[Les sis teories
sobre l’èxit que dominen la nostra cultura actual]”danyen la nostra capacitat per a connectar de manera productiva amb
els altres, impedeixen la creativitat en la feina, disminueixen la nostra
energia, no deixen que rendim el nostre màxim i ens fan menys resilients davant
els reptes i els fracassos. La investigació suggereix que és més probable
acabar cremat, aïllat i patint per la nostra salut física i mental” Emma Seppälä “The Happiness Track”
L’altra dia una persona
a la consulta em comentava que ara que la seva filla ja era més gran se n’havia
adonat de les seves equivocacions. Ella creia que l’havia de pressionar cap a l’èxit
i pensava que havia d’intentar canviar la seva manera de fer per tal de que
tendís a aconseguir les millors notes possibles. La filla, una nina
tranquil·la, però sociable i sensata, no acabava d’entendre el perquè de tanta
pressió i, simplement, anava fent. La dona ara pensava que tantes males estones
discutint i intentant que la filla fos una màquina de rendiment havia suposat
una pèrdua de temps i d’energia. També donava gràcies pel fet de que la nina
tingués prou personalitat com per a deixar-la córrer, sense fer massa cas dels
seus missatges, moltes vegades catastrofistes.
En un moment determinat
em va dir que esperava que avui les coses fossin diferents. Jo vaig dir-li que,
desgraciadament, la història no anava cap aquí (vegeu l’entrada http://benestaremocional.blogspot.com.es/2016/04/quan-els-pares-posem-en-perill-la.html). Com diu
una altra clienta “què les passa als pares que volen que tots els fills acabin
de ministres?”. El problema, però, no són tant les expectatives dels pares com
el que suposa per a l’agenda dels fills: una sobresaturació que no deixa temps
per al joc i per a la socialització lliure. A més, circula la idea que la qüestió
és centrar l’atenció en les activitats, pressionar perquè no es despistin i
implementar una disciplina fèrria que les condueixi a l’èxit, encara que això
suposi estrès o infelicitat.
Emma Seppälä, en el seu
llibre “The Happiness Track”, considera que per aconseguir el benestar haurem
de superar aquestes teories sobre l’èxit que van circulant per la nostra
societat. Afirma que el que fa que els pares pressionin als nins, o que els adults ens pressionem a nosaltres mateixos, es basa en sis
principals teories que demostren ser falses:
1.- No t’aturis mai d’anar
fent coses. Estigues centrat en anar fent coses. Per aconseguir més coses i ser
competitiu has d’anar d’una activitat a una altra, sempre pendent del que va
després a l’agenda.
2.- No hi pot haver
èxit sense estrès. L’estrès és inevitable si vols tenir èxit. El patiment i les renúncies són
inevitables i inclús necessàries.
3.- S’ha de perseverar
sigui quin sigui el cost. S’ha de fer feina fins al límit. S’ha de gastar fins
a la darrera gota d’energia mental en la tasca a fer, malgrat les distraccions
i les temptacions.
4.- Centra’t en el teu
camp. S’ha d’estar immers en l’àrea de coneixement que s’ha triat o en l’activitat
que s’està fent, sempre de manera exclusiva. Només es pot tenir èxit si es
concentren les energies en un únic camp d’acció i s’esdevé un expert.
5.- Basa’t en les teves
fortaleses. Fes el que se’t doni bé. Allunya els teus esforços de les àrees en
les que tens problemes. Si vols descobrir els teus talents i les teves
debilitats, has d'esdevenir el teu crític més sever.
6.- Mira de ser el
número ú. Mira pels teus interessos. L’objectiu és guanyar als altres, ser
millor.
Tanmateix, aquestes teories condueixen al colapse, tard o d'hora. Seppälä afirma que els
estudis sobre l’èxit indiquen que aquest es dóna, i és possible fruir-ho i
mantenir-lo, si va acompanyat del benestar emocional. Per això, com a alternativa, proposa sis
claus per tal d’arribar a la felicitat i a l’èxit:
1.- Viu el moment
(treballa centrat en el moment). En lloc d’anar d’una tasca a una altra amb el
cap en el que ens queda per fer, hem d’aprendre a viure el moment, pendents de
la tasca o de les converses que tenim. Aquesta estratègia millora la
productivitat i, a més, fa que se'ns pugui veure com a persones carismàtiques.
2.- Pivota sobre la
teva resiliència. En lloc d’anar saturant-nos, hem d’aprendre a entrar en
estats de recuperació. Aquesta estratègia permet afrontar els reptes sense
estrès addicional.
3.- Gestiona la teva
energia. En ves de deixar-nos dur per pensaments i emocions esgotadors, hem d’aprendre
a mantenir-nos calmats i centrats. Així, podrem tenir suficient energia pels
moments en el que és més necessària.
4.- Estigues sense fer
res. En lloc d’estar tot el teu temps centrat en el teu camp de feina, cerca
temps per a perdre’l, per a passar-ho bé i cultiva interessos irrellevants.
Això ens converteix en més creatius i innovadors i farà més probable l’aparició
d’idees trencadores.
5.- Sigues compassiu
amb tu mateix. En lloc de centrar-te en les teves fortaleses i autocriticar-te,
sigues compassiu amb tu mateix i deixa que el teu cervell pugui aprendre coses
noves. Això et permetrà millorar la teva capacitat de superar reptes i d’aprendre
dels errors.
6.- Mostra compassió
cap als altres. En lloc d’estar centrat en tu mateix, expressa compassió cap
als altres i mostra interès per ells. Mira de donar suport a les persones que
t’envolten. Això millora de forma dramàtica el compromís dels altres amb tu i
augmenta la productivitat, l’execució i la influència del grup en el que et
mous.
Aquestes estratègies
són l’alternativa a les que explicàvem abans. A part de millorar la
possibilitat d’èxit, està demostrat que milloren el benestar psicològic i
físic. Així, fan possible una vida més feliç i plena de propòsit i significat.
Pregunta: Quines són les estratègies que ara
estem aplicant a la nostra vida i a la dels que ens envolten?
Continuarà...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada