Els estats d'ànim negatius formen part de la nostra vida. En determinats moments esdevenen el senyal que ens recorda que alguna cosa necessita de la nostra atenció i, així, ens porten a actuar per tal de canviar-la o acceptar-la, gràcies a un canvi de perspectiva. Però, aquests estats negatius, tenen, al mateix temps, una dimensió perillosa: a vegades ens porten a pensar massa, a ruminar, donant voltes als nostres records i generant un bloqueig que l'únic que fa és augmentar el nostre malestar.
Véiem, en una entrada recent, que durant els darrers anys la Doctora Nolen-Hoeksema ha estat treballant en com podem generar distància dels nostres pensaments negatius i, a partir d’aquí, poder iniciar un canvi cap a una vida marcada pels nostres propis valors, valors positius.
Anteriorment, la
seva recerca s’havia centrada en el mecanisme que fa que ens quedem enganxats
en el pensament negatiu quan estem en una situació de malestar. Explicava que
les situacions que ens provoquen estats d’ànims negatius es lliguen, de forma
automàtica, en una gran xarxa de records també marcats per la negativitat. Les
persones, amb més o menys força, ens quedaríem centrades en els nostres propis
records negatius i en pensaments congruents amb el malestar que estem patint.
Aquesta tendència l’anomenà posteriorment defensa introspectiva.
Els humors
negatius, així, ens deixarien, de forma automàtica, encarrilats en una xarxa de
records i pensaments també negatius. La seva pregunta era com podem evitar això
i les seves propostes s’encaminaven a trobar la forma d’etiquetar i trobar la
distància necessària per poder controlar la nostra atenció i reorientar-la cap
a la solució de la situació. De fet, i com assenyalen els últims estudis sobre
la depressió, el gran problema dels estats d’ànims negatius és que literalment ens
porten a pensar molt i autoobservar-nos molt i, de retruc, a entrar molt
rarament en acció. Aquest darrer punt explicaria el fet que, quan ens trobem
malament i ens bloquegem, tenim menys ganes de fer res, perduts en el malestar
ocasionat pel propi estat i pels records i els pensaments que ens fan creure
que no podem fer res per a millorar la nostra situació.
L’any 2004 en el llibre “Mujeres que piensan
demasiado” Nolen-Hoeksema proposava 3 passes per tal de superar l’hàbit de
pensar massa: rompre amb el pensament excessiu, canviar de perspectiva i evitar
recaigudes futures. La primera d'elles suposa adonar-se'n del mecanisme que ens manté dintre de la xarxa negativa de significats: és important recordar que mentre quedem enganxats en el pensament excessiu no podrem actuar per tal de solucionar el problema.
La segona passa proposada, canviar de perspectiva, suposaria posar en qüestió molts pressupòsits que ens porten a donar importància a coses de la nostra vida que, en el fons, no comporten un augment del nostre benestar, sino que suposen una major vulnerabilitat al pensament excessiu: aquí hi trobaríem la comparació social, la necessitat d'evitar les emocions negatives, l'excessiva responsabilitat, el perfeccionisme,...
En la tercera, evitar recaigudes futures, es tractaria d'elaborar un compromís per tal de viure la vida que estés d'acord amb els nostres valors i que suposés generar acitivitats i xarxes de relacions creadores de benestar.
En el fons, tots els estudis sobre el pensament excessiu ens recorden el perill que tenen les emocions negatives: quan no les etiquetem i les acceptem com a tal, ens tanquen dins de nosaltres mateixos i generen un pensament que el que fa es donar voltes al que tenim en ment que, de fet, no és més que la recreació d'antics episodis de negativitat.
Doncs així estam, etiquetant.
ResponEliminaAra toca entrenar la perspectiva.
Enhorabona pel bloc, des d'ara tens una seguidora més.