Passa al contingut principal

Els 5 camins cap a l’autocompassió

"els estudis mostren que la compassió cap a un mateix pot oferir les mateixes avantatges que una autoestima alta, però sense els seus inconvenients. Autocompassió i autoestima solen aparèixer plegades. Si ets una persona compassiva amb tu mateixa, presentaràs una tendència a tenir una autoestima més alta que si et critiques constantment. A més, tendràs menys ansietat i depressió, a més de gaudir de més felicitat, optimisme i emocions positives. Tanmateix, en contrast amb l’autoestima alta, quan les coses vagin malament, si tens una alta autocompassió, tindràs les avantatges d’una gestió serena i d’una reacció resilient. A més, els teus sentiments de vàlua seran més constants." https://benestaremocional.blogspot.com/2014/05/la-compassio-com-cami-cap-una-identitat.html
 
 
 

 
 
 
L’autocompassió suposa tractar-se bé a un mateix, no en el sentit de consolidar una posició egocèntrica o individualista en el món, sinó en el de possibilitar ser receptius a la realitat i a les necessitats dels altres. No podem superar el dolor sense acceptar-lo, no podem transcendir l’angoixa sense viure-la i deixar-la enrera, no podem ser compassius del tot si no hem aconseguit ser-ho amb nosaltres mateixos.

Germer, en el seu llibre “El poder del mindfulness”, proposa 5 camins per tal de treballar l’autocompassió:

  • Físicament: es tracta d’aconseguir alliberar les dureses dels teus músculs. Aquí hi podríem trobar l’exercici físic, exercicis de focalització de l’atenció, exercicis de respiració, un bany calent, una sesta, una estona d’estar al sol, un massatge, posar-se crema, etc. 
  • Mentalment: es tracta d’arribar, gràcies a determinades activitats, a la sensació de que els pensaments, si no lluitem en contra d’ells, entren i surten sols de la nostra ment. Entre les accions que es proposen destaquen: repetir un mantra (“tot passa”; “un no sap on és la sort”; “serà el que ha de ser”; “cada dia torna a sortir el sol i tot recomença”; “l’herba creix tota sola”, etc); visualitzar els propis pensaments com a núvols que passen o com a fulles que baixen per la corrent d’un riu; agafar perspectiva (“quina importància tindrà això en el moment de la meva mort?”; “què és el que és vertaderament important en la meva vida: fills bé, salut, pau mental?”; etc.); practicar la compassió centrada en el propi cervell (“que el meu cervell estigui bé, que tingui salut, que sigui feliç, que visqui amb amor”); etc. 
  • Emocionalment: la forma compassiva de cuidar de les pròpies emocions és amistançar-se amb les emocions doloroses, deixar de lluitar-hi en contra. Per això proposa: sentir empatia, pena, preocupació i amabilitat per un mateix; perdonar-se, preguntar-se “què em diria el meu millor amic?”, “què em diria un personatge admirat com el Dalai Lama, Jesús, Buda, Krishna?”; fer activitats agradables com escoltar música, anar de vacances, pensar en el sexe, llegir, comprar un CD, fer feines pel jardí, anar al cine, sortir a sopar, etc. 
  • Relacionalment: relacionar-se amb altres persones és una forma de tenir cura d’un mateix, rompent un possible aïllament. Per això podem practicar l’amabilitat, comprar coses als altres, regalar coses, tractar d’ajudar o ser útils als demés, etc. 
  • Espiritualment: es tracta de connectar amb els intangibles, amb el que és més que nosaltres, amb el que ens transcendeix. Poden ser els propis valors (amor, pau, compassió, veritat) o el teu Déu o el concepte d’ànima. Posar-se en contacte amb aquest aspecte té l’efecte de “reduir” el “jo” autobiogràfic, que no ens deixa afrontar les coses de maneres noves. Germer proposa: estimar-se a un mateix i als demés seguint la pista de l’amor incondicional que sentim pels nostres fills petitons o per aquelles persones que ens desperten tendresa; reflexionar sobre els propis valors; viure una vida centrada en els propis valors, posant-los en pràctica; etc.

L’objectiu final de l’autocompassió és la superació dels bloquejos que ens causa la lluita en contra dels sentiments negatius. Només així podem tenir una connexió profunda amb els altres i amb el món.
 
Bona pràctica!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Les fortaleses personals

Martin Seligman, el màxim exponent de la Psicologia Positiva, presentava en el seu llibre “ La auténtica felicidad ” la seva teoria sobre les fortaleses, característiques de la personalitat que ens permeten aprendre, fruir, estar alegres, ésser generosos, solidaris i optimistes. L’avantatge de conèixer aquells trets que ens permeten generar estats positius és que si identifiquem les nostres fortaleses podem planificar les nostres activitats de forma que es manifestin el màxim possible i, així, entrar en el cercle virtuós de les emocions positives . Seligman parla de 24 fortaleses que s’agrupen en els següents apartats: saviesa i coneixement, valentia, humanitat i amor, justícia, temprança i, finalment, transcendència . En la seva web www.authentichappiness.org es pot trobar tot el qüestionari. La saviesa i el coneixement suposen una puntuació sobre la curiositat, l’amor pel coneixement, la capacitat de judici, l’enginy, la intel·ligència social i la perspectiva ....

7 coses que hem d’aprendre sobre les emocions

Les persones amb agilitat emocional  “són capaces de tolerar alts nivells d’estrès i de resistir els embats, mentre encara continuen implicades, obertes i receptives. Elles entenen que la vida no sempre és fàcil però continuen actuant d’acord amb els seus valors més profunds i persegueixen les seves metes més grans a llarg termini. Experimenten sentiments com la ràbia i la tristesa –i qui no?- però les afronten amb curiositat, autocompassió i acceptació. I, més que deixar que aquests sentiments les guiïn, les persones amb agilitat emocional es centren de manera efectiva –amb tots els seus defectes- en les seves ambicions més elevades” https://benestaremocional.blogspot.com.es/2017/02/agilitat-emocional.html “Kashdan  i Biswas-Diener expliquen que quan el cervell emocional es posa en marxa i s’inicia una resposta d’alarma o ansietat es produeixen una sèrie de coses: es millora la percepció, amb una visió amplificada, que permet veure coses que estan a una ...

El cervell adolescent

“...la plasticitat cerebral –es formen noves sinapsis, neixen noves neurones, els circuits es reconnecten, les regions cerebrals s’expandeixen o contreuen- aprenen, canviem, ens adaptem. I això és més important al Còrtex Prefrontal que a qualsevol altre lloc” “el [desenvolupament] del cervell està molt influït pels gens. Però des del naixement fins a la primera adultesa, la part del cervell humà que ens defineix més és menys producte de la genètica amb la que vam començar la vida que del que la vida ens ha posat al davant. Degut a que és la darrera a madurar, la zona del Còrtex Prefrontal és la regió cerebral menys condicionada pels gens i més esculpida per l’experiència” Robert Sapolsky “Behave” A n'Eulari, pel seu entusiasme a l'hora d'influir sobre el cervell adolescent Durant l’adolescència el cervell canvia de manera important . Els circuits que connecten les diverses àrees repartides pels diferents lòbuls cerebrals es van modificant en func...