Passa al contingut principal

La importància de les relacions


El nivell de benestar personal canvia durant la vida. Explica David Brooks en el seu llibre “El animal social” que, en el cas dels matrimonis, mostra la forma d’una U, amb moments millors al principi de la relació, una baixada considerable durant l’adolescència dels fills i una pujada espectacular en la maduresa, que es manté després. Per edats, i a nivell individual, les etapes millors són els vints i els seixanta. Curiosament, l’etapa de majors èxits professionals no coincideix amb cap pic en el nivell de benestar.

També hi ha una altra dada que crida l’atenció: les persones més preocupades per qüestions materials tenen uns nivells de felicitat inferiors, sempre. El benestar personal està relacionat, per damunt de tot, amb activitats que impliquen a altres persones: com més sociable es considera una activitat, més felicitat genera. I, a més, com més profundes són les relacions que manté una persona, majors nivells de benestar i de felicitat manifesta.

Definitivament, som una espècie social, una espècie que ha aconseguit sobreviure gràcies a les relacions entre individus, una espècie que neix immadura i que només gràcies a la nostra capacitat per aprendre i ensenyar als altres pot superar els reptes de la vida. Som l’espècie social per antonomàsia. Som l’espècie que educa als seus fills. I, per educar, com diu el proverbi, fa falta una tribu.

L’evolució ha primat la nostra sociabilitat. Hem transcendit els nostres propis límits gràcies a la cultura. I la cultura és el fet social més remarcable de la nostra història com a espècie. La cultura és la nostra memòria externa. No és possible un desenvolupament sà sense socialització. Som el que som gràcies al contacte amb els altres. Arribem al món i entrem a formar part d’una visió determinada del món, d’una cultura, d’una comunitat, d’una família, d’una generació. El nostre món ve de molt abans de nosaltres néixer i seguirà després, en la memòria dels nostres fills, en la seva manera de fer i de resoldre els reptes de la vida.

El meu pare, durant el temps que va passar a l’hospital, i que va convertir-se en el tram final de la seva vida, feia balanç del que havia viscut. Estava satisfet del seu trajecte: li havia agradat la seva feina, havia superat moments difícils i circumstàncies adverses. Havia tingut una bona vida. Només lamentava una cosa: el fet de no haver estat conscient abans de que el fonamental són sempre les relacions. Havia lluitat molt per coses que, des dels seus més de vuitanta anys, ara semblaven poc importants. El que marca la diferència en el benestar són, després de tot, les relacions, deia.

I les relacions necessiten que en tinguem cura. Necessiten nodrir-se de significats compartits, necessiten generar llenguatges comuns, depenen de crear sensacions de fluïdesa comunicativa. Les relacions necessiten espais compartits que sempre, evidentment, generaran conflictes. Però aquests, per la seva banda, permetran aprofundir en el coneixement de l’altra persona i, gràcies a això, la relació viurà un cicle virtuós d’expansió.

El benestar personal passa per fer-nos càrrec de la realitat. I la realitat és que som socials, necessitem relacions i que aquestes siguin profundes. Necessitem, en paraules del meu pare, expressar. I l'expressió mateixa només té sentit pel fet que omple l'espai que ens separa dels altres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

El cervell adolescent

“...la plasticitat cerebral –es formen noves sinapsis, neixen noves neurones, els circuits es reconnecten, les regions cerebrals s’expandeixen o contreuen- aprenen, canviem, ens adaptem. I això és més important al Còrtex Prefrontal que a qualsevol altre lloc” “el [desenvolupament] del cervell està molt influït pels gens. Però des del naixement fins a la primera adultesa, la part del cervell humà que ens defineix més és menys producte de la genètica amb la que vam començar la vida que del que la vida ens ha posat al davant. Degut a que és la darrera a madurar, la zona del Còrtex Prefrontal és la regió cerebral menys condicionada pels gens i més esculpida per l’experiència” Robert Sapolsky “Behave” A n'Eulari, pel seu entusiasme a l'hora d'influir sobre el cervell adolescent Durant l’adolescència el cervell canvia de manera important . Els circuits que connecten les diverses àrees repartides pels diferents lòbuls cerebrals es van modificant en func...