dissabte, 20 d’octubre de 2018

10 coses a tenir en compte sobre la part fosca de la naturalesa humana (si vols arribar a considerar-te bona persona)


"Som animals socials. I sentim afecte i compassió, gratitud i confiança, solitud i culpa, gelosia i fúria. Segons explica Pinker en “Los ángeles que llevamos dentro”, les emocions són reguladors interns que garanteixen que podem aconseguir beneficis de la vida social –intercanvi recíproc i acció cooperativa- sense pagar el preu de ser explotats per possibles tramposos. Podríem entendre un grup social com un mercat de cooperadors que mostren diferents graus de generositat i honradesa i que, inconscientment, es presenten com a persones més generoses i honrades del que realment són." https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/coneixer-la-nostra-part-fosca.html


"l’etapa més violenta de la vida són els anomenats “terribles 2 anys”; de fet, basta anar a qualsevol guarderia per tal de fer una comprovació de fins a quin punt les “agressions” estan a l’ordre del dia, amb tocs, mossegades o empentes. Per tant, la pregunta no és com aprenem a agredir, sinó com aprenem a no agredir" https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/normal-0-21-false-false-false-es-x-none.html











En un dels millors llibres sobre la naturalesa humana, “Los ángeles que llevamos dentro”, Steven Pinker ens advertia de la mescla de trets bons i dolents que tenim tots els humans. Pinker analitzava el cas de la violència i com, gràcies als nostres àngels (a l’empatia i a la capacitat per arribar a veure tots els humans com a part de la mateixa espècie), hem arribat a viure en un món que, encara que no ho acabem de creure, és menys violent que mai (vegeu https://benestaremocional.blogspot.com/2013/01/coneixer-la-nostra-part-fosca.html).

Christian Jarrett al seu blog sobre investigacions en psicologia (vegeu https://digest.bps.org.uk/2018/10/12/what-are-we-like-10-psychology-findings-that-reveal-the-worst-of-human-nature/ ), analitza diversos estudis que ens mostren 10 troballes sobre la part fosca de la naturalesa humana. Si volem seguir en el camí del benestar emocional, farem bé de tenir-les en compte, ja que esdevenen obstacles que ens impedeixen ser el que ens agradaria considerar-nos: bones persones.

1.     Les persones tenim tendència a considerar, de manera inconscient, que les minories i les persones més vulnerables no són com nosaltres, és a dir, són menys humans.
Això suposa que no ens sentim igual de responsables de respectar els seus drets, com faríem en cas que la persona tingués un estatus més alt o formés part del nostre grup de referència. Aquest fet explica perquè es mantenen situacions d’abús, per exemple. Pensem en les vegades que, durant la nostra història, hem presenciat com un amic feia sentir malament a una altra persona i no hem dit o fet res, per exemple. Els estudis indiquem que aquesta tendència es pot documentar a partir dels 5 anys (un nin, per exemple, a aquesta edat m’explicava que no podia fer segons què amb nines perquè “no eren de la mateixa tribu”)

2.     A partir dels quatre anys experimentem schadenfreude (sentir alegria pels problemes dels altres).
Aquesta emoció es dóna sobretot en el cas que els nins consideren que la persona que experimenta el malestar s’ha portat “malament”.

3.     Creiem en el Karma, és a dir, assumim que les persones desfavorides del món en part es mereixen la seva sort.
A partir dels quatre anys els nins comencen a creure que el món es porta bé amb els qui es porten bé. I a l’inrevés, si et passa alguna cosa dolenta tal vegada és perquè en certa manera t’ho mereixes. Creiem, en el fons, que el món és just. Tret de quan considerem que se’ns tracta malament a nosaltres, moment en què clamem exigint justícia. El fet de creure que les persones que ho passen malament és, en part, per culpa seva, té la contrapartida de pensar en els poderosos com a persones especials, que es mereixen les seves riqueses i el seu poder. Tot, per seguir creient en la idea de que el món és just.

4.     Som curts de mires i dogmàtics.
Un dels problemes que tenim els humans és que prenem decisions en funció de les nostres creences i de les nostres emocions, NO en funció dels fets. Si ens sentim amenaçats per la immigració, per molt que se’ns presentin dades sobre el fet que hi guanyem com a societat, ens mantindrem en la nostra idea. Els fets contrastats no canvien l’opinió de la gent. A més, la majoria de nosaltres estem convençuts que tenim més informació de la que realment tenim i que sabem més coses de les que realment sabem. D’aquesta manera ens donem permís per considerar que “tot és una qüestió d’opinions”.

5.     Ens estimem més aplicar-nos descàrregues elèctriques que estar sols amb els nostres propis pensaments.
La inactivitat ens posa nerviosos. De fet, aquesta incapacitat per avorrir-nos no ens deixa l’espai mental per a provar a pensar de manera diferent. En un estudi de fa uns anys, s’oferia la possibilitat de estar quiets durant uns 15 minuts o d’aplicar-se descàrregues elèctriques. Un 67% dels homes i un 25% de dones van triar la segona opció. Com deia Blaise Pascal: “Tots els mals del món venen de la incapacitat de l’home per estar-se quiet en una habitació”.

6.     Som vanitosos i presumptuosos.
Si només fóssim irracionals i dogmàtics, però ho compenséssim amb una certa humilitat, la cosa no seria tan greu. El problema és que la majoria ens considerem més intel·ligents i atractius del que realment som. Els humans tenim tendència a tenir uns egos inflats. I, curiosament, això passa més en persones poc hàbils, però molt pagades d’elles mateixes. En el cas de la moralitat això encara és més exagerat: tots ens considerem més bones persones que els altres. 

7.     Som hipòcrites morals.
No només ens considerem moralment superiors als altres, sinó que, a més, som hipòcrites. Quan analitzem els “pecats” dels altres fem molta via en jutjar-los i som més durs. Quan es tracta dels nostres, ens mostrem més indulgents. Com explicava Johnathan Haidt a “La hipòtesis de la felicidad”, jutgem als altres pels seus fets i a nosaltres mateixos per les intencions. Així, per molt mal que hàgim provocat, se’ns ha de plànyer perquè realment no teníem cap “mala intenció”. A més, si algú ens ha fet mal “és perquè és així”. Si som nosaltres els que hem fet mal a algú altre “és perquè les circumstàncies van venir així”. A més, la sensació de que “el món va fatal” s’alimenta d’aquesta hipocresia (avui que tenim accés 24 hores al que passa per tot arreu): als estrangers, per exemple, els jutgem amb més duresa que als que considerem dels “nostres”.

8.     Tots som trols potencials.
La immediatesa i la relativa falta de conseqüències de les intervencions per les xarxes socials fa que actuem amb més impulsivitat i amb més desinhibició. Encara que no ens considerem massa propensos als insults i a les desqualificacions, els estudis indiquen que aquestes conductes a les xarxes són més el resultat de l’ambient del xat en qüestió i de la presència de trols que del caràcter individual de la persona. En aquest cas, la salsa fa la cosa, és a dir, que el mal rotllo engendra mal rotllo. Això implica que molts pocs trols en acció poden causar un efecte “bola de neu” que pot arrastrar a interaccions negatives generalitzades.

9.     Afavorim a líders inefectius amb trets de personalitat psicopàtics.
Els humans tenim tendència a afavorir a líders intimidadors, que mostren conductes de tipus “alfa”. En el món de l’economia aquest fet sembla demostrat: els caps de les finances de Nova York, per exemple, presenten una alta presència de trets de personalitat psicopàtica i una baixa presència d’intel·ligència emocional. Un dels problemes d’aquesta tendència humana a triar aquests tipus de líders és que la seva operativitat i els seus resultats no són gaire bons, comparats amb la dels líders amb intel·ligència emocional.

10.  Trobem més sexualment atractives a les persones amb una personalitat “fosca”.
Els estudis indiquen que trobem que la gent amb una personalitat “fosca” (narcisistes, psicòpates i maquiavèl·lics) ens atreuen més, com a mínim a curt termini. Ens crida més l’atenció la gent que es descriu en aquest sentit. Una teoria evolutiva assenyala que tal vegada estigui relacionat amb què la gent amb aquests trets mostren més autoconfiança i tenen més tendència assumir riscos, donant la sensació de tenir un èxit social potencialment més gran.

Passem-nos pel sedàs d’aquestes 10 coses... Si podem ser conscients d’aquesta part fosca serà la primera passa pel camí que ens pot conduir a una certa saviesa.

Bona reflexió!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada