Passa al contingut principal

La ira i altres emocions



Un costum esquimal ofereix a una persona enrabiada alleujar-se caminant en línia recta pel paisatge fins que es treu l’emoció del seu sistema; el punt en el qual la ràbia és conquerida es marca amb un pal, com a senyal de la força o la longitud de la ràbia  Lucy Lippard, “Overlay


Gioanni Frazzetto, en el seu llibre “Cómo sentimos. Sobre lo que la neurociencia puede y no puede decirnos acerca de nuestras emociones”, explica que la ràbia apareix quan el que passa no és el que volíem que passés. “Expressem ràbia si ens sentim maltractats, si ens sentim menyspreats, si alguna persona ens ofèn o quan no volem o no podem tolerar una certa conducta. La ràbia també és por cuirassada. Funciona com una reacció de defensa, preventiva, abans de que se’ns pugui fer mal. La ira pot ser impulsiva i espontània, expressar-se en explosions breus i agudes, però també pot ser silenciosa i premeditada, lúcida i controlada

La ira ens posa a prova, ens indueix a reflexionar sobre com respondre a la frustració. Ens planteja interrogants sobre valors i opcions i, per tant, de naturalesa ètica, moral i conductual. La ira podem reprimir-la i reconduir-la gràcies a la tasca que fa una estructura del cervell, el còrtex prefrontal (CPF). Quan aquesta zona no funciona bé, ens costa molt completar una tasca, som indiferents al fet que les coses siguin bones o dolentes i no podem reprimir la ira.

Com deia el filòsof grec Aristòtil en la seva “Ètica a Nicómac”, qualsevol persona pot enrabiar-se, però expressar la ira en el to adequat, en el moment oportú i amb un propòsit just, exigeix un judici curós i un toc de virtut. És una habilitat que hem de començar a practicar de petits, quan hem d’aprendre a reaccionar davant les primeres formes d’injustícia –quan algú ens molesta o ens pren una cosa que és nostra a l’escola, per exemple-, que seguim polint a l’edat adulta i que, amb sort, ens permet arribar a un cert nivell de saviesa, encara que, com diu Frazzetto, mai acabem d’aprendre.

Si la ira està justificada, aprendre a expressar amb claredat les seves raons fa que les relacions millorin i condueix a solucions saludables que beneficien a les parts implicades (en cas contrari, quan deixem passar l’ofensa sense parlar-ne podem trobar-nos amb grans problemes, vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/11/la-cara-obscura-del-perdo.html). Com explicava Leslie Greenberg en un llibre editat amb S. Paivio, les emocions quan s’expressen de forma adaptativa ens ajuden a resoldre conflictes: “La vergonya adaptativa conduirà a la consciència del desig de pertinença, el dol als processos d’elaboració de la pèrdua, la inseguretat al reconeixement de la necessitat del vincle i del suport, la solitud a la necessitat de sentir-se en contacte, i el dolor a l’alliberació, l’alleujament i a la reorganització dels processos (...) La ira adaptativa inicia la reconstrucció d’una energia interna que ajuda a superar els obstacles. La tristesa adaptativa permet retirar-se i recuperar-se o sortir per tal d’aconseguir el benestar, que aporta calma i capacita per a contactar amb el món i entrar en acció”.

Encara que el nostre cervell és el substrat físic de les nostres accions, arribem a ser el que som a través del que vivim. Frazzetto parla de la teoria del neurocientífic Steven Rose que veu a les persones com a organismes vius que construeixen les seves trajectòries vitals en el temps i en l’espai, a partir de la seva biologia. Rose reconeix el poder dels gens, però també explica la importància dels condicionants ambientals que ens permeten anar construint la nostra pròpia vida. Aquestes construccions són el que ell anomena “línees vitals”. 

En aquest sentit, en l’article http://www.theguardian.com/science/2015/mar/19/do-your-genes-determine-your-entire-life?CMP=share_btn_tw, es presenta el cas de bessones idèntiques, separades al seu naixement, que semblen tenir una vida amb problemes molt semblants; però les seves línees vitals, al final, acaben per ser molt diferents. Tal vegada, inicialment, fan males tries, però la capacitat de reacció d’una persona i el suport que rep de la seva xarxa familiar fan que el resultat final sigui bo per una d’elles, en contrast amb tots els problemes personals i de salut que arriba a tenir l’altra.

Bona reflexió!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva .

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una gran distància, i una es

Estimat Pere, avui fa 6 anys...

“Si la mort és una pregunta, nosaltres mirem de respondre-la pensant en la teva com a indicació de que hem d’acceptar el que ve, hem de fer el millor pels altres i hem d’intentar aprendre del que ens va passant. I, també, com ens recorda Maria Konnikova en el que ella anomena “El gran farol”, hem de fer com si, al final, tinguéssim prou força per fer-ho bé, el millor possible.” https://benestaremocional.blogspot.com/2022/07/estimat-pere-avui-fa-5-anys.html “Tal dia com avui, dos dies abans de morir, els de pal·liatius van dir-te que la vida s'escolava del teu cos de manera definitiva... I vas enfonsar-te unes hores per tornar a renéixer amb més força per tal de poder despedir-te de tothom, de dir les darreres paraules, de tancar la teva història i la que havies compartit amb nosaltres... Vas donar les gràcies i vas dir que estaves molt content de la família, de cada un de nosaltres...” https://benestaremocional.blogspot.com/2020/07/estimat-pere-ara-fa-3-anys.html “En Pere,