Veritat. Bondat. Necessitat.

 

“Tirar una bolla vermella negativa: ens mostrem hostils, negant el que l’altra diu o sent, atribuint el que diu al fet de que és com és, donant per suposat que el fet de no estar d’acord és el reflex d’una manca de bones intencions o de capacitat.” https://benestaremocional.blogspot.com/2021/06/deixar-enrere-les-bolles-vermelles.html

“Els humans som una espècie ultra social amb un gran cervell que ens va permetre formar grups coordinats per tal de sobreviure. El que ens ha fet tal i com som no va ser el llenguatge, sinó una cosa anterior: la nostra capacitat de compartir intencions en grups de dues o tres persones que caçaven i s’alimentaven juntes i que, progressivament, van créixer en nombre fins a ser aquestes 150 de les que ens parla Dunbar.” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/12/els-5-cercles-dintimitat-o-les.html

 

 

 

 

 

 

 

“Un deixeble d’en Sòcrates se’l va trobar i li va dir tot entusiasmat: “Mestre, vinc del mercat i he sentit a dir una cosa de vos”.

El filòsof se’l va mirar i li va dir:

“El que em vulguis dir haurà de passar la prova dels tres filtres. Primer filtre: Allò que han dit, creus que és veritat?”

“No, no ho crec, mestre. No crec que sigui veritat”, va dir el jove.

“Així, passem al Segon filtre: Això que has sentit a dir, creus que és amable, amigable, és a dir, una cosa que prové de la bondat?”

“No, mestre, va dir, crec que era bastant malintencionat!”

“D’acord, doncs, apliquem el Tercer filtre: El que has sentit, creus que millorarà alguna cosa, creus que és necessari invertir-hi el temps en analitzar-ho?”

“No, mestre, va repetir l’alumne, crec que no fa falta”

“Doncs així queda clar, no hi ha cap necessitat que m’ho contis””

 

Aquesta és una versió aproximada del que ens va llegir n’Atzahara l’altra dia el temps que fèiem una relaxació. Veritat. Bondat. Necessitat. Vet aquí tres dels filtres que hauríem d’aplicar quan parlem d’altres persones. Però és fàcil fer-ho?

Els antropòlegs evolucionistes expliquen que els humans som tafaners per naturalesa. De fet, explica per exemple Robin Dunbar, els nostres xafardejos són l’equivalent al fet d’esplugar els paràsits que fan els ximpanzés. Bàsicament, una mesura de cohesió social. Com parlem i de qui ho fem defineix la nostra posició en el món social. I ens entrenem tota la vida, des del pati d’infantil, passant pel pati d’institut, fins arribar al bar, la perruqueria o les reunions escolars.

Així, el que saps del que conten d’altre gent es converteix en material d’intercanvi, en informació que esperes que serveixi per tal de validar el que penses del món i modular el que els altres poden pensar de tu. Parles del que et conten? Dones per vàlida la informació que circula pels teus cercles socials o per les xarxes? Fas judicis en funció de les aparences?

L’altra dia parlava amb una adolescent i em desgranava les seves pors: por al rebuig, por a no sentir-me acceptada, por a que parlin malament de mi, por a quedar-me sola, por a que m’obliguin a prendre partit en contra d’altra gent... Tota la maquinària mental que ens permet trobar el nostre lloc al món, a convertir-nos en ciutadans responsables i útils, es posa en marxa durant aquesta època. I es manifesta, bàsicament, en forma d’aquestes pors que no deixen dormir a les nits a molts adolescents. Amb la por a flor de pell, uns procuren que no es parli massa d’ells, altres miren de cridar l’atenció el màxim possible i els últims, malparlen tot el que poden mirant de no convertir-se ells en la diana de les xafarderies.

Què diu la gent?, li pregunto a ella quan em conta aquestes pors. “Res, em diu, parlen de la roba que duus, de la gent amb la que vas, de si t’han de convidar o no als llocs on van, del teu cos, del teu aspecte, de la teva orientació sexual, de la gent que et coneix, de la gent a qui li agrades...” Parlen dels altres, en definitiva, dedueixo, parlen per tal de saber de què es pot parlar i, els adolescents que reflexionen sobre això deixen de parlar, deixen de ser espontanis, com si haguessin escoltat allò de “tot el que dius pot ser utilitzat en contra teva”...

Som criatures ultra socials. Necessitem un grup de referència per tal de viure una vida plena. A vegades, però, descobrim que la gent que ens envolta no usa gairebé mai els tres filtres de la història d’en Sòcrates. Veritat. Bondat. Necessitat. I ens callem la boca. I decidim deixar de contar la nostra història. I quan som adolescents, la contem a un diari o a un personatge inventat que sabem que no ens jutjarà. O trobem una persona que, en petit comitè, deixa d’usar la informació com a arma i ens escolta activament, sense jutjar-nos i, en aquest moment, es produeix la màgia de les relacions humanes, el que Barbara Fredickson descriu com a ressonància compartida: ens sentim lligats a un altre ser; ens sentim persones.

Veritat. Bondat. Necessitat. Vet aquí el secret de la màgia.

Bona reflexió!

 

PS. Posa màgia a la teva vida. Fes servir els tres filtres. Veritat. Bondat. Necessitat.

PS de PS. Moltes gràcies, Atzahara. Una vegada més.