El dissabte 4 d’abril
passat l’entrevista de l’ara criatures estava dedicada a Eva Bach, una
terapeuta familiar, que va arribar al món
de les relacions familiars a través de l’estudi de les emocions. Eva Bach
explica que, a l’hora d’educar, els sermons no serveixen i que les coses que
recordem i que ens han ajudat en els moments difícils de la nostra vida són
paraules o frases curtes.
Valgui com a
exemple la frase del meu pare davant les desgràcies: “Hem de seguir pels que
queden” i “Només seguir amb les rutines pot ajudar-nos a travessar el dolor”. O
la de la meva padrina Bàrbara: “Tot ho pots perdre o t’ho poden prendre, tret
del que tens a dintre del cap”. O la de la meva mare davant el dolor físic: “Fes
alguna cosa que t’agradi i no hi pensaràs”. I, en cada un dels casos, les
frases van sorgir en el que aquesta autora anomena els “moments normals de la
vida”, fent alguna cosa plegats.
L’important,
recorda Eva Bach no és tant el que diem com el que fem. Els nins aprenen del
que fem, de com veuen que ens tractem i tractem els altres. Si tractem als
pares amb respecte, agraïment i afecte, és més fàcil que ho aprenguin ells. El
respecte té el requisit de no actuar impulsivament i així evitar dramatitzar.
Cal aprendre a no dir les coses en calent. Es tracta d’aprendre a dir-les amb
el to adequat i en el moment precís. Si estem enfadats o disgustats no hem de
parlar.
Així, serà més
fàcil educar si hem fet un treball personal previ de maduració. En un llibre de
l’any 2002, “Sedúcete para seducir”, parlava de com podem educar les emocions,
de com podem aconseguir no deixar-nos dur per les rauxes. Parlava de regular
les emocions, de reconduir les nostres vides cap al major benestar possible, de
generar noves respostes que ens permetin noves línies d’acció i ens allunyin de
conductes que poden ser poc adaptatives.
Segons Bach, i
el seu col·laborador Pere Darder, regular les emocions implica:
a) Concebre
l’emoció com un estat cerebral que no sempre es pot vèncer amb la raó ni es pot
superar de manera immediata. Les emocions tenen el seu tempo. Hem de conèixer
les nostres emocions i aprendre a viure-les de manera que ens puguin arribar a
resultar més còmodes, adaptatives i gratificants.
b) Tenir
en compte que l’aprenentatge modifica l’estructura i el funcionament dels
circuits cerebrals. L’anomenada plasticitat del cervell fa que puguem
evolucionar durant tota la vida. Les competències socioemocionals sempre poden
millorar-se i hem d’aprendre a pensar que el fet de ser adults no fa que l’aprenentatge
hagi acabat.
c) Educar
el cervell per tal que, en les ocasions en les que faci falta, interposi una
pausa voluntària entre una emoció (elicitada per una determinada configuració d’estímuls)
i la conducta que es deriva d’ella (la resposta automàtica associada a aquesta
emoció).
d) Aprendre
a preveure les possibles conseqüències de les nostres respostes emocionals per
tal de calibrar si podem assumir-les sense sortir-ne malparats. Es tracta d’aprendre
a respondre a la pregunta “i després?”.
e) Aprendre
a entendre la pròpia emoció, elaborant una explicació el més honesta i
fidedigna possible. Aquest procés ens permet integrar de forma sana les nostres
emocions.
f) Identificar
els nostres punts dèbils i modificar els esquemes que hi ha al darrera, de
manera que puguem integrar-los de la manera més adaptativa i harmònica
possible. Per això, haurem d’estar disposats a entrenar i assajar noves
respostes que anirem adoptant de forma progressiva fins que, finalment, s’automatitzin.
Entre les estratègies
que ens serviran en aquest procés de regulació ens trobarem l’expressió verbal,
la reestructuració cognitiva, les tècniques de relaxació, les tècniques d’expressió
corporal, l’exercici físic, la distracció, l’expressió artística, etc. En tot
cas, sempre hem de recordar que el problema no són mai les emocions, sinó la
seva expressió.
Bona regulació!
Quanta raó!
ResponElimina