“Kashdan i Biswas-Diener defensen que fomentar el potencial humà i ser capaços de gestionar la part fosca de la vida no tenen perquè ser incompatibles. De fet, consideren que només la consideració conjunta dels dos temes pot permetre’ns accedir a comprendre de manera completa el fet de ser humans. A més, si difuminem i evitem les emocions negatives també perdran força i sentit les positives. Deixar d’evitar les emocions negatives, per la seva banda, ens permetrà ser més àgils emocionalment, més flexibles i més eficients a l’hora de navegar pels reptes que ens posa la vida.”
https://benestaremocional.blogspot.com/2016/10/el-poder-de-les-emocions-negatives.html
Les emocions fan vibrar la membrana que ens separa del món. Aquesta membrana és el nostre cos i les seves vibracions ens informen de com estem experimentant un determinat context en un determinat moment.
Podem veure les emocions com a ones de la mar, que van i venen, en funció dels vents, dels obstacles que es troben, de la profunditat de la situació…
Podem veure les emocions, com a tunels, més o menys lluminosos o foscos, més o menys agradables, que hem de travessar per arribar a l’altra banda, per aconseguir un determinat objectiu.
Charlotte Joko Beck, en el seu llibre “Everyday Zen”, parla del “Coll de botella de la por”. I ens proposa “passar a través d’ell”.
“Les limitacions de la vida són presents des de la concepció”, ens recorda Joko Beck. O, com escriu Oliver Burkeman al seu llibre “Meditations for Mortals”,
“El preu que hem de pagar [per la nostra complexitat emocional] és el d’afrontar veritats cruels: morirem; la vida passa en un moment; cada moment representa una elecció entre totes les possibilitats d’invertir el nostre temps, de manera que aquestes eleccions difícils i el fet d’haver de sacrificar camins alternatius, són inevitables; i mai arribarem a la invulnerabilitat emocional o a la sensació de tenir totalment el control”.
Venim al món condicionats pel nostre sexe, una genètica concreta, un temperament determinat. Venim cablejats per a la supervivència, experimentant malestar cada vegada que ens sentim desequilibrats.
Amb el temps i les experiències, anem generant unes prediccions, basades en el condicionament, que, suposadament, ens protegiran dels perills. I, al darrera de tota aquesta alarma, hi trobem l’emoció de la por.
La por contreu el nostre món. El tanca, el fa petit. Genera conductes d’evitació. Ens manté a la defensiva.
Joko Beck ens alerta de la nostra tendència a quedar-nos enganxats en el coll de botella de la por. El discurs, en aquest cas, és del tipus “si sabessis com ha sigut la meva vida no t’estranyaria que sigui un caos -estic condicionat per la por, és desesperançador”. Però això no té perquè ser així.
El problema del coll de botella de la por no són les circumstàncies o el condicionament; el problema “és la decisió cega de que ara he de mantenir la imatge de mi mateix protegida, en contracció, per tal de sobreviure”.
“El coll de botella de la por no està causat pel condicionament, sinó per la decisió que prenem sobre nosaltres mateixos basada en aquest condicionament”, ens recorda Joko Beck.
Podem aprendre sobre el que hi ha al darrera del nostre estat: els nostres pensaments, el nostre estat corporal de tensió/evitació. Aquesta és la forma de fer-se conscient del coll de botella de la por.
A mesura que ens fem conscients de la por, la nostra identificació amb un jo limitat, en estat d’alarma, es pot anar diluint, “de cada vegada més podrem ser qui vertaderament som: un no-jo, una resposta oberta i espaiosa a la vida”, en paraules de Joko Beck.
Quedar-se instal·lats en el coll de botella és com morir, “perquè si quedem molt de temps en el coll de botella de la por, estarem comprimits per una espècie de mort -o, a poc a poc, guanyarem comprensió a mesura que experimentem el coll de botella i passem a través d’ell. No crec que tinguem molt a triar. I tu?”
“Les úniques persones que viven confortablement són aquelles que aprenen a no somniar altres vides, sinó a estar en el que és l’ara i aquí, independentment del que això sigui: bo, dolent, agradable, un mal de cap, estar malalt, estar content.”
Acceptar sempre és la primera passa del canvi.
Bona reflexió!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada