Les aportacions del mindfulness (i II)

Seguint amb Siegel i el seu llibre “Cerebro y mindfulness”, l’autor ens explica que a mesura que creixem, ens habituem al que ens passa i percebem les coses amb el filtre del passat, obviant les diferències del present. Només podem rompre aquest estat si vivim amb atenció plena a l’experiència. És també en aquests moments que la sensació del temps s’expandeix, vivint de manera intensa cada instant.

Siegel defineix la consciència com un camp en el que hi poden estar presents diferents elements. L’atenció plena ens permetria viure plenament cada un d’aquests elements. Per això, pel millor etiquetatge dels continguts de la consciència, Siegel parla dels 8 sentits que s’integren en quatre quadrants:  

• en el primer, hi trobaríem els 5 sentits amb els quals experimentem el món (vista, oïda, tacte, gust, olfacte); 
• en el segon, el que anomena 6è sentit, les sensacions provinents del propi cos; 
• en el tercer, el 7è sentit, el nostre món mental, amb les emocions, els pensaments, els desitjos, els records,...; 
• en el quart i últim, el 8è sentit, el que ens permet sentir als altres, les relacions que tenim amb ells, la sintonia amb els demés.

Cada un dels quatre quadrants aporta el que són els continguts de la consciència. A vegades, però, la força del que experimentem és tan gran, que confonem la nostra capacitat d’atenció i consciència amb els seus continguts. En aquest cas passem a considerar que els nostres pensaments, per exemple, ens defineixen, parlen de nosaltres; no són simplement continguts momentanis de la nostra consciència, sinó que són una part inevitable de la nostra realitat. Així, es podria donar el cas de que com a resultat de molt cansament pensés que estic farta d’aquella persona que en aquell moment m’està parlant, podria considerar que això em deixa com una persona intolerant i desconsiderada quan, en realitat, si estigués més descansada, no tindria cap problema en escoltar-la amablement.

Es tracta, en el fons, de cultivar per una banda la presència, amb el que suposa d’acceptar el que està passant,  i, per l’altra, una certa distància, etiquetant el que està present en la consciència. I tot això suposa entrenar l’atenció amb intenció, de forma que aparegui un estat de preparació integrada, una activació del nostre Sistema Nerviós que generi estats de sintonia, entre el que rebem, el que sentim i la nostra disposició a actuar.

Siegel ens parla, en el fons, de la necessitat de millorar la integració neural, d’afavorir l’actuació de diferents circuits cerebrals de forma coordinada. El cervell és un sistema complex i per un òptim funcionament s’han de donar, en primer lloc, processos de diferenciació dels diversos elements que actuen, i per això serà imprescindible entrenar l’atenció i l’etiquetatge del que passa i, en segon lloc, aquests processos d’integració.
 

Aquests processos de diferenciació/integració són el resultat de la neuroplasticitat del cervell que, per la seva banda, podem fomentar gràcies a l’exercici físic, l’exposició a estímuls nous, la implicació emocional i els estats òptims d’activació atencional (com el mindfulness).