Sonja
Lyubomirsky, en el seu llibre “La hipótesis de la felicidad”, engega el que són
les propostes per l’activitat número 10 amb una cita de Robert Louis Stevenson:
“Un objectiu a la vida és l’únic tresor que val la pena trobar”.
Amb aquesta
cita, ja podem veure clar que estem davant de la proposta de trobar sentit a la
nostra vida gràcies a tenir clar el nostre propòsit. A més, com veiem a una de
les entrades del mes d’agost (vegeu http://benestaremocional.blogspot.com.es/2014/08/el-jove-que-apuntava-la-lluna.html),
el fet de trobar sentit al que fem, la felicitat eudaimònica, és una aposta
segura cap al benestar.
De fet,
Lyubomirsky afirma que si trobes una persona feliç sempre hi trobaràs al darrere
un projecte. I, el procés que suposa anar fent coses per tal d’assolir el
projecte proporciona un nivell de benestar millor que la pròpia consecució
final. De totes maneres, després de reflexionar sobre el nostre propi cas hem
de decidir si hem de treballar per a trobar la passió o, per altra banda, si
ens hem de qüestionar els objectius (ja que, moltes vegades, són els que ens
imposen la nostra xarxa social o la cultura consumista).
Les persones que
no aconsegueixen trobar objectius vitals es troben com a perdudes, entren en
crisi. Per contra, quan trobem un propòsit la nostra autoestima millora i
passem a sentir una major confiança i competència. A més, el fet de tenir un
objectiu clar aporta estructura i sentit a la nostra vida quotidiana: passem a
sentir-nos responsables, a marcar horaris, a sentir la necessitat d’aprendre
habilitats noves i a relacionar-nos socialment amb les persones amb les que hem
de interactuar necessàriament. Una altra avantatge de comprometre’ns amb els
nostres objectius ve del fet de que això ens ajuda a optimitzar l’ús del nostre
temps, marcant prioritats. Per altra banda, els objectius clars ajuden a
travessar millor les etapes difícils i ens obliguen a mantenir-nos connectats
amb els altres.
Però, tal com
apuntàvem al principi, les característiques dels propòsits tindran
conseqüències sobre els beneficis citats. Així, han d’acomplir una sèrie de
propietats:
Objectius
intrínsecs. Els objectius intrínsecs són aquells que perseguim perquè resulten
satisfactoris i valuosos en ells mateixos, ja que ens permeten créixer com a
persones, desenvolupar la maduresa emocional i contribuir d’alguna manera al
benestar dels altres. En canvi, els objectius extrínsecs suposen la comparació
social com, per exemple, tenir més diners, tenir més fama, tenir més poder o
fer coses per tal de no veure’ns exclosos dels grups. Els intrínsecs deuen part
de la seva fortalesa a l’hora de generar benestar al fet que satisfan de forma
directe les necessitats psicològiques bàsiques: autonomia (és a dir, sensació
de control sobre el que fem), competència (és a dir, sentir-nos eficaços per
tal d’aconseguir objectius en el món en el que ens ha tocat viure) i connexió
amb els demés (és a dir, sentir satisfacció en l’àrea interpersonal).
Objectius
autèntics. Són aquells que estan arrelats en els propis interessos i en els valors
centrals de la persona. Es contraposen als que s’assumeixen cedint a les
pressions dels altres. Els autèntics suposen fer cas de la nostra personalitat,
conèixer el nostres valors i les nostres preferències. Explora com et sents
quan fas coses diferents: et fan sentir més a prop de la persona que t’agradaria
ser?
Objectius d’aproximació.
Un objectiu es pot concebre com a d’aproximació a un resultat o com a d’evitació
d’un altre. Els estudis indiquen que les persones que es guien per objectius d’evitació
(per exemple, no engreixar) són menys felices i estan més angoixades i
preocupades que les que es posen objectius d’aproximació (menjar sa i
mantenir-se en forma, per seguir amb l’exemple anterior).
Objectius harmoniosos.
Els diferents objectius haurien de ser complementaris. Així, si volem millorar
el nostre rendiment de treball i passar més temps a l’aire lliure, a no ser que
tinguem una feina que es faci a l’exterior, tindrem un problema i acabarem
frustrats. La solució estaria en canviar els objectius o reformular-los
(repartir millor la jornada entre feina i oci, per exemple).
Objectius
factibles i adequats. Per estar bé, hem de ser capaços d’adaptar els nostres
objectius a les oportunitats que se’ns presenten. La vida canvia, les
circumstàncies canvien i hem d’aprendre a fer les tasques adequades en el
moment adequat. Hem de saber aprofitar els canvis en el cicle vital per canviar
d’objectius.
Objectius d’activitat.
Quan marquem objectius que tenen a veure amb activitats, i no únicament amb
possessions materials, podem experimentar constantment nous reptes, aprofitar
noves oportunitats i trobar experiències variades. Els objectius materials, per
contra, pateixen l’adaptació hedonista, és a dir, que ens hi acostumem
ràpidament i passem a desitjar altres coses.
Escriu els teus
objectius i passa’ls pel sedàs de les característiques anteriors. Hauries de
canviar-los o adaptar-los?
Bona pràctica!
Genial! les paraules triades no poden ser més encertades. M'ha sortit un rodolí i tot! ;P
ResponElimina