La importància de saber veure el que és important

Segons explica David Brooks en el seu llibre “El animal social”, les investigacions actuals mostren la importància dels aspectes emocionals i relacionals a l’hora de prendre les decisions importants de la nostra vida: determinen coses tan importants com amb qui ens relacionem, què fem, el nostre èxit, amb qui compartim la vida,...

Les emocions ens informen contínuament, i de forma inconscient, del valor del que tenim al davant i, per la via d’apropar-nos al que ens donarà satisfacció i allunyant-nos del que ens pot fer sentir dolor, ens guien mentre naveguem per la vida. L’emoció filtra la informació exterior i la raó queda condicionada per les tries inconscients emocionals: només pot prendre decisions a partir d’aquestes eleccions inicials. La clau d’una vida bona residirà, així, en gestionar les emocions per tal que ens ajudin a fer la tria correcta. I la gestió dependrà dels models mentals que hem generat durant la nostra vida, sobretot durant els períodes de formació. Els models es consoliden en mapes interns que determinen què és el que considerem important, quin valor emocional assignem a les coses, què volem, com reaccionarem i la nostra habilitat per a predir el que passarà.

Un dels models que generem durant la infància és el to narratiu que tenen les històries que ens contem a nosaltres mateixos per tal que el que fem tingui sentit. Podem assignar un to positiu, en el que, a pesar de les dificultats, suposem que tot acabarà bé i superarem els obstacles. Però hi haurà persones que, a pesar de les seves intencions conscients, generaran històries amb un to negatiu, de fracàs anunciat. I això sembla ser el resultat d’una combinació entre el nostre temperament, les dificultats que hem de superar i la capacitat dels pares d’estar en sintonia amb les nostres necessitats, combinant disciplina i afecte. Aquest últim aspecte és el que fa que creem llaços emocionals ferms que ens permeten afrontar les dificultats amb seguretat. Els pares, i altres adults significatius, són exemples vivents de cóm s’encaren els problemes del món i donen el material per tal que els fills generin models inconscients.

El fet que els models de decisió que ens governen siguin inconscients, fa que només les persones excepcionals se n’adonin de la forma com l’experiència durant la infància ha generat aquests mapes mentals i, per tant, puguin dir de forma realista que es coneixen a si mateixos. Anem aplicant regles inconscients sobre com caminar, saludar, considerar als altres, tractar-los i pensar en el futur. I, aquestes, són el resultat no només de la convivència amb la nostra família, sinó amb les nostres xarxes socials que es situen en un determinat nivell socioeconòmic. De fet, es considera que més de la meitat de la diferència en els ingressos quan som adults és el resultat de diferències que ja hi eren abans dels divuit anys: diferències en destreses inconscients, és a dir, en actituds, percepcions i normes.

Depenem de les decisions que anem prenent durant la nostra vida. La presa de decisions es considera que consta de 3 fases: la percepció de la situació, la capacitat de raonar sobre les conseqüències relacionades amb les diferents opcions i, en darrer lloc, l’execució de la resposta, la voluntat per dur-la a terme. Un dels errors de la nostra cultura ha estat suposar que el més important era el reforçament de les dues darreres fases; però tant la raó com la voluntat han demostrat ser febles, basta mirar els problemes generats per les bombolles immobiliàries o, en un altre registre,  les epidèmies en el consum de drogues i els trastorns alimentaris, per exemple.

Tanmateix, en la presa de decisions, la primera fase és la més important. Com hem anat veient, percebre alguna cosa no és un procés neutre; és un procés de pensament, que suposa una avaluació automàtica dels elements presents en una situació. Veure de manera adequada suposa anar encaminat correctament a l’hora de decidir com actuar. I, d’aquesta manera, raó i voluntat tenen el camí mig fet. Així, hi haurà persones que tenen mapes més adequats davant, per exemple, les situacions socials i, de manera inconscient, donen importància a aquelles coses que les permeten actuar de forma correcte fàcilment. Tot depèn de l’educació de la percepció, a través de la interacció amb els altres, generant petits hàbits i maneres de fer adequats que fan que, a poc a poc, enfoquem el món de forma positiva i productiva.

Totes aquestes dades expliquen coses com el fet que, per tal de restablir el benestar emocional, una de les tècniques més potents és la de la reestructuració cognitiva: aprendre a veure les situacions donant prioritat als elements que ens ajudaran a prendre les decisions adequades. De fet, com diu Brooks, les persones que tenen hàbits i estratègies per controlar la seva atenció poden controlar la seva vida i assolir, així, el benestar emocional.