Vivim en un mon inventat?

 

“El dia que naixem, se’ns proporciona una petita parcel·la amb terra rica i fèrtil, lleugerament diferent de la de qualsevol altra persona. I, a partir d’aquí, la teva família i la teva cultura comencen a plantar-hi coses i arreglen el jardí a la seva manera, fins que ets prou gran per tenir-ne cura tu mateix. Planten el llenguatge i les actituds i els coneixements sobre l’amor i la seguretat i els cossos i el sexe. I t’ensenyen com has de cuidar el teu jardí, degut a que quan facis la transició de l’adolescència a l’adultesa, hauràs d’assumir la total responsabilitat de la seva cura” Emily Nagosky  “Come As You Are”

“I així anem pel món. Donant per suposades coses com el que és normal en les relacions amoroses, en les relacions sexuals, en l’orientació sexual, en les conductes de seducció, en les emocions que ha de demostrar cada gènere, en la capacitat que té cada persona i que, en moltes ocasions, suposem determinada pel sexe, per la raça o per la classe socioeconòmica.” https://benestaremocional.blogspot.com/2017/12/nomes-es-amor-si-hi-ha-respecte.html

"Som una espècie social, de fet, ultrasocial. El nostre èxit reproductiu com a espècie ve de la nostra capacitat per a crear cultura, per a crear una realitat social. Per arribar fins aquí hem hagut de cooperar i, per això, hem hagut de confiar." https://benestaremocional.blogspot.com/2018/01/gratitud-compassio-i-paraula.html

“Les diferents cultures han manipulat les nostres pors, les nostres alegries, les nostres angoixes, les nostres il·lusions, per la via de construir creences compartides que conduïssin les nostres interpretacions per un camí i no per un altres.” https://benestaremocional.blogspot.com/2018/09/la-nostra-herencia-i-el-futur-que-sesta.html

 

 

 

 

 

 

 

Imagina que ara no recordessis el teu nom, ni la teva història, ni les regles de la teva societat, ni el que s’espera de tu pel fet de ser dona o home o heterosexual o gai... Imagina que no recordessis que no t’agraden els tatuatges o les teves creences religioses o tot el que t’han dit sobre correcció social. Imagina que no poguessis pensar en el que t’agrada perquè no trobessis dintre del teu cap cap record sobre el que has menjat abans. Imagina que no tinguessis cap idea sobre si un cos és bell o no, sobre si hauria de ser d’una determinada manera...

Pots imaginar-t’ho?

Suposo que no. O podríem fer una altra cosa. Imagina que et converteixes en una altra persona. Ara ets alta o baixa o més prima o més grassa o amb la pell més obscura. O tens una altra orientació sexual, la d’aquella persona que veus a la feina o a l’escola o la botiga. Imagina que trobes normal tot el que ella, aquesta persona de la qual has assumit la identitat, troba normal. Qui series, realment? Series tu? Series l’altra?

Per què som com som? Què fa que trobem normal el que trobem normal? El que ens recorda tot això és el que explica Lisa Feldman Barrett en el seu llibre “Siete lecciones y media sobre el cerebro”: els humans vivim en un món inventat. Les nostres fronteres són inventades. La idea de la raça és inventada. La idea de país és inventada. Les expectatives sobre quina conducta ha de tenir una nina són idees inventades. La idea de que has de penjar una foto a instagram mostrant que t’ho estàs passant bé és inventada. La idea de que tens massa panxa o que has de ser més simpàtica, també ho és...

Benvingudes a la realitat social! Els humans, explica Feldman Barrett, tenim un cervell que imagina significats, els crea i els comparteix. Basta amb anar a un pati d’escola i veure com es segreguen en funció de la lletra del seu grup, com deia la meva filla “no juguem amb na X perquè va al grup B i no està amb nosaltres”. La realitat social és una habilitat exclusivament humana i es va desenvolupar gràcies a una sèrie d’habilitats que Feldman Barrett agrupa com les cinc “C”:

Creativitat, una habilitat que ens permet posar una ratlla al terra i decidir que a partir d’aquí estem en un altre país i que els que han nascut a l’altra banda són d’un altre lloc i no són com nosaltres, per exemple.

Comunicació, cosa que, gràcies al llenguatge, ens permet compartir idees amb altres cervells, com el concepte de “país”, “frontera”, “immigrant”...

Còpia, la capacitat d’aprendre a partir de la imitació dels altres.

Cooperació, l’habilitat humana de compartir tasques que ens permet, per la seva banda, anar a comprar a botigues, per exemple, i trobar-hi coses per menjar que algú ha sembrat, recol·lectat, envasat, repartit, col·locat, venut i que nosaltres ens emportem a casa.

Condensació, una habilitat pròpiament humana que porta a que siguem capaços de fer abstraccions, de generar categories de coses, fins al punt de poder creure’ns totes les històries que tenim al cap, amb totes les normes que interioritzem com a normals. Cada vegada que veiem un objecte pensem en la seva funció i, a partir d’aquí, podem fer prediccions del que és més probable que passi.

La condensació fa possible pensar en la funció de les coses, la creativitat ens permet imaginar futures possibilitats, la comunicació fa que puguem dir-ho als altres, i la còpia i la cooperació consoliden la realitat social en la que vivim.

Ahir sentia per la ràdio a un dels fills de la cuinera Carme Ruscalleda, ell també cuiner i que té dues estrelles Michelin, contant que el fet de ser gai l’havia fet sofrir fins que ho va acceptar i va poder dir-ho en veu alta. Afirmava que, en aquest cas, ell va ser el seu màxim enemic. Sí que l’havien castigat a no tenir pati quan era petit perquè jugava amb les nines. Sí que l’havien insultat els companys de classe a l’institut. Però, deia ell, això no havia estat el problema. El problema era que en la seva realitat social no hi cabia ser gai, encara que ell ho sentia. No ho volia acceptar perquè trobava que no era el que havia de ser, que aquesta no havia de ser la seva identitat. Fins que va canviar d’història i va pensar que sí, que podia sentir el que sentia, que podia fer el que volia fer. I, en aquest moment, ho va poder dir en veu alta i amb la cara ben alta. I la seva vida va canviar.

Però jo em vaig quedar pensant que sí, que no et deixin jugar com vols és un problema. Que t’insultin per la teva orientació sexual és un problema. Que no trobis espai per ser qui ets, és un problema. Que sigui quin sigui el teu sexe, la teva orientació sexual, el teu color de pell, la teva nacionalitat, hauries de poder seguir sent el que ets, simplement una persona.

I, ara, tornem al nostre joc. Qui has imaginat que podries ser, tu? Has pensat en els obstacles que es troba cada dia perquè és dona o pobre o d’un altre color o té una altra orientació sexual? O perquè quan va néixer estava a l’altra banda d’aquesta ratlla arbitrària que anomenem frontera?

Bona realitat social!