En el seu llibre “Cerebro y mindfulness”, Daniel Siegel ens recorda que Richard Davison defineix l’estil afectiu com la capacitat de regular les emocions negatives, de reduir la duració de l’afecte negatiu una vegada que ha fet la seva aparició. En aquest paper regulador hi tindrien un paper molt important determinades connexions entre dues regions cerebrals relacionades amb les emocions: el Córtex Prefrontal (la regió del cervell que tenim a la part frontal del crani) i l’amígdala (una petita regió amb forma d’ametlla que està a l’interior dels nostres hemisferis cerebrals i que té un paper fonamental en la detecció de situacions de perill).
La fortalesa emocional, per la seva banda, seria la capacitat de mantenir nivells elevats de benestar i d’afecte positiu inclús en moments d’adversitat. Aquesta habilitat s’hauria de treballar de forma explícita, ja que la tendència natural davant les situacions negatives és la d’evitar-les, de bloquejar-les, generant un estat defensiu que no permet la implementació d'accions positives. I per activar emocions de tipus positiu és necessària una actitud d’aproximació amb elements de curiositat, obertura, acceptació i amor, que seria el que es treballaria en les tècniques del mindfulness.
Siegel defineix el mindfulness com a atenció a les experiències de “l’ara i aquí”, tal i com van succeint, i prestant atenció a la pròpia naturalesa de la nostra ment. Per altra banda, defineix la ment com el procés pel qual es regulen els fluxos d’energia i d’informació, tan a nivell corporal com a nivell interpersonal. La ment emet judicis sobre el que ens passa de forma automàtica i inconscient i les assumim sense pensar. Aquestes idees preconcebudes prefiguren les nostres respostes, generant hàbits que marquen la nostra forma de respondre. El mindfulness ens donaria l’oportunitat d’alliberar-nos d’aquests hàbits, proporcionant-nos una major flexibilitat de resposta.
Les pràctiques d’atenció plena inclouen activitats que suposen centrar la ment d’una forma concreta en l’experiència del moment, així com va apareixent. Com a exemples tindrien la pròpia meditació mindfulness, el ioga, el tai txi o el txi kung. Aquestes disciplines permetrien, segons Siegel, arribar al coneixement com a tal, que s’assoleix quan en l’atenció hi entren de forma equilibrada la sensació del que passa, l’observació del que passa i la conceptualització del que passa. Aquest coneixement ens permet millorar la capacitat d’usar paraules per a descriure les nostres pròpies emocions. Aquesta capacitat, per la seva banda, facilita l’equilibri emocional, ja que una emoció negativa es podrà observar i etiquetar i, així, recuperarem l’equilibri més ràpidament.
Siegel parla de presència, que defineix com un estat mental que presenta totes les dimensions de la funció reflexiva. La presència és la qualitat de la nostra disposició a rebre les coses tal com venen, a sentir la nostra participació en la interacció en el moment en què es dóna i a ser conscients de la nostra pròpia consciència.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada