Superar el pensament excessiu

Els estats d'ànim negatius formen part de la nostra vida. En determinats moments esdevenen el senyal que ens recorda que alguna cosa necessita de la nostra atenció i, així, ens porten a actuar per tal de canviar-la o acceptar-la, gràcies a un canvi de perspectiva. Però, aquests estats negatius, tenen, al mateix temps, una dimensió perillosa: a vegades ens porten a pensar massa, a ruminar, donant voltes als nostres records i generant un bloqueig que l'únic que fa és augmentar el nostre malestar.

Véiem, en una entrada recent, que durant els darrers anys la Doctora Nolen-Hoeksema ha estat treballant en com podem generar distància dels nostres pensaments negatius i, a partir d’aquí, poder iniciar un canvi cap a una vida marcada pels nostres propis valors, valors positius.

Anteriorment, la seva recerca s’havia centrada en el mecanisme que fa que ens quedem enganxats en el pensament negatiu quan estem en una situació de malestar. Explicava que les situacions que ens provoquen estats d’ànims negatius es lliguen, de forma automàtica, en una gran xarxa de records també marcats per la negativitat. Les persones, amb més o menys força, ens quedaríem centrades en els nostres propis records negatius i en pensaments congruents amb el malestar que estem patint. Aquesta tendència l’anomenà posteriorment defensa introspectiva.

Els humors negatius, així, ens deixarien, de forma automàtica, encarrilats en una xarxa de records i pensaments també negatius. La seva pregunta era com podem evitar això i les seves propostes s’encaminaven a trobar la forma d’etiquetar i trobar la distància necessària per poder controlar la nostra atenció i reorientar-la cap a la solució de la situació. De fet, i com assenyalen els últims estudis sobre la depressió, el gran problema dels estats d’ànims negatius és que literalment ens porten a pensar molt i autoobservar-nos molt i, de retruc, a entrar molt rarament en acció. Aquest darrer punt explicaria el fet que, quan ens trobem malament i ens bloquegem, tenim menys ganes de fer res, perduts en el malestar ocasionat pel propi estat i pels records i els pensaments que ens fan creure que no podem fer res per a millorar la nostra situació.

L’any 2004 en el llibre “Mujeres que piensan demasiado” Nolen-Hoeksema proposava 3 passes per tal de superar l’hàbit de pensar massa: rompre amb el pensament excessiu, canviar de perspectiva i evitar recaigudes futures. La primera d'elles suposa adonar-se'n del mecanisme que ens manté dintre de la xarxa negativa de significats: és important recordar que mentre quedem enganxats en el pensament excessiu no podrem actuar per tal de solucionar el problema.

La segona passa proposada, canviar de perspectiva, suposaria posar en qüestió molts pressupòsits que ens porten a donar importància a coses de la nostra vida que, en el fons, no comporten un augment del nostre benestar, sino que suposen una major vulnerabilitat al pensament excessiu: aquí hi trobaríem la comparació social, la necessitat d'evitar les emocions negatives, l'excessiva responsabilitat, el perfeccionisme,...

En la tercera, evitar recaigudes futures, es tractaria d'elaborar un compromís per tal de viure la vida que estés d'acord amb els nostres valors i que suposés generar acitivitats i xarxes de relacions creadores de benestar.

En el fons, tots els estudis sobre el pensament excessiu ens recorden el perill que tenen les emocions negatives: quan no les etiquetem i les acceptem com a tal, ens tanquen dins de nosaltres mateixos i generen un pensament que el que fa es donar voltes al que tenim en ment que, de fet, no és més que la recreació d'antics episodis de negativitat.