Passa al contingut principal

Una vida malaguanyada o la por a perdre’s dins de la pròpia ment


El mindsight no és només l’habilitat de sentir el mar interior dels demés amb empatia o el nostre propi a base de visió interior; el mindsight també practica la integració, una habilitat que ens permet coordinar i equilibrar els móns interns propis i els dels demés, i les relacions que tenim entre uns i els altresDaniel J. SiegelTormenta cerebral  



 
L’altra dia vaig veure el documental sobre la vida d’Amy Winehouse. Tots el que el miràvem vam quedar impactats pel seu talent per la música i pel camí d’autodestrucció que la va anar conduint fins a una mort per a intoxicació etílica. Una sèrie de despropòsits es van anar enfilant un rere l’altre fins a arribar a una situació de precarietat emocional i física: una sèrie de dificultats d’autoregulació emocional que, en la seva adolescència, la van posar en el camí de la bulímia, una sèrie de problemes familiars que van dificultar la probabilitat de contenir les seves angoixes, un èxit brutal que la va posar en el punt de mira de persones disposades a explotar l’oportunitat de fer diners a qualsevol preu, una manca de visió pràctica i d’empatia que va convertir-la en la parella d’un pseudosociòpata addicte a les drogues, la pèrdua d’amistats autèntiques per la inconsciència de no saber veure què estava passant...

El documental és terrible. Veus com el tétrix de la seva vida va mostrant la seva mort. I pateixes. Pateixes pel que hagués pogut ésser si aquesta pobra al·lota hagués sabut conduir la seva vida en una altra direcció. I, curiosament, tot va començar en una manca d’autoconsciència del que li passava...

Daniel J. Siegel parla de mindsight quan fa referència a la capacitat de veure la pròpia ment. No veure la pròpia ment, diu Siegel, pot portar a tractar als demés sense respecte ni compassió. Segurament, afegiria jo, perquè no ets capaç de tractar-te a tu mateix amb respecte i compassió. De retruc, et converteixes en presoner dels diferents mecanismes que actuen de manera automàtica. Si, com la cantant de la que parlem, no sabem valorar fins a quin punt ens ha fet mal, per exemple, el fet que el pare s’hagi desentès de nosaltres, podem arribar a anar per la vida amb la sensació que no podem acabar de fiar-nos de ningú, alternant entre la confiança cega i l’atac als altres com a autodefensa.

Una vegada, en una situació de consulta, parlava amb un nin al que la seva mare no visitava “perquè feia molta feina”. Els pares estan separats des de fa anys i, encara que la custòdia és de la mare, aquesta el va deixar amb el pare des del principi. El nin no conta el que li passa, no expressa el que sent, cada vegada que la mare li posa excuses per no anar-lo a cercar. Jo li vaig demanar directament. Ell em va dir que no ho sabia. El pare li va dir: “No te’n recordes que t’enfades amb mi, cada vegada que parles amb ella i et diu que no us podeu veure?” El nin el va mirar perplex. Vertaderament, no ho havia pensat. Sentia l’emoció, actuava d’acord amb la frustració sentida, però no podia veure el que li estava passant, no en podia parlar...

Per la intensitat de les seves reaccions emocionals, per la falta d’espai segur per tal de poder-les expressar, per l’acumulació d’estrès, moltes persones no poden veure com flueix el seu món interior. La seva vida es manté dins el que sembla un caos o cauen dins una rigidesa que no les permet donar respostes flexibles davant els reptes que es troben. No poden posar nom a les emocions, no poden regular les seves reaccions, però, sobretot, volen deixar de sentir-se com es senten. En aquest punt, poden venir les addiccions, les autolesions, els trastorns alimentaris, les relacions tòxiques...

En aquest moment, en el món, hi ha moltes persones com n’Amy, perdudes en la seva incapacitat per a aprendre a conduir de forma constructiva el que serà el trajecte de la seva vida.

Bona reflexió...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

El cervell adolescent

“...la plasticitat cerebral –es formen noves sinapsis, neixen noves neurones, els circuits es reconnecten, les regions cerebrals s’expandeixen o contreuen- aprenen, canviem, ens adaptem. I això és més important al Còrtex Prefrontal que a qualsevol altre lloc” “el [desenvolupament] del cervell està molt influït pels gens. Però des del naixement fins a la primera adultesa, la part del cervell humà que ens defineix més és menys producte de la genètica amb la que vam començar la vida que del que la vida ens ha posat al davant. Degut a que és la darrera a madurar, la zona del Còrtex Prefrontal és la regió cerebral menys condicionada pels gens i més esculpida per l’experiència” Robert Sapolsky “Behave” A n'Eulari, pel seu entusiasme a l'hora d'influir sobre el cervell adolescent Durant l’adolescència el cervell canvia de manera important . Els circuits que connecten les diverses àrees repartides pels diferents lòbuls cerebrals es van modificant en func...