vida és construir una relació amb la resta del món, en el que seria com un ball en el que lideres i segueixes el pas alternativament.
Dia 20. Fixa’t una meta quantitativa.
Sobre com despedir el controlador interior de qualitat.
Una veritat paradoxal sobre el control, explica Burkeman, és que per produir les millor idees i el millor treball és millor deixar de controlar la qualitat del resultat.
Hem de centrar l’atenció en la quantitat. Escriure 800 paraules diàries, contactar amb cinc clients, fer una llista de 10 solucions a un problema, córrer més quilòmetres i més lentament per tal de córrer més ràpid…
“El perfeccionisme és el teu cervell intentant protegir-te de fer-te mal, de tenir una idea estúpida i compromesa que pugui causar-te dolor. Ens agrada el cervell. Però has de desendollar-lo per tal de que et vinguin al cap idees noves”, diu James Altucher.
Burkeman ens proposa “l’escriptura lliure”. Posa’t a escriure cada dia uns 10 minuts. Sobre el que sigui. Al final, l’autor explica com aquest mètode no deixa de sorprendre’l, “a vegades, perquè surten solucions creatives [a determinats problemes] o el que escrius és bo i, altres vegades, perquè em recorda que quan el resultat queda considerablement curt -quan l’escriptura no és de bona qualitat o no es donen bones solucions creatives- el món no s’acaba”.
Dia 21. De totes maneres, què és una interrupció?
Sobre la importància de permetre’s la distracció.
L’estat natural de la ment no és la concentració.
L’estat natural de la ment és estar oberta a nous estímuls, el que s’anomena “consciència oberta”.
Evolutivament, això ha afavorit la supervivència.
Caure en la trampa de la productivitat, mirant tot el que passi que no estigui programat com a una interrupció o una distracció fa que ens sentim molestos quan això passa.
Tanmateix, la vida és el que va passant, de manera inesperada. Accepta-ho. Reorienta la teva atenció amb amabilitat.
El problema que creen els mòbils i les xarxes socials no és la distracció en sí, sinó el fet de quedar-s’hi enganxats.
Continuarà…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada