Menjar amb mindfulness o el perill de les dietes

En un fascinant vídeo de la plataforma TED (vegeu http://www.ted.com/talks/sandra_aamodt_why_dieting_doesn_t_usually_work), la neurocientífica Sandra Aamodt explica el perquè del fracàs de les dietes.  En poc més de 12 minuts, i després d’introduir-nos a la seva experiència personal i professional, mostra els problemes derivats de les dietes i el que hi ha al darrera: un cervell dels caçadors/recol·lectors de fa uns 40.000 anys, que té clar que els períodes d’abundàcia són escassos i que, sempre que sigui possible, s’ha d’emmagatzemar energia pels moments de penúria alimentària.

Com pot canviar-se un mecanisme inconscient en un moment en el que l’accés als sucres i als greixos és tan fàcil? Per què les restriccions i el control estricte en un 80% dels casos condueix, a llarg termini, a un augment de pes? Per què, com explica Michael Pollan en el seu llibre “Saber comer”, des de finals dels 70, i amb l’explosió dels productes light, els nord-americans han engreixat uns 8 quilograms de mitjana? Per què la majoria de persones que no són practicants de dietes mantenen una certa normalitat en el seu pes?

Sandra Aamodt explica una sèrie de punts en la seva xerrada per tal de fer-nos entendre els mecanismes que hi ha al darrera de tot això:

1.- El cervell té un valor de referència pel pes corporal i resulta molt difícil moure’s fora del rang que es defineix (aquest rang o marge estaria al voltant d’un valor i dos o tres quilos per sobre i per sota).

2.- Després d’una dieta que ens hagi fet perdre molt de pes, el cervell es posa en mode fam, ordena un emmagatzematge de greix i la conservació d’energia.

3.- Encara que es tingui èxit amb una dieta, el cervell no canviarà a la baixa el valor de referència del pes.

4.- El que sí pot passar és que aquest valor de referència canviï a l’alça.

5.- Les persones classificades com a “menjadors controlats” (és a dir, persones que fan dietes) és més probable que caiguin en conductes de menjar massa, cosa que, a la llarga, fa que guanyin pes.

6.- Els nins i nines que fan dieta és més probable que acabin amb un sobrepès i que desenvolupin un trastorn alimentari.

Així, les modes marcades per les dietes, com a contrapunt al consum d’aliments altament processats (amb l’adició de sucres, sals i greixos que això suposa), no només no funcionen, sinó que, a la llarga, suposen un perill per a la salut. De fet, no hi ha cap dieta que faci perdre pes, de manera estable, a tothom.

Quina solució proposa Aamodt? En primer lloc, està demostrat que, amb independència del pes, hi ha una sèrie d’hàbits que ens fan viure més i millor:

·        Menjar més verdures i fruites,

·        Fer exercici físic, com a mínim tres cops per setmana

·        No fumar i

·        Beure alcohol amb moderació.

Quan es segueix un estil de vida saludable, amb el compliment d’aquests quatre hàbits, les persones amb sobrepès tenen un nivell de salut semblant a les que no tenen aquest problema.

En segon lloc, proposa menjar amb mindfulness, és a dir, amb atenció plena. Els consells que dóna Aamodt suposen:

• Menjar el que ens fa ganes, parant atenció a com ens cau.
• Seure en menjar i deixar fora del nostre abast la TV o els aparells electrònics.
• Adonar-se’n de com es sent el nostre cos quan ens seiem a menjar i quan acabem, fent cas a les sensacions d’estar plens.

Aamodt ens adverteix de que les dietes que anem provant suposen, en el millor dels casos, una pèrdua de temps i d’energia, a més d’un malbaratament de la força de voluntat, que, també, és un recurs limitat. En el pitjor dels casos, però, són, a més, la porta cap al sobrepès i cap als trastorns d’alimentació.

Mengem amb mindfulness!