“Podries perfectament no haver nascut, però el destí va donar-te l’oportunitat d’estar immers en el caos que t’envolta, sigui quin sigui. Ets aquí. Això és el que hi ha. No importes massa -encara que importes tant com qualsevol altra
persona que hagi existit abans que tu. El riu del temps flueix inexorablement; de manera sorprenent, confusa, meravellosa, tenim l’oportunitat de fer caiac per ell”
Oliver Burkeman “Meditations for Mortals”
Mostra’t. Posa’t en marxa.
Oliver Burkeman, al seu llibre “Meditations for Mortals”, fa honor al subtítol i ens programa quatre setmanes d’exercicis per tal d’aconseguir acceptar les pròpies limitacions i aconseguir temps pel que realment importa.
La primera setmana va d’acceptar la pròpia mortalitat.
La segona setmana ens anima a actuar i a prendre decisions.
La tercera setmana ens explica com deixar anar les idees que no ens deixen avançar.
En la quarta, i última setmana, ens hem de posar en marxa.
Dia 22. Deixa de ser tan amable amb el teu jo del futur.
Sobre entrar completament al temps i l’espai present.
“Ja que el passat ja no hi és i el futur encara no ha passat, només existeix realment l’ara”, ens recorda Burkeman.
No hem de viure en una “vida provisional”, aquella en la que no acabem d’estar presents, esperant que arribi un futur en el que estem treballant.
Ens perdem en dos tipus d’estratègies centrades en el nostre jo futur:
- El tipus amb fòbia al compromís, que no vol viure el present per por a veure’s en una relació o una feina concreta, amb la sensació de renunciar a altres opcions millors.
- El tipus massa responsable que no acaba de viure en l’ara i aquí, esperant el fruit dels seus esforços en un futur.
Podem mirar cap al futur, però seguir estant immersos completament en la vida present.
Dia 23. Com partir des de la salut i l’equilibri.
Sobre pagar-se primer a un mateix.
“El tipus de vida que vull viure (…) està en calma i centrada, enèrgica, productiva i amb sentit, i connectada als altres, com a oposició a ansiosa, aïllada i sobrecarregada”, escriu Burkeman.
Hem de mirar d’actuar des de l’equilibri.
Hem de decidir qui volem ser i actuar des d’aquesta identitat immediatament.
T’has de fer responsable primer de tu i actuar d’acord amb els teus principis, encara que només sigui durant 30 minuts cada dia, per tal de generar equilibri.
Burkeman ens proposa tres tècniques:
- Deixa anar les tasques acumulades. Comença de nou.
- Allibera temps, renegociant compromisos. Deixa anar coses. Ja.
- Tracta la teva llista de tasques com si fos un menú. Ves triant en funció del moment. Recupera un cert sentit del control.
No podem fer desapareixer els problemes, però si veure’ls com a abordables i com a més interessants. Serà com fer camí per una pista forestal: energizant i vital.
Dia 24. Hospitalitat enmig del desordre.
Sobre trobar connexió a pesar de les mancances.
“Hospitalitat enmig del desordre” suposa convidar a la gent que t’importa a casa, sense desviure’s per posar ordre i fer neteja i elaborar menjars complicats. Bàsicament fa referència a donar importància a les converses, a la connexió.
Esforçar-se molt per aparentar que ho tenim tot controlat amaga la convicció de que la resta del temps de la nostra vida és incompleta o inadequada (amb el seu caos i desordre).
Tothom fa errors I passa per dificultats. La confiança real en un mateix passa per acceptar els propis errors.
Burkeman proposa optar per una “antropologia a la baixa”, a l’estil d’Anne Lamott:
“Tothom està fotut, romput, trencat i té por, inclús la gent que sembla tenir les coses més o menys controlades, són més com tu del que penses. Així, mira de no comparar el teu interior amb les seves aparences.”
Dia 25. No pots aturar la vida.
Sobre deixar passar els moments.
El desig de fer durar el que volem, d’acumular experiències com a estratègia per acumular vida, pendents d’un àlbum de coses a fer per “fruir” més de la vida, acaba per ser contraproduent.
Ja el budisme assenyalava que podem fer que la vida sigui miserable no acceptant el moment a moment del que passa. Ens angoixem amb els “I si”, mirant de que no passi el que volem i de retenir el que ens agrada.
La vida s’ha de viure, com si es tractés d’una immersió en el moment present.
I, afegiria jo, s’ha d’agrair.
Dia 26. Inconcebible.
Sobre el consol del dubte.
Mai entendrem del tot el que és la vida.
Avui en dia, adverteix Burkeman, sembla que primer hem de saber què passa, què hem de fer, com hem de trobar-hi sentit i llavors, només llavors, hem d’entrar en acció.
Això no és realista.
El món és confús i hem d’aprendre a viure enmig de la confusió, sense acabar de saber què passa. Hem d’anar construint.
I connectar amb joia.
Dia 27. Les persones fem coses extraordinàries.
Sobre donar l’oportunitat.
A mesura que acceptem les limitacions humanes (d’energia, de temps disponibles) fem més possible l’extraordinari.
“Una vegada que has renunciat a fer-ho tot, a tenir-ho tot controlat o a fer-ho tot perfecte, seràs gratificat amb temps, energia i llibertat psicològica per dur a terme la majoria del que qualsevol humà és capaç de fer”, ens recorda Burkeman.
Tot el que veus ara mateix, ho han creat persones. Tu ets una persona. Llavors…
Fes el que hagis de fer, encara que tinguis la sensació de no saber massa bé el que fas. Has de recordar que ningú ho acaba de saber.
Tots som humans finits que intentem crear.
“La gran diferència entre aquells que aconsegueixen fer grans coses a pesar de tot i aquells que no ho fan és que als primers no els importa el fet de no sabre-ho [massa bé el que es fan]”
Tot el que veus, ho han fet persones.
Dia 28. El que importa.
Sobre trobar el teu camí.
Quan sentis que estàs sobrepassat o superat per la pressió del moment, prova a fer l’exercici d’ampliar la perspectiva des d’on ho mires. L’emperador romà Marc Aureli proposava aquesta pràctica de veure’t a tu i als teus problemes des d’una perspectiva còsmica.
A part de cuidar les nostres relacions, perseguir metes engrescadores, passar temps a la natura i deixar espai per a la diversió, Burkeman no ens pot dir què hem de fer per viure bé la nostra vida. No ens pot ajudar a concloure quin és el significat de la vida. Però sí pot puntualitzar certes coses:
- Encara que còsmicament siguem éssers insignificants, el que fem amb la nostra vida importa. I no fa falta posar-se metes grandioses.
- Estem lligats a la realitat. No som éssers purament individuals. La nostra existència és completament impossible sense la gent i les coses que experimentem. Som DEL món. La nostra responsabilitat resideix en fer-nos càrrec d’això.
Durant quatre setmanes, hem transitat pel riu del temps amb les reflexions de l’Oliver Burkeman. Tammateix, l’imperfeccionisme és una tasca de vida. I, si el treballem, podem arribar a viure amb sentit, entrega i passió.
Tot això, ens adverteix Burkeman, vindrà acompanyat de les seves estacions de dol, amb una certa solitud, confusió o desesperança.
Però també, amb la capacitat d’assaborir els moments de vida.
Bon viatge!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada