El benestar emocional de Seligman

L’any 2002  es va publicar un dels llibres fundacionals de l’anomenada Psicologia Positiva, "La auténtica felicidad". El seu autor, Martin P. Seligman, era un expert sobre els estats d’ànim negatius i havia formulat i treballat sobre la indefensió apresa com a model de depressió. En aquesta teoria es proposava que la manca de control sobre una situació generava una actitud passiva davant futures situacions de perill. Més tard, treballant amb les atribucions, les expectatives sobre la pròpia capacitat de canviar les circumstàncies, va decidir generar programes preventius, per a joves i infants en risc de patir depressió.

Però la Psicologia Positiva cercava una altra cosa: augmentar la presència dels estats positius i la satisfacció amb la pròpia vida, donat que aquests elements estan relacionats amb una major qualitat de vida, un major rendiment i una millor salut. En el llibre del 2002 s’afirmava que l’anàlisi de la felicitat pot dividir-se en tres elements:

• l’emoció positiva, que ens porta al plaer i a sentiments de felicitat,

• l’entrega, que es basa en la generació d’estats de flux, a sentir que en el moment que fem una determinada activitat el temps s’atura i el procés ens absorbeix per complet,

• i, el tercer element, el sentit suposa la sensació de pertànyer i servir a alguna cosa que es considera que ens transcendeix.

L’any 2011, però, Seligman canvià de direcció. A “La vida que florece”, presenta el nou nucli de la Psicologia Positiva: el benestar, que es pot mesurar pel nivell de creixement personal. La teoria del benestar personal consta de cinc elements: l’emoció positiva, l’entrega, el sentit, les relacions positives i els assoliments (el que anem aconseguint). Aquests dos últims elements nous suposen:

• Els assoliments o èxits es persegueixen pel seu valor intrínsec. Suposaria que les persones perseguim la sensació de competència en el que anem fent i això ens dóna sentit i expandeix el nostre jo.

• Les relacions positives són el pilar d’una vida amb benestar: la relació amb els altres és el millor antídot contra els moments difícils en la vida i la millor manera d’animar-se. Donar alguna cosa als altres o fer-los un favor suposa un dels augments més grans en el nivell de benestar personal que es poden aconseguir.

Seligman proposa crear la pròpia felicitat a base d’exercicis que persegueixin millorar la presència en la pròpia vida dels elements del benestar. Un dels exemples eren els actes de bondat o d’agraïment, gràcies als quals incrementaríem les relacions positives. Un altre seria l’exercici de les fortaleses personals, en el que, després d’identificar els propis punts forts, les posaríem en marxa en la feina, a casa o durant les activitats d’oci.

Les fortaleses i la seva potenciació serien una nova font d’entrega i sentit i possibilitarien aconseguir èxits personals que incrementarien el benestar.