Ficció, empatia i llibreters. Gràcies, Fausto!

“De la mateixa manera que l’evolució ens ha preparat per respondre a potencials amenaces, també ens ha preparat per aprofitar moments de potencial connexió. Quan compartim més moments amb altres persones, estem generant moments de ressonància compartida que, a més, ens anirà canviant, donant-nos l’oportunitat de convertir estranys en aliats, de passar de ser coneguts a compartir una amistat i de cultivar una profunda intimitat amb les persones més properes.”  https://benestaremocional.blogspot.com/2013/12/amor.html

 

Font: Ajuntament de Subirats

Un dels desencadenants exògens més potents de solidaritat ens ve donat pel consum d’obres de ficció, biografies, autobiografies i reportatges. De fet, els lectors de ficció puntuen més alt en les proves d’empatia i perspicàcia social (vegeu l’entrada del 9 de febrer de 2013, http://benestaremocional.blogspot.com.es/2013/02/beneficis-i-perills-de-lempatia.html). Així, com explicava Steven Pinker, sembla que, per tal d’entendre les reformes humanitàries que s’han anat imposant aquests darrers segles, hem de tenir en compte la major sensibilitat cap a les experiències dels éssers vius, fruit del consum de la ficció. Aquesta major sensibilitat, ha donat lloc a un desig genuí d’alleujar el patiment de les víctimes que, gràcies a la identificació que permet la bona ficció, han esdevingut part d’una humanitat compartida.

L’empatia, doncs, es pot treballar i pot esdevenir, com vèiem en l’entrada del 8 de gener de 2012 (http://benestaremocional.blogspot.com.es/2012/01/es-lempatia-la-porta-cap-lagraiment.html) una porta cap a l’agraïment, un sentiment que és el fruit de la perspectiva i del fet de ser conscient de la pròpia humanitat. L’empatia, com sosté Roman Krznaric, podem treballar-la gràcies a la ficció. Aquest és una de les activitats que proposa (vegeu la seva web i els comentaris sobre el nou llibre a http://www.romankrznaric.com/empathy-a-handbook-for-revolution).

Com explica Krznaric, la història i la cultura ens poden il·lustrar sobre com canviar els nostres pensaments i vèncer els nostres propis prejudicis. El fet de veure una pel·lícula com “La llista de Schindler”, la història de la transformació d’un membre del partit nazi durant la II Guerra Mundial, ens pot fer més conscients del procés de superar determinats prejudicis i convertir-nos en pensadors més flexibles.

Krznaric també recomana la història de la vida del novel·lista rus Leo Tolstoy. Durant la seva llarga vida, Tolstoy va anar canviant la seva visió de coses que considerava fonamentals. “Va partir d’un esquema de vida aristocràtic i, al principi, es va considerar un monàrquic i va ser oficial de l’exèrcit. Després de servir com a soldat es va sentir desenganyat i va convertir-se en un pacifista. Ell pot ser una enorme font d’inspiració, algú que va assumir el repte de superar creences sobre temes vitals i transcendir els propis marcs educatius i culturals”.

Els bons llibres són una finestra oberta a un nou món, una manera de veure les coses des del punt de vista d’una altra persona. Els bons llibreters, així, es poden convertir en els xamans que ens permeten travessar els llindar d’aquests móns. Un bon llibreter et transmet l’alegria de la lectura i et condueix per camins que no hauries transitat tu sol. Et descobreix portes que et permeten experimentar vivències que, d’altra manera, no hauries viscut mai. T’esperona a creuar línies vermelles que, d’altra manera, no hauries vist mai.

I parla. Parla del que ha llegit, dels passatges que l’han sobtat, de les mirades que l’han sorprès...Comenta, comenta les derivades vitals d’una determinada posició davant un dilema. Recorda, recorda lligams entre històries que et condueixen a derivades que mai haguessis vivenciat.

A Manacor tenim aquest bon llibreter, en Fausto Puerto, a la llibreria Món de Llibres.

Gràcies Fausto!

Moltes gràcies per totes les vegades que he hagut i pogut donar-te les gràcies!

I per molts anys!